Un equip d'investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu avui en un article publicat a la revista PLOS ONE, la nova espècie de girafa Decennatherium rex recuperada d'un jaciment del Cerro de los Batallones (Madrid). Aquesta espècie és el membre més antic i primitiu d'un extens llinatge de giràfids de grans dimensions que presentaven 4 ossicons, els apèndixs que presenten les girafes al cap.
La revista científica de paleontologia Comptes Rendus Palevol ha publicat un número temàtic on recull diversos articles sobre les faunes de diferents regions d’Euràsia durant l’Oligocè i el Miocè. Isaac Casanovas, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha estat un dels editors convidats per elaborar aquest volum especial que conté informació actualitzada conjunts de jaciments tan rellevants com els del Vallès i Penedès, els de Siwaliks (al Pakistan) o de la Conca de Viena (Àustria), molt interessants des del punt de vista científic per l’estudi de l’evolució a petita escala.
La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.
David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.
Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Àngel H. Luján, realitza un exhaustiu anàlisi de les restes publicades i d’altres no descrites fins ara de l’espècie de tortuga terrestre del Miocè Testudo catalaunica trobades a la conca del Vallès-Penedès. L’article, publicat a la revista Zoological Journal of the Linnean Society, també corregeix la posició taxonòmica de diverses espècies fòssils d’aquest gènere, la taxonomia i la sistemàtica del qual han estat força controvertides entre la comunitat científica des del segle passat.
Àngel Hernández Luján, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi doctoral per optar al títol de Doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El tribunal ha atorgat la màxima qualificació al seu estudi sobre les tortugues del Neogen i Quaternari de Catalunya que ha desenvolupat els darrers anys i que es fonamenta en la descripció i atribució taxonòmica de més de 1.400 restes fòssils.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
Al jaciment de Can Llobateres (Sabadell) s’han descrit fins a cinc espècies d’esquirols voladors que van coexistir a la conca del Vallès-Penedès durant el Miocè superior, fa uns 9,7 milions d’anys. Així ho constata un article encapçalat per l’investigador Isaac Casanovas (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) publicat a la revista Palaeobiodiversity and Palaeoenvironments en un número especial dedicat al paleontòleg holandès Albert J. Van der Meulen.
L'ICP va tenir el plaer de rebre la visita de Lars van den Hoek Ostende, un investigador holandès i una de les veus expertes en insectívors fòssils a Europa. La raó de la seva visita era treballar amb Isaac Casanovas i Marc Furió, membres del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari, analitzant dades d’insectívors del Miocè per entendre les tendències en la diversitat d'Europa Central i Espanya.
