El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.
L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.
La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.
A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.
A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.
A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.
La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.
Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.
Preestrena divendres a Tremp
El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).
Entitats particpants:
La investigadora de l'ICP Novella Razzolini va defensar divendres el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctora en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Razzolini ha estudiat petjades i rastres de dinosaures tridàctils des d'una nova perspectiva, analitzant els diferents factors que condicionen la forma de les petjades, com la posició anatòmica de l'animal en el moment de deixar el rastre o les característiques del sediment.
Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.
El proper 2 de Febrer s’estrena a Espanya ‘CSI Dinosaurios’ de National Geographic que compta amb la col·laboració del departament de l’Àrea de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia. La primera sèrie sobre dinosaures es podrà seguir arreu del món a través d’aquest canal internacional. A casa nostra les emissions de la sèrie es poden veure a Digital +, i les plataformes d’ONO i Imagenio.
Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.
Un nou estudi sobre unes icnites de dinosaures al jaciment de Las Cerradicas (Terol) ha revelat un biaix en la conservació de les impressions de les mans d’aquests animals. En aquesta recerca publicada a la revista PlosOne hi han col·laborat els investigadors de l’ICP Novella Razzolini, Àngel Galobart i Bernat Vila (investigador associat), i té implicacions des del punt de vista biomecànic i paleoecològic.
Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i de les universitats de Saragossa, UAB, Manchester i Liverpool publiquen avui a la revista PLOS ONE un treball que confirma que els titanosaures sauròpodes que van viure a Fumanya (Berguedà) durant el Cretaci Superior caminaven de la mateixa manera, independentment de la seva mida. Aquests resultats reforcen la hipòtesi que aquests animals presentaven unes característiques anatòmiques úniques.
Bernat Vila, investigador de la Universitat de Saragossa i col·laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, descriu en un article publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE les petjades de dinosaures més modernes d’Europa. Es tracta d’unes 30 restes distribudes per la formació de Tremp i que corresponen a diversos grups de dinosaures que van viure en aquella zona fa uns 65 milions d’anys, poc abans de l’extinció massiva en la qual desapareixerien aquests animals de la superfície de la Terra.
Un treball publicat aquesta setmana per membres del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), la Universitat de Saragossa i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la revista Historical Biology presenta per primera vegada la descripció d’una malaltia inflamatòria en una falange d’un cocodril de fa gairebé 50 milions d’anys provinent d’un jaciment d’Aragó. Aquesta lesió, possiblement originada per una fractura, és una malaltia comuna en rèptils actuals.
