Un nou estudi dirigit per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la morfologia del laberint de l'oïda interna és una eina molt potent a l’hora de reconstruir les relacions filogenètiques entre els simis i els humans. Mitjançant una nova tècnica d'anàlisi morfomètrica geomètrica 3D, els investigadors han quantificat el 'senyal filogenètic' que s’amaga en aquesta estructura anatòmica en els antropoideus actuals (micos, simis i humans) i també han analitzat la morfologia de l'hominoïdeu fòssil Oreopithecus i de l'hominí Australopithecus. L'article ha estat publicat a eLife.
Un equip de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descrit l’os navicular del petit primat Anchomomys frontanyensis, una espècie descrita a Sant Jaume de Frontanyà l’any 2011. Les característiques d’aquesta resta fòssil indiquen que aquesta espècie seria més àgil que altres especies del seu grup, els adapiformes. Els darrers anys, la recerca en aquest jaciment ha donat lloc a diverses noves espècies de primats de l’Eocè (fa entre 55 i 33 milions d’anys).
Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà). És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.
El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.
L’any 1967 el paleontòleg Miquel Crusafont va descriure una nova espècie de primat a partir d’una única dent: un molar trobat a Sant Cugat de Gavadons que va assignar a l’espècie Pseudoloris reguanti. Aquest fòssil únic va desaparèixer de la col·lecció de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Més de 40 anys després, investigadors de l’ICP han identificat diverses dents de Pseudoloris en les col·leccions del Museu d’Història Natural de Basilea (Suïssa) que han permès tornar a descriure l’espècie i sospiten que una de les molars estudiades podria ser la mateixa dent perduda de Crusafont.
L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha publicat aquesta setmana la resolució de la convocatòria dels ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2014) d’universitats, centres i fundacions. En la convocatòria d’enguany ha reconegut com a Grups de Recerca Consolidats el de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, el de Paleoecologia i Ecologia Evolutiva i el de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
