Recreació del paleoambient del Guadalupià al Berguedà (Catalunya) i la fauna relacionada: a l'esquerra el productor de Brontopus, a la dreta parcialment amagat el productor de Dromopus i al fons a la dreta dos productors d’Hyloidichnus. Roc Olivé / © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología – Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

Un estudi publicat a la revista Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology encapçalat per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu els canvis ambientals i faunístics que es van produir fa entre 290 i 270 milions d’anys, a l’actual Berguedà (Catalunya). Els dipòsits sedimentaris del Permià d’aquesta zona mostren una transició des d’un paisatge amb rius i planes d’inundació a un ambient més àrid de règim monsònic. Paral·lelament, el registre d’icnites fòssils mostra un canvi faunístic on els amfibis van desaparèixer.  

Recreació de l’aspecte en vida de tres exemplars (un adult al front i dos juvenils en segon pla) de Tramuntanasaurus tiai entre cues de cavall (equisets) en una plana d’inundació del Permià de Mallorca (Autor: Henry Sutherland Sharpe©)

Personal investigador del Museu Balear de Ciències Naturals (MUCBO) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit la nova espècie de rèptil Tramuntanasaurus tiai a partir d’un esquelet fòssil molt ben conservat trobat en roques de Mallorca que daten de fa uns 270 milions d’anys. La recerca ha estat publicada avui a la revista Papers in Palaeontology.

Rafel Matamales (segon començant per la dreta) amb el tribunal de la tesi. Autor: Josep Fortuny

Rafel Matamales-Andreu, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha presentat recentment el seu treball de tesi desenvolupat a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) i per obtenir el títol de doctor en Geologia per a la Universitat Autònoma de Barcelona. El treball dirigit per Àngel Galobart (ICP) i Josep Fortuny (ICP) que proporciona una detallada caracterització de les unitats de roca del Permià i Triàsic continental de Mallorca i el seu registre fòssil, sumat a l'aportació de noves dades sobre el Triàsic transicional marí de Mallorca i el Permià de Menorca, ha obtingut la màxima qualificació per part del tribunal.

Recreació paleoambiental de la serra de Tramuntana durant el Permià. En primer pla, un petit captorrínid moradisaurí. Al fons, dos pelicosaures s’apropen a un captorrínid moradisaurí de mida més grossa. Imatge: Henry Sutherland Sharpe / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ©

Un nou estudi descriu la presència de grans rius amb meandres i planes d’inundació a Mallorca durant el Permià, fa entre 290 i 270 milions d’anys. En diversos punts de la Serra de Tramuntana s’hi han identificat petjades d’avantpassats dels mamífers i rèptils així com pol·len de molses, falgueres, coníferes i altres plantes. Rafel Matamales, conservador del Museu Balear de Ciències Naturals i investigador a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont encapçala l’equip internacional que ha publicat la recerca a Earth-Science Reviews.

Recreació de l'aspecte en vida de l'arcosaure responsable de les petjades (per cortesia de Fabio Manucci)

Un equip internacional amb la participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu un tipus de petjada nou per la ciència a l’Alta Val Maira (Alps occidentals, Itàlia). El rastre correspon a un gran rèptil que va viure en aquesta zona fa uns 250 milions d’anys, quan els Alps encara no s’havien format i probablement era una àrea costanera amb un delta fluvial proper. La troballa és excepcional perquè fins ara es considerava una zona inhòspita com a conseqüència de la extinció massiva del Permià-Triàsic.  

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Josep Fortuny i Eudald Mujal impartiran el 19 i 20 de maig el curs “El Permià i el Triàsic als Pirineus. El registre de la major extinció de la Terra” en el marc del programa de la Institució Catalana d’Història Natural. El curs és fruit de les col·laboracions entre l'ICP i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), que des del 2013 han estat treballant conjuntament a l'àrea de Port del Cantó, una entrada natural al Parc, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. El curs compta amb l'ajut de Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents.  Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller. 

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la Vall de Manyanet (Pallars Jussà, Lleida) diversos rastres d’animals tetràpodes de fa aproximadament entre 280 i 290 milions d’anys, la qual cosa els converteix en les petjades fòssils més antigues de Catalunya. Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els que s'han identificat petjades de sinàpsids, el grup que més endavant donarà lloc als mamífers.

L'equip de l'ICP durant la campanya de prospeccions al Permià i el Triàsic català.

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca