Investigadors del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie, de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà descriuen en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, una nova espècie d’hadrosaure que va viure a la zona dels actuals prepirineus francesos fa entre 68 i 66 milions d’anys. Les restes d'aquesta espècie trobades al jaciment de Larcan correspondrien a un dels darrers dinosaures europeus, ja que eren sota una capa amb alt contingut d’iridi, considerat com una evidència de l’impacte del meteorit que va causar la seva extinció.
L’estudi mitjançant escaneig làser i tècniques fotogramètriques d’una sèrie de petjades de dinosaure del jaciment de El Frontal (a Sòria) revela que alguns rastres no reflecteixen la morfologia real dels peus d’aquests animals, sinó que la seva forma està molt condicionada per factors externs com la quantitat d’aigua del sediment. La troballa ha estat publicada a la revista PLOS ONE, en una recerca liderada per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, en col·laboració amb el Grupo Aragosaurus (IUCA), la Universitat de Manchester i l’empresa Paleoymás.
Un treball publicat aquesta setmana per membres del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), la Universitat de Saragossa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la revista Historical Biology presenta per primera vegada la descripció d’una malaltia inflamatòria en una falange d’un cocodril de fa gairebé 50 milions d’anys provinent d’un jaciment d’Aragó. Aquesta lesió, possiblement originada per una fractura, és una malaltia comuna en rèptils actuals.
Prismatoolithus trempii i Spheroolithus europaeus són dues ooespècies noves per a la ciència que s’associen a dinosaures carnívors i a “becs d’ànec”. La troballa corrobora la presència d'una gran varietat de dinosaures (sauròpodes, ornitòpodes i teròpodes) nidificant en el que avui dia és el Prepirineu català i converteix els els jaciments de Catalunya en els més importants pel que fa a l'estudi dels ous de dinosaure a Europa.
L’Espai Dinosfera de Coll de Nargó acull de l’11 de juliol al 28 d’agost “L’eclosió del passat: ous i cries de dinosaures”, una exposició sobre la reproducció d’aquests animals. La mostra inclou nius i ous de grans dimensions d’arreu del món i vol contribuir a donar a conèixer l’espectacular registre fòssil dels jaciments de dinosaures dels Pirineus. L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont coordina la itinerància d’aquesta mostra que s’exhibirà a Sabadell a partir del mes de setembre.
L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha publicat aquesta setmana la resolució de la convocatòria dels ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2014) d’universitats, centres i fundacions. En la convocatòria d’enguany ha reconegut com a Grups de Recerca Consolidats el de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, el de Paleoecologia i Ecologia Evolutiva i el de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa han extret a la campanya d’excavacions d’enguany al jaciment d’Orcau-1 (Pallars Jussà) un coll de sauròpode de més de 5 metres de longitud. L’estructura fabricada per treure intacte el fòssil que els paleontòlegs anomenen “mòmia”, pesava uns 2.500 quilos. L’operació d’extracció i trasllat va ser tot un èxit malgrat les grans dimensions i pes de la peça. L’estudi d’aquest fòssil únic aportarà noves informacions sobre els dinosaures sauròpodes que van viure al Pirineu abans de la seva extinció.
Un estudi encapçalat per l’investigador Àlex Blanco de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu la nova espècie de cocodril Allodaposuchus palustris de fa uns 70 milions d’anys als jaciments de Fumanya (Berguedà, Barcelona), rics en restes de dinosaures. A diferència d’altres espècies d’hàbitats fluvials d’aquest gènere exclusivament europeu, A. palustris vivia en una zona d'aiguamolls costaners de salinitat variable. La troballa, publicada a la revista PLOS ONE, situa aquest gènere dins del grup Crocodylia, que inclou els cocodrils, caimans, al·ligàtors i gavials actuals.