Fotografia del fragment de la mandíbula de M. adroveri excavat a la cova Taurina (Crimea, Rússia)Una recerca conjunta de personal de l’Acadèmia de Ciències russa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)  descriu noves restes fòssils del tigre dents de sabre Megantereon adroveri excavades a la cova Taurida, a Crimea. Tenen gairebé 2 milions d’anys d’antiguitat i aporten nova llum  sobre l’origen i evolució d’aquest llinatge. Megantereon es un felí extint de mida mitjana amb unes canines en forma de daga de més de 15 centímetres.

Treballs d'excavació a la Grotte de la Carriere

Durant el transcurs del passat mes de setembre, personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha tornat a la Catalunya Nord per tal de continuar el projecte de recerca versat en les comunitats animals i vegetals dels Pirineus durant els últims cicles glacials. La campanya d’enguany ha proporcionat restes fòssils d’un lleopard malalt a la Grotte de la Carrière que ha fet qüestionar algunes hipòtesi prèvies sobre el comportament de les faunes que van ocupar aquesta cova fa uns 50.000 anys.

Mandíbula fòssil de Dinofelis excavada al jaciment de Guefaït-4 . (Reproduïda a partir de Madurell et al. (2021)) Pertany al gènere Dinofelis i fins ara no havia estat mai descrita una forma petita d’aquest gènere el que fa pensar als investigadors que es podria tractar d’un nou llinatge. Les restes van ser excavades al jaciment de Guefaït-4 i tenen una antiguitat d’uns 2,5 milions d’anys. Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Université Mohamed Premier de Oujda (UMP) ha publicat la troballa a la revista Quaternary Sciences Reviews.

 

Recreació de l’aspecte en vida de la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos  (Autor: Oscar Sanisidro / Universidad de Alcalá)Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la Universitat d’Alcalà (UAH), la Universitat de Saragossa i l’Institut Universitari d’Investigació de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) han descrit la nova espècie d’anficiònid Ammitocyon kainos a partir de de les restes craneodentals de tres exemplars excavats al jaciment de Batallones-3 (Madrid).

Rèplica del crani d'Amphicyon olisiponensis a l'exposició "Hunters on land" al Museu Nacional de la Natura i la Ciència (Tòquio, Japó)

El Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio mostra diverses rèpliques de fòssils provinents del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès) en una exposició dedicada a grans carnívors actuals i extints. Les rèpliques es van elaborar al laboratori de Preparació i Conservació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Les darreres campanyes d’excavació que s’han dut a terme en aquest jaciment han permès reconèixer-hi la presencia d’un dinoteri, un parent molt llunyà dels elefants.

recreació de l'aspecte en vida de Canis orcensis (A. Monclova / IPHES)

El seu nom és Canis orcensis, pesaria entre 15 i 20 kg i va viure fa 1,6 milions d'anys a la localitat andalusa que li ha donat el nom. La recerca està encapçalada per Bienvenido Martínez-Navarro (investigador ICREA a l'IPHES-CERCA i professor associat de la URV) i ha comptat amb la col·laboració de personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i les universitats de Florència i Màlaga.

Un estudi revela que la guineu roja actual (Vulpes vulpes) deriva d’una única espècie extinta (Vulpes alopecoides). L’article publicat Quaternary Science Reviews per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Florència conclou que les restes fòssils dels darrers 4 milions d’anys que fins ara s’havien atribuït a especies diferents d’aquest carnívor corresponen, en realitat, a la mateixa.

Circamustela peignei és un petit carnívor amb una dentició més especialitzada per consumir carn que altres espècies del seu gènere y època. Els fòssils descrits van ser excavats al jaciment de Batallones (Madrid), tenen una antiguitat de 9 milions d'anys i corresponen a quatre individus dels quals s'han trobat el crani i la mandíbula.

Un estudi amb participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu les característiques paleobiològiques dels ossos de les cavernes que van cohabitar amb Homo erectus en el jaciment georgià de Dmanisi, fa 1,8 milions d’anys. La recerca s’ha publicat avui a la revista Scientific Reports i revela un solapament en les dietes d’ambdues espècies. 

Víctor Vinuesa, investigador del Grup de Faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat el seu treball de tesi per obtenir el títol de Doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. El tribunal li ha atorgat la màxima qualificació al seu treball.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex