Reconstrucció del cap de Globidentosuchus brachyrostris, una de les noves espècies descrites. Jorge A. Gonzalez

Fa 9 milions d’anys a l’Amèrica del Sud hi vivien fins a 14 espècies de cocodrils, 7 de les quals compartien la mateixa zona geogràfica, un fenomen mai observat en espècies actuals. Paleontòlegs de la Universitat de Zuric amb la participació de l’investigador de l’ICP Massimo Delfino publiquen la troballa aquest dimarts a la revista Nature Communications. L’estudi també descriu l’extinció de totes aquestes espècies fa 5 milions d’anys, probablement com a conseqüència de canvis en el recorregut dels cursos d’aigua durant l’aixecament dels Andes. En aquesta recerca també s’han descrit dues espècies de cocodril noves per a la ciència.

Microdesgast observat en la superfície de diferents dents de Pliopithecus canmatensis i Barberapithecus huerzeleri. ICP.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana un article a la revista American Journal of Physical Anthropology on revisen la dieta dels pliopitècids, un grup extint de primats originat a l’Àfrica i que es va estendre per Europa durant el Miocè i que es creia que s’alimentaven principalment de fruits tous i fulles. A partir de l’estudi de les marques que l’aliment deixa a les dents, els investigadors conclouen que tots els pliopitècids s’alimentaven de fruits, incloent habitualment en la seva dieta fruits durs, com nous o fruita poc madura.

D'esquerra a dreta: Isaac Casanovas-Vilar, Michelle Morgan, Jay Kelley, Larry Flynn, David Pilbeam, John Barry, Salvador Moyà-Solà i David M. Alba

Investigadors del Department of Integrative Biology de la Universitat de Harvard i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont es varen reunir a Cambridge la setmana passada per estudiar la possibilitat d’establir una col·laboració científica per la recerca en faunes del Miocè. Els jaciments de Siwaliks (entre l’Índia i el Pakistan) en els que treballen els investigadors nord-americans i els de la conca del Vallès-Penedès són els registres més complerts i ben datats que es coneixen al món, i representen una oportunitat única per entendre la dinàmica de les faunes d’Euràsia durant els darrers 20 milions d’anys i la seva relació amb els canvis climàtics.

El fèmur d'Orrorin tugenensis s'ha estudiat amb tècniques de morfometria geomètrica 3D

L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Sergio Almécija, publica avui un article a Nature Communications on analitza el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya. L’estudi revela que el fèmur d’Orrorin presenta una combinació única de caràcters primitius i moderns, essent intermedi temporalment i morfològicament entre els antropomorfs fòssils del Miocè i altres membres més tardans del llinatge humà, els australopitecs. La troballa suposa un avenç important en la comprensió dels orígens del bipedisme.

Diferents vistes de dues falanges distals d'Oreopithecus bambolii

L’estudi de la falange distal del dit polze de l’hominoïdeu fòssil Oreopithecus bambolii ha revelat que aquesta espècie tenia la capacitat de subjectar objectes fent una pinça amb els dits semblant a la que fan els humans, amb una precisió molt superior a la d'altres hominoïdeus actuals i fòssils. Aquesta adaptació hauria millorat la seva capacitat d'obtenir i processar manualment aliments en l’ambient insular amb escassedat de recursos en el que va viure aquesta espècie fa uns 7 milions d’anys. La troballa ha estat publicada a l’American Journal of Physical Anthropology per Sergio Almécija, investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

L'investigador Arnau Bolet en un moment de la defensa de la tesi (ICP)

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Arnau Bolet, va presentar el passat dia 16 de gener la tesi intitulada “Història evolutiva dels llangardaixos a la Península Ibèrica” per optar al títol de doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El tribunal va atorgar la màxima qualificació al seu treball i va destacar la qualitat de la seva recerca, que inclou la descripció de noves espècies per a la ciència.

Macaco actual (Shawn Allen. Flickr)

Un estudi liderat per David M. Alba, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu per primera vegada l’associació dels gèneres Mesopithecus i Macaca durant el Miocè. La troballa ha estat publicada al Journal of Human Evolution i dóna suport a la hipòtesi que els macacos es van dispersar de l’Àfrica cap al continent europeu fa més de 5.3 milions d’anys, coincidint amb una extraordinària davallada del nivell del Mar Mediterrani.

L’article inclou la descripció de nou material de l’espècie Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri trobat en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han dut a terme una detallada revisió de la taxonomia i la morfologia de la tortuga aquàtica Ptychogaster (Temnoclemmys) batalleri, una espècie que només s’ha identificat en jaciments miocens del Vallès-Penedès i al jaciment francès de La Grive-St. Alban. La recerca acaba de ser publicada a la revista Comptes Rendus Palevol, i mostra la variabilitat intraespecífica i les peculiaritats de la closca d’aquesta espècie, descartant la validesa de les altres espècies descrites en aquesta zona durant l’últim segle.

Diferents vistes de la ròtula de Pierolapithecus catalaunicus

Pierolapithecus catalaunicus (conegut popularment com en Pau) presentava un genoll amb un ampli rang de moviments, semblant al que mostren els actuals ximpanzés, goril·les i orangutans. Aquesta troballa reforça la hipòtesi que aquest homínid podia desplaçar-se de manera ortògrada (amb el tronc erecte), adequada per a grimpar verticalment pels arbres de manera eficient. La recerca, liderada per la investigadora predoctoral de l’ICP Marta Pina, ha estat publicada avui a la revista PLOS ONE.

Fragment de vèrtebra toràcica superior d’Hispanopithecus laietanus

Un article publicat al Journal of Human Evolution per investigadors de l’ICP descriu els vuit fragments vertebrals disponibles de l’hominoïdeu miocè Hispanopithecus laietanus, popularment conegut com en Jordi. L’estudi d’aquestes restes dóna suport a la hipòtesi prèvia que proposava que Hispanopithecus es desplaçava suspès de les branques i grimpava verticalment als troncs però que també tenia una notable capacitat de caminar de forma quadrúpeda per sobre de les branques, una característica primitiva en comparació amb els hominoïdeus moderns. Aquesta combinació de comportaments locomotors no la presenta cap membre actual d’aquest grup.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex