Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Que un centre de recerca és també un lloc per a la formació d’investigadors, això no ho posa en dubte ningú. Però l’ICP sap que la tasca d’un paleontòleg no depèn només de saber fer recerca, sinó que requereix de professionals altament qualificats que fan possible extreure el màxim d’informació dels fòssils i jaciments, i fer-ho d’una manera eficient. Per això el programa formatiu de l’ICP es dota de tres eixos d’actuació: la formació d’investigadors, la formació de gestors del patrimoni cultural i la formació de restauradors especialitzats en paleontologia.

Diferents vistes de la ròtula de Pierolapithecus catalaunicus

Pierolapithecus catalaunicus (conegut popularment com en Pau) presentava un genoll amb un ampli rang de moviments, semblant al que mostren els actuals ximpanzés, goril·les i orangutans. Aquesta troballa reforça la hipòtesi que aquest homínid podia desplaçar-se de manera ortògrada (amb el tronc erecte), adequada per a grimpar verticalment pels arbres de manera eficient. La recerca, liderada per la investigadora predoctoral de l’ICP Marta Pina, ha estat publicada avui a la revista PLOS ONE.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b