Imatge d'un mòsquid actual.

Hispanomeryx andrewsi és la nova espècie extinta de cérvol mesquer del Miocè mitjà, descrita a partir de fòssils de les col·leccions històriques del Museu Americà d'Història Natural (AMNH), recollits en unes excavacions a la Xina, en la Formació Tunggur, en els anys 30 del segle passat. El treball, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology el novembre de 2011, el signen diferents investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid juntament amb Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP.

Restes del polze d'un simi fòssil de Castell de Barberà.

L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Restes fòssils del costellam d'un rinoceront.

Un equip de l’ICP ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres. Aquesta tarda nens i veïns de la zona visitaran l’excavació.

Imatge dents fòssils

Les restes fòssils d’Amphiperatherium frequens recuperades a la Conca Ribesalbes-Alcora a Castelló són les més meridionals d’Europa. Aquest marsupial, el darrer que va viure al nostre continent, es va extingir fa uns 14 milions d’anys. El treball es publica aquesta setmana en l’edició online de la revista Comptes Rendus Palevol.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres.

La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.

Els canals semicirculars de l'oïda de dos primats.

El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP. 

Imatge de la cara de Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com a Pau. Salvador Moyà. ICP

 

El descobriment d'un nou homínid fòssil en una petita localitat de Barcelona l'any 2002, més concretament en un abocador, va donar la volta al món. Impulsat per la seva publicació a la revista Science, Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com Pau, ha protagonitzant la investigació sobre l'origen de la família dels homínids durant gairebé una dècada. Però després de més de 20 publicacions d'alt nivell sobre aquest simi fòssil, un nou article ens descobreix encara característiques de la seva anatomia, que confirmen a Pierolapithecus com un dels homínids més primitius que es coneixen.

Imatge de la Cuenca de Guadix. Jorge Garzón

La Conca de Guadix, a la Serralada Bètica, és una de les zones privilegiades de la paleontologia de la Península Ibèrica. La formació de la conca i la seva evolució al llarg de milions d’anys han deixat exposats sediments marins i continentals del final del Miocè fins el Plistocè. És en aquesta època quan la zona mediterrània pateix importants canvis geològics fins a assolir la seva forma actual. L’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat és un dels paleontòlegs que coneix millor aquesta zona, i ens explica algunes de les troballes més importants que s’hi han fet, així com els resultats de la recerca que acaba de publicar. 

La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Imatge d’un panda gegant actual.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista PLOS ONE un treball que descriu un nou gènere d’úrsid, Kretzoiarctos, que situa l’origen del llinatge del panda gegant a Espanya fa entre 11 i 12 milions d’anys. 

El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que actualment només habita a la Xina, hauria evolucionat a partir de formes més basals, de les quals les restes més antigues s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b