fbpx
×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 930

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

Fotograma de la sèrie CSI Dinosaurios

El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.

 

Imatge d'un jaciment de lignit a Vallcebre.

El carbó, com el petroli o el gas, és un combustible fòssil. Però de quin tipus de fòssils estem parlant? Un estudi paleontològic realitzat a les antigues mines de cel obert de Fígols i Vallcebre(Berguedà) ajuda a comprendre millor com es va formar el carbó en aquesta comarca fa entre 68 i 70 milions d’anys. 

L'equip de l'ICP durant la campanya de prospeccions al Permià i el Triàsic català.

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

 

Detall de la niuada trobada a Coll de Nargó l'any 2013. ICP

La revista Cretaceous Research publica aquest mes un article de l'investigador col·laborador de l'ICP Albert Garcia Sellés en què es descriuen quatre noves espècies d'ous de dinosaures del jaciment de Coll de Nargó (Lleida) i que demostra que diferents tipus de dinosaures van compartir aquesta zona de nidificació. La troballa també ha permès descriure la presència de l’oogènere Cairanoolithus per primera vegada a la Península Ibèrica i ha contribuït a determinar amb major precisió l'edat del jaciment.

 En l'esquelet s'observen algunes vèrtebres i altres ossos que podrien ser del braç de l'animal. ICP

Aquest matí s’han iniciat les tasques per extreure un petit esquelet de fa més 65 milions d'anys d’identitat encara desconeguda a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell. La proximitat de nombroses postes d’ou i la presència de closques properes al fòssil fa pensar als investigadors que es podria tractar d’una cria de dinosaure o d’algun depredador que s’alimentava d’aquestes. Els resultats de la investigació no es coneixeran fins després de l’estiu, però aportaran nova informació sobre el comportament reproductor dels dinosaures que habitaven la zona fa més de 65 milions d'anys.

Detall de les vèrtebres de l'esquelet desaparegut. ICP.

Les restes de l’esquelet que els investigadors de l’ICP estaven extraient des de dilluns de la setmana passada a Coll de Nargó van ser robades la nit de dijous a divendres. Els fets van ser denunciats als Mossos d’Esquadra que han obert una investigació. Hi ha antecedents sobre l’espoli de fòssils a la zona malgrat que la legislació vigent en prohibeix l’extracció sense autorització i la seva comercialització.

Reconstrucció de Paraceratherium. Agnès i Aina Amblàs. ICP.

L'ICP ha començat una campanya de micro-mecenatge a la plataforma Verkami per finançar l'edició d'Un passeig per la història de la biosfera, una obra de divulgació científica en català que ha escrit l'investigador del grup de recerca de faunes del Mesozoic Josep Marmi  i que descriu la història de la Terra i dels seus habitants des dels seus orígens, fa uns 4.600 milions d'anys. Ens ajudeu a fer-lo possible?

Reconstrucció de Canardia garonnensis (Emiliano Troco)

Investigadors del Bayerische Staatssammlung für Paläontologie und Geologie, de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà descriuen en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE, una nova espècie d’hadrosaure que va viure a la zona dels actuals prepirineus francesos fa entre 68 i 66 milions d’anys. Les restes d'aquesta espècie trobades al jaciment de Larcan correspondrien a un dels darrers dinosaures europeus, ja que eren sota una capa amb alt contingut d’iridi, considerat com una evidència de l’impacte del meteorit que va causar la seva extinció.

Icnites al jaciment de El Frontal (Sòria)

L’estudi mitjançant escaneig làser i tècniques fotogramètriques d’una sèrie de petjades de dinosaure del jaciment de El Frontal (a Sòria) revela que alguns rastres no reflecteixen la morfologia real dels peus d’aquests animals, sinó que la seva forma està molt condicionada per factors externs com la quantitat d’aigua del sediment. La troballa ha estat publicada a la revista PLOS ONE, en una recerca liderada per la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Novella Razzolini, en col·laboració amb el Grupo Aragosaurus (IUCA), la Universitat de Manchester i l’empresa Paleoymás.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex