L'ICP va tenir el plaer de rebre la visita de Lars van den Hoek Ostende, un investigador holandès i una de les veus expertes en insectívors fòssils a Europa. La raó de la seva visita era treballar amb Isaac Casanovas i Marc Furió, membres del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari, analitzant dades d’insectívors del Miocè per entendre les tendències en la diversitat d'Europa Central i Espanya.
Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.
Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.
En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.
Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.
L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.
Hispanomeryx andrewsi és la nova espècie extinta de cérvol mesquer del Miocè mitjà, descrita a partir de fòssils de les col·leccions històriques del Museu Americà d'Història Natural (AMNH), recollits en unes excavacions a la Xina, en la Formació Tunggur, en els anys 30 del segle passat. El treball, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology el novembre de 2011, el signen diferents investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid juntament amb Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP.
L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.
Un equip de l’ICP ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres. Aquesta tarda nens i veïns de la zona visitaran l’excavació.
Les restes fòssils d’Amphiperatherium frequens recuperades a la Conca Ribesalbes-Alcora a Castelló són les més meridionals d’Europa. Aquest marsupial, el darrer que va viure al nostre continent, es va extingir fa uns 14 milions d’anys. El treball es publica aquesta setmana en l’edició online de la revista Comptes Rendus Palevol.
La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.
El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP.
