fbpx

Treballs d'excavació a la Grotte de la Carriere

Durant el transcurs del passat mes de setembre, personal de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha tornat a la Catalunya Nord per tal de continuar el projecte de recerca versat en les comunitats animals i vegetals dels Pirineus durant els últims cicles glacials. La campanya d’enguany ha proporcionat restes fòssils d’un lleopard malalt a la Grotte de la Carrière que ha fet qüestionar algunes hipòtesi prèvies sobre el comportament de les faunes que van ocupar aquesta cova fa uns 50.000 anys.

Restes mandibulars fòssils del gos salvatge de Dmanisi

Un article publicat a Scientific Reports descriu la presència més antiga de llop salvatge al jaciment de Dmanisi (Georgia). Es tracta d’un depredador amb adaptacions per l’hipercarnivorisme emparentat amb l’actual licaó. L’estudi revela que les poblacions d’aquesta espècie van dispersar-se des d’Àsia cap a Europa i Àfrica fa uns 2 milions d’anys, seguint una ruta paral·lela a les dels humans, que la van fer en el sentit oposat. L’espècie identificada mostra evidències de comportament cooperatiu amb els individus més desvalguts.

Excavació al jaciment dels Casots (Foto: Joan Madurell)

Aquest estiu s'han reprès les tasques d'excavació al jaciment dels Casots (Subirats, Anoia). Amb l'objectiu de donar a conèixer el registre fòssil d'aquesta zona i la feina que hi duen a terme els paleontòlegs i paleontòlogues de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Ajuntament de Subirats ha organitzat una jornada de portes obertes el proper diumenge, dia 4 de juliol, de les 10 a les 12 h. L'activitat és gratuïta amb inscripció prèvia i aforament limitat.

Mandíbula fòssil de Dinofelis excavada al jaciment de Guefaït-4 . (Reproduïda a partir de Madurell et al. (2021)) Pertany al gènere Dinofelis i fins ara no havia estat mai descrita una forma petita d’aquest gènere el que fa pensar als investigadors que es podria tractar d’un nou llinatge. Les restes van ser excavades al jaciment de Guefaït-4 i tenen una antiguitat d’uns 2,5 milions d’anys. Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Université Mohamed Premier de Oujda (UMP) ha publicat la troballa a la revista Quaternary Sciences Reviews.

Cafè Científic "Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès"

Dimarts, 27 d’abril a les 19h, se celebrarà el Cafè Científic “Quan els dents de sabre i altres grans carnívors campaven pel Vallès” a càrrec del Dr. Joan Madurell, Investigador del Grup de Recerca en Paleobiodiversitat i Filogènia de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Madurell ha publicat nombrosos treballs sobre la taxonomia dels carnívors, la seva paleobiologia i les relacions de competència amb els primers hominins europeus. Ha dirigit diverses campanyes d’excavació a jaciments paleontològics de la conca del Vallès-Penedès.  

Crani original restaurat digitalment (esquerra) i recreació de l’aspecte en vida (dreta) de l’exemplar de Lynx pardinus d’Ingarano.  (Dawid A. Iurino / Sapienza Universitá di Roma)

Una recerca encapçalada per personal investigador de la Sapienza Universitá di Roma amb participació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu una restes fòssils extremadament ben conservades de linx ibèric (Lynx pardinus) a Ingarano (Itàlia).  L’estudi revela que fa 600.000 anys aquesta espècie va sortir de la península Ibèrica per colonitzar tot el sud de França fins arribar al sud d’Itàlia. Fa 40.000 anys i per causes encara desconegudes es va extingir d’aquesta zona i l’espècie va quedar restringida a l’àrea de distribució actual.

Fa 1,8 milions d’anys els porcs van desaparèixer d’Europa. Durant els 600.000 anys posteriors, al registre fòssil del continent no apareix cap resta d’aquest grup que, misteriosament va reaparèixer fa 1,1 milions d’anys. Ara, una recerca liderada per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriu noves restes provinents del Torrent de Vallparadís (Terrassa) que posen llum a la foscor.

Un estudi amb participació d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu les característiques paleobiològiques dels ossos de les cavernes que van cohabitar amb Homo erectus en el jaciment georgià de Dmanisi, fa 1,8 milions d’anys. La recerca s’ha publicat avui a la revista Scientific Reports i revela un solapament en les dietes d’ambdues espècies. 

El passat mes de novembre paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) van dur a terme la tercera excavació sistemàtica a la Grotte de la Carrière, als Pirineus francesos. Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat a ampliar un sondatge iniciat durant el 2016 en una de les galeries de la cavitat. Aquestes tasques han permès recuperar prop de 500 restes de grans carnívors com ara óssos de les cavernes, hienes o lleopards d’una antiguitat aproximada de 300.000 anys.

Durant aquest mes de novembre, un equip d’investigadors i preparadores de l’ICP s’ha desplaçat a Prada de Conflent, als Pirineus orientals francesos, per preparar i estudiar en detall fòssils provinents de la Grotte de la Carrière, una cova que durant els anys 2015 i 2016  ha proporcionat una gran quantitat de restes fòssils de lleons, lleopards o linx, entre d’altres faunes.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex