Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) publiquen avui al Journal of Systematic Palaeontology la troballa de noves restes del barbourofèlid Albanosmilus jourdani. Un crani complet, una calota i algunes mandíbules de jaciments dels Hostalets de Pierola i de Terrassa, juntament amb les restes fòssils que ja es coneixien al Vallès-Penedès, permeten confirmar que aquesta espècie correspon al gènere Albanosmilus, i no al gènere Sansanosmilus com es pensava fins ara. L’estudi, que duu a terme una anàlisi de gran part del barbourofèlids que es coneixen, mostra també que el gènere Barbourofelis s’hauria originat a Nord Amèrica durant el Miocè mitjà, després de la dispersió d’Albanosmilus per aquest continent des d’Euràsia.
Un equip internacional d’investigadors de la Universitat de Missouri i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen la pelvis d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) trobada a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) l’any 2003, en un article publicat en línia a la revista Journal of Human Evolution. Més de 8 anys després de la publicació a la revista Science de la troballa d’en Pau, els seus fòssils encara són objecte d’estudi i donen lloc a noves publicacions científiques.
Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.
