Una recerca encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela una patologia en el peu esquerre d’un dinosaure ornitòpode a partir de l’estudi de les petjades trobades al jaciment de El Barranco de la Canal (La Rioja). L’animal caminava de forma irregular probablement a causa del dolor provocat per la lesió. La troballa ha estat publicada a la revista Cretaceous Research.

Dos treballs publicats per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen diverses restes òssies trobades al Berguedà (Barcelona) que inclouen un fragment de vertebra que correspon al fòssil més modern de titanosaure a Europa. L’animal va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s’extingissin del planeta i l’estudi de la fauna d’aquesta zona dóna suport a la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ser un fenomen sobtat i no gradual.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.

El carbó, com el petroli o el gas, és un combustible fòssil. Però de quin tipus de fòssils estem parlant? Un estudi paleontològic realitzat a les antigues mines de cel obert de Fígols i Vallcebre(Berguedà) ajuda a comprendre millor com es va formar el carbó en aquesta comarca fa entre 68 i 70 milions d’anys. 

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

La revista Cretaceous Research publica aquest mes un article de l'investigador col·laborador de l'ICP Albert Garcia Sellés en què es descriuen quatre noves espècies d'ous de dinosaures del jaciment de Coll de Nargó (Lleida) i que demostra que diferents tipus de dinosaures van compartir aquesta zona de nidificació. La troballa també ha permès descriure la presència de l’oogènere Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica i ha contribuït a determinar amb major precisió l'edat del jaciment.

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Les restes de l’esquelet que els investigadors de l’ICP estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d’Esquadra que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l’espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l’extracció sense autorització i la seva comercialització.

L'ICP ha començat una campanya de micro-mecenatge a la plataforma Verkami per finançar l'edició d'Un passeig per la història de la biosfera, una obra de divulgació científica en català que ha escrit l'investigador del grup de recerca de faunes del Mesozoic Josep Marmi  i que descriu la història de la Terra i dels seus habitants des dels seus orígens, fa uns 4.600 milions d'anys. Ens ajudeu a fer-lo possible?