Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.
Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents. Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller.
Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Josep Fortuny, juntament amb Jordi Marcé-Nogué, investigador de la Universitat d’Hamburg, han estat convidats durant la primera setmana d’abril a la Universitat Tecnològica de Guilin (ciutat de la Regió Autònoma de Guangxi) a impartir xerrades i treballar conjuntament amb l’equip liderat pel Dr. Zupeng Zhou en l’àmbit de la biomecànica computacional.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la Vall de Manyanet (Pallars Jussà, Lleida) diversos rastres d’animals tetràpodes de fa aproximadament entre 280 i 290 milions d’anys, la qual cosa els converteix en les petjades fòssils més antigues de Catalunya. Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els que s'han identificat petjades de sinàpsids, el grup que més endavant donarà lloc als mamífers.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit un nou espècimen d’un peix actinopterigi de l’espècie Colobodus giganteus trobat al jaciment d’Odèn, al Solsonès, de fa 230 milions d’anys. La troballa ha permès incloure dins del gènere Colobodus dues restes de peixos trobades anteriorment a Alcover que havien estat erròniament classificades. Durant el Triàsic, l’actual Catalunya era un mar poc profund i d’aigües calentes amb una gran biodiversitat.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.
Un estudi publicat recentment a la revista PLOS ONE encapçalat per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha reconstruït la dieta de tres espècies d'armadillos fòssils mitjançant un mètode conegut com Anàlisi d'Elements Finits. L'estudi confirma una dieta carnívora per M. outesi i herbívora (absent en les espècies actuals) en V. màxima.
Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.
