Un equip internacional amb la participació de personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universitat d'Edimburg i diferents institucions dels EUA (Pittsburgh, Albuquerque i Nova York) ha demostrat que els mamífers placentaris arcaics de l'Eocè, com els til·lodonts Trogosus, conservaven característiques cerebrals ancestrals en comparació amb altres grups contemporanis de l'Eocè. L'estudi revela que aquest gènere tenia un neocòrtex relativament petit, el que podria haver tingut repercussions negatives en la seva supervivència a llarg termini i estar relacionat amb l'extinció dels Tillodontia al llarg de l'Eocè mitjà.
Joan Femenias, investigador del Grup de Paleoprimatologia i Paleoantropologia de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui la seva tesi doctoral sobre aquest petit primat de fa uns 50 milions d’anys. Les restes fòssils estudiades provenen de les col·leccions de l’ICP així com de campanyes de prospecció i mostreig de conques Sudpirenenques i de l’Ebre. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació al seu treball, que ha estat dirigit per Raef Minwer-Barakat (Universitat de Granada) i Salvador Moyà-Solà (ICP).
Un equip de recerca de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descrit l’os navicular del petit primat Anchomomys frontanyensis, una espècie descrita a Sant Jaume de Frontanyà l’any 2011. Les característiques d’aquesta resta fòssil indiquen que aquesta espècie seria més àgil que altres especies del seu grup, els adapiformes. Els darrers anys, la recerca en aquest jaciment ha donat lloc a diverses noves espècies de primats de l’Eocè (fa entre 55 i 33 milions d’anys).
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Arnau Bolet, descriu en un article a la revista Paleontologia Electronica diversos taxons de llangardaixos i amfisbenes (un grup de rèptils sovint coneguts com a “colobretes cegues”) que van poblar Catalunya fa al voltant de 50 milions d’anys. En un altre article publicat recentment a Journal of Vertebrate Paleontology, l’investigador també redescobreix un fòssil de llangardaix que es creia perdut des de finals del segle XIX.
Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà). És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.
Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana al ‘Journal of Human Evolution’ la troballa de les úniques restes fòssils de plesiadapiforme a Espanya . L’estudi d’aquetes restes, que es van trobar al municipi d’Àger i daten de fa més de 50 milions d’anys, no permeten resoldre l’enigma de l’afiliació dels plesiadapiformes.
Investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat de la tribu dels ancomomins del jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. Es tracta d’un petit estrepsirí de fa uns 35 milions d’anys i que presenta una dentició molt particular. La recerca ha estat publicada en línia aquesta setmana a la revista Journal of Human Evolution i conjuntament amb altres troballes ha permès determinar les implicacions filogenètiques de diversos primats de l’Eocè de la Península Ibèrica.
Un article publicat al Journal of Human Evolution de l’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat descriu per primer cop la presència del primat fòssil Microchoerus a l’oest dels Pirineus. La troballa al País Basc de restes d’aquest petit primat de característiques semblants pel que fa a la locomoció als actuals gàlags , confirma la connexió entre les faunes d’aquesta zona amb la resta d’Europa durant l’Eocè tardà, fa entre 38 i 34 milions d’anys.
Un treball publicat aquesta setmana per membres del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), la Universitat de Saragossa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la revista Historical Biology presenta per primera vegada la descripció d’una malaltia inflamatòria en una falange d’un cocodril de fa gairebé 50 milions d’anys provinent d’un jaciment d’Aragó. Aquesta lesió, possiblement originada per una fractura, és una malaltia comuna en rèptils actuals.
