Recreació de l’aspecte en vida del cap i coll del lagerpetid del Triàsic Ixalerpeton.  (Rodolfo Nogueira) Un nou estudi a Nature revela que els pterosaures (rèptils voladors) estan més estretament relacionats amb els lagerpètids -un antic grup de petits rèptils que van viure entre fa 237 i 210 fa milions d'anys- que amb qualsevol altre grup conegut del regne animal. El recent descobriment a Amèrica i Madagascar de noves restes fòssils d'un crani, mandíbula i extremitat anterior de lagerpètid omple un buit crític en el registre fòssil entre els pterosaures i altres rèptils. El cervell i oïda interna dels pterosaures i els lagerpètids són semblants i això suggereix que algunes de les especialitzacions dels sistemes sensorials dels pterosaures van evolucionar abans que la seva capacitat de volar.

El nou estudi encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) aporta un nou enfocament en la comprensió dels anhangüèrids, un llinatge de grans pterosaures dentats. Aquest grup d’enormes rèptils voladors es caracteritzava per les seves crestes en forma de mitja lluna sobre els seus allargats becs. La recerca ha estat publicada a Acta Paleontologica Polonica.

Keresdrakon vilsoni es el nom científic de la nova espècie de rèptil volador que ha estat descrita en un article publicat aquest agost a la revista de l'Acadèmia Brasilera de Ciències. El fòssil prové de la conca sedimentària de Paranà, al sud del Brasil. En aquesta zona s’havien descrit anteriorment diverses espècies de rèptils com el pterosaure Caiuajara dobruskii , el llangardaix Gueragama sulamericana i el dinosaure Vespersaurus paranaensis. L’investigador associat a l’ICP, Borja Holgado, ha participat en la investigació.

Un equip internacional encapçalat per Borja Holgado, investigador associat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb la participació del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, ha descrit la nova espècie de rèptil volador Iberodactylus andreui. Es tracta d’un pterosaure piscívor d’uns 4 metres d’envergadura que va viure a l’actual província de Terol fa uns 125 milions d’anys. Es la tercera i més gran espècie d’aquest grup que es descriu a la península Ibèrica.

Un equip internacional de paleontòlegs amb la participació de Fabio M. Dalla Vecchia, investigador associat de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i reconegut especialista en pterosaures, han descrit l’espècie Caelestiventus hanseni de fa uns 200 milions d'anys antiguitat. Les restes de pterosaures triàsics són extremadament rars i habitualment es troben aixafats, però els fòssils recuperats a Utah es conserven en tres dimensions i inclouen bona part del crani i una falange de l'ala.

Imatge 3D del contingut gàstric fossilitzat

L’estudi amb noves eines d’anàlisi tridimensional d’un contingut estomacal fossilitzat de fa uns 215 milions d’anys ha revelat que els ossos que es creia que pertanyien a un rèptil volador del grup dels pterosaures eren, en realitat, d’un petit rèptil del grup dels protorosaures que hauria estat menjat possiblement per un peix. La recerca està encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista PLOS ONE.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex