Una nova investigació publicada avui a eLife per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Bristol (UB) endarrereix el moment de la radiació dels escatosos ―el grup de rèptils que inclou llangardaixos, serps i llangardaixos cucs― al Juràssic, molt abans de les estimacions fetes fins ara.
La "pedra" d'ambre procedent de Myanmar inclou un esquelet extraordinàriament ben conservat d'una nova mena de llangardaix del Cretaci. L'equip de recerca internacional ha comptat amb la participació d'Arnau Bolet, paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Un equip internacional de recerca descriu un nou espècimen del Cretaci del gènere de rèptils Oculudentavis. La morfologia comparativa i les anàlisi filogenètiques demostren que aquest gènere pertany a un llangardaix i no a un petit dinosaure avià, com es va creure quan es va descriure per primera vegada. La recerca ha estat publicada a la revista Current Biology.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Arnau Bolet, descriu en un article a la revista Paleontologia Electronica diversos taxons de llangardaixos i amfisbenes (un grup de rèptils sovint coneguts com a “colobretes cegues”) que van poblar Catalunya fa al voltant de 50 milions d’anys. En un altre article publicat recentment a Journal of Vertebrate Paleontology, l’investigador també redescobreix un fòssil de llangardaix que es creia perdut des de finals del segle XIX.
Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.
Jucaraseps grandipes és el nom del nou gènere i espècie de llangardaix cretaci que ha publicat recentment la revista Palaeontology. Es tracta d'un llangardaix extint diminut, d'uns 27 milímetres de llargada (sense contar la cua) i menys d'un gram de massa, del que se'n va trobar l'esquelet fòssil articulat al jaciment de Las Hoyas, a Conca. El treball el signen l'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Arnau Bolet i la investigadora de la University College of London (UCL) Susan E. Evans.
Jacques Gauthier, professor de Geologia i Geofísica i conservador en cap de Paleontologia de Vertebrats i conservador de Zoologia de Vertebrats al Museu Yale Peabody d'Història Natural, va venir a l'ICP per consultar la col·lecció paleontològica. Estava interessat en els nostres llangardaixos fòssils, que van viure fa uns 125 milions d'anys al Cretaci primerenc.
L’investigador de l’ICP Arnau Bolet publica, conjuntament amb Susan E. Evans del University College of London (Regne Unit), un article on descriu 17 tàxons diferents de llangardaixos i amfisbenes (un grup de rèptils escamosos diferent dels llangardaixos i les serps) del jaciment Eocè de Sossís (al Pallars Jussà). El treball que apareix aquesta setmana a la revista Paleontologia Electronica revela que en aquest jaciment de fa 35 milions d’anys hi havia una diversitat de llangardaixos superior a la que hi ha a tot Catalunya avui en dia.
L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Arnau Bolet, va presentar el passat dia 16 de gener la tesi intitulada “Història evolutiva dels llangardaixos a la Península Ibèrica” per optar al títol de doctor en Geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El tribunal va atorgar la màxima qualificació al seu treball i va destacar la qualitat de la seva recerca, que inclou la descripció de noves espècies per a la ciència.
Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per Arnau Bolet, publica avui un article a la revista PLOS ONE que descriu el primer crani intacte d’una amfisbena (un grup de rèptils conegut popularment com a serpetes cegues) fòssil a Europa. A la nova espècie se li ha donat el nom de Blanus mendezi en honor del tècnic de l’ICP Manel Méndez que va descobrir l’exemplar provinent del jaciment de l’Abocador de Can Mata (a Els Hostalets de Pierola), on aquest animal va viure fa 11.6 milions d’anys. La troballa aporta noves dades sobre l’evolució d’aquest grup.
