Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

Dimarts, 27 d’abril a les 19h, se celebrarà el Cafè Científic “Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès” a càrrec del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grup de Recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicat nombrosos treballs sobre la taxonomia dels carnívors, la seva paleobiologia i les relacions de competència amb els primers hominins europeus. Ha dirigit diverses campanyes d’excavació a jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.  

Crani original restaurat digitalment (esquerra) i recreació de l’aspecte en vida (dreta) de l’exemplar de Lynx pardinus d’Ingarano.  (Dawid A. Iurino / Sapienza Universitá di Roma)

Una recerca encapçalada per personal investigador de la Sapienza Universitá di Roma amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu una restes fòssils extremadament ben conservades de linx ibèric (Lynx pardinus) a Ingarano (Itàlia).  L’estudi revela que fa 600.000 anys aquesta espècie va sortir de la península Ibèrica per colonitzar tot el sud de França fins arribar al sud d’Itàlia. Fa 40.000 anys i per causes encara desconegudes es va extingir d’aquesta zona i l’espècie va quedar restringida a l’àrea de distribució actual.

Fa 1,8 milions d’anys els porcs van desaparèixer d’Europa. Durant els 600.000 anys posteriors, al registre fòssil del continent no apareix cap resta d’aquest grup que, misteriosament va reaparèixer fa 1,1 milions d’anys. Ara, una recerca liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu noves restes provinents del Torrent de Vallparadís (Terrassa) que posen llum a la foscor.

Un estudi amb participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu les característiques paleobiològiques dels ossos de les cavernes que van cohabitar amb Homo erectus en el jaciment georgià de Dmanisi, fa 1,8 milions d’anys. La recerca s’ha publicat avui a la revista Scientific Reports i revela un solapament en les dietes d’ambdues espècies. 

El passat mes de novembre paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van dur a terme la tercera excavació sistemàtica a la Grotte de la Carrière, als Pirineus francesos. Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat a ampliar un sondatge iniciat durant el 2016 en una de les galeries de la cavitat. Aquestes tasques han permès recuperar prop de 500 restes de grans carnívors com ara óssos de les cavernes, hienes o lleopards d’una antiguitat aproximada de 300.000 anys.

Durant aquest mes de novembre, un equip d’investigadors i preparadores de l’ICP s’ha desplaçat a Prada de Conflent, als Pirineus orientals francesos, per preparar i estudiar en detall fòssils provinents de la Grotte de la Carrière, una cova que durant els anys 2015 i 2016  ha proporcionat una gran quantitat de restes fòssils de lleons, lleopards o linx, entre d’altres faunes.

Durant els mesos de març i abril passats, membres de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) sota la direcció de l’investigador Joan Madurell-Malapeira, van realitzar la segona campanya sistemàtica d’excavació al jaciment de la Grotte de la Carrière o la Cova de la Pedrera, als Pirineus Orientals francesos. El jaciment ha revelat una elevada concentració de fòssils i la presència de restes de lleons, lleopards o linx, entre d’altres carnívors ha permès confirmar que el jaciment té uns 400.000 anys d’antiguitat.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Joan Madurell-Malapeira, coordinarà un nou projecte de recerca per estudiar les faunes de coves i avencs dels Pirineus durant el Plistocè. L’estudi està finançat per la Casa de la Generalitat a Perpinyà a través de les ajudes específiques per al desenvolupament de projectes dins de l’Espai Català Transfronterer.

Restes fòssils del costellam d'un rinoceront.

Un equip de l’ICP ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres. Aquesta tarda nens i veïns de la zona visitaran l’excavació.

Vallparadís és una zona paleontològica d’un interès excepcional donat que presenta una de les seqüències més importants i més extenses cronològicament del Pleistocè inferior Europeu, moment en què els primers humans van arribar a la Península ibèrica.

Aquest nou jaciment, anomenat ‘Hortes dels Frares’, és el tercer jaciment que s’excava al Torrent de Vallparadís, després de Cal Guardiola i Vallparadís Estació. En aquests darrers dos jaciments s’hi recuperaren més de 35.000 restes fòssils de grans vertebrats i més d’un miler de restes vegetals. 

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex