Aprenent dels amfibis i rèptils com a estil de vida

12 Mai 2011
3436 times

Imatge de Massimo Delfino.

"... l’ambient intel·lectual a l’ICP és un dels més atractius d’Europa”

Massimo Delfino és investigador del Dipartimento di Scienze della Terra, Università di Torino, i investigador associat de l’ICP. Fa poc va estar uns dies al nostre institut, i en aquesta entrevista ens explica una mica les seves investigacions passades i actuals.

P: Massimo, primer de tot, explica’ns com i quan va començar la teva relació amb l’ICP.

De fet, és una relació força llarga que poc a poc va evolucionant. Vaig començar la meva col·laboració amb l’antic Institut de Paleontologia Miquel Crusafont fa gairebé 10 anys, quan havia de comparar materials del Neogen d’Itàlia que jo estava estudiant per la meva tesis amb restes coetànies de la Península Ibèrica. Després, com a postdoc vaig tenir una beca del Ministerio de Asuntos Exteriores per a col·laborar altre cop amb l’institut.

P: I des de l’any passat ets investigadors associat a l’ICP. Què va fer l’ICP un lloc atractiu per a tu?

En el camp de la paleobiologia, l’ICP és un dels instituts de recerca més importants d’Europa i té un dels equips més gran d’estudiants pre-doctorals, doctorals i post-doctorals. És sabut que els estudiants representen el nucli de la innovació de línies de recerca ja consolidades i el motor per al desenvolupament d’un nou camp de recerca. Per altra banda, l’equip de l’ICP està involucrat en diferents excavacions que estan proporcionant fòssils exquisits, que d’alguna manera han canviat el coneixement de la història de la fauna europea. Per això no és d’estranyar que l’ambient intel·lectual de l’ICP sigui un dels més atractius d’Europa.

P: Ets un expert en paleoherpetologia, això vol dir en rèptils i amfibis fòssils, quina és la teva singularitat en el grup de recerca en Faunes del Neogen i Quaternari a l’ICP?

Parlant francament, si dius que sóc un expert en fòssils d’amfibis i rèptils... bé... això vol dir que no en soc pas d’expert! Hi ha unes 15.000 espècies vives de rèptils al planeta i intenta només imaginar la quantitat d’espècies extintes que visqueren en el passat. Massa per poder dominar la morfologia, taxonomia, filogènia i biogeografia de totes aquestes bèsties! L’intent de treballar amb els dos tipus de fòssils (sobre tot Cenozoic), amfibis i rèptils, es podria veure per una banda com una cosa negativa, però al mateix temps pot tenir un aspecte molt positiu: vol dir que la línia de recerca és flexible i que es possible concentrar-se cada cop en un tema diferent i ràpidament escriure i publicar alguna cosa nova (esperem). Per això em resulta fàcil col·laborar amb projectes de recerca aparentment molt diferents entre si.

I et preguntaràs com m’integro a nivell pràctic amb l’equip de neogen i quaternari a l’ICP? L’equip està fent treballs de camp en diferents localitats catalanes que es caracteritzen per ser la seu de les super-estrelles dels vertebrats del Cenozoic: els primats! Juntament amb els primats i altres mamífers interessants també hi ha restes abundants dels anomenats “vertebrats inferiors”, amfibis i rèptils inclosos. L’estudi d’aquests darrers pot proporcionar resultats inesperats. Malgrat que els amfibis i rèptils del Cenozoic són gairebé sempre un subproducte de la cerca de vertebrats més “populars”, poden proporcionar informació molt interessant sobre el paleoambient i el paleoclima.

P: Potser donar-nos alguns detalls més sobre la recerca que fas a l’ICP?

Ara mateix estic col·laborant amb David Alba, Raül Carmona i Àngel Luján en l’estudi dels rèptil de l’Aragonià superior en la zona dels Hostalets de Pierola (Conca del Vallès Penedès, Catalunya), és a dir, a l’Abocador de Can Mata i Ecoparc. Això vol dir que també he d’interactuar amb moltes persones que treballen a l’ICP, com els preparadors i conservadors de les col·leccions, i això és una bona oportunitat d’estar en contacte amb diferents aspectes de la paleontologia.

Fins ara hem estat treballant amb les tortugues gegants, els llangardaixos varano i les cobres que vivien a Catalunya fa entre 10 i 12 milions d’anys. T’imagines com d’exòtic devia ser el paisatge en aquell moment?

Restes de cocodril a Buya.

P: Sí, i tant! I no estic segura que m’hagués agradat gaire ser-hi! Tornant al teu treball, el que estàs fent a l’ICP és només una part de la teva activitat de recerca. Per què no ens expliques un parell de projectes, fets a d’altres llocs, ja siguin passats o en curs? Això ajudarà al nostre equip i als nostres seguidors a conèixer-te millor.

En els darrers 10 anys he estat força nòmada, tant en termes dels llocs en els que he treballat (i viscut!) com en termes de recerca. Personalment estic interessat no només en animals extints, sinó també en el que les restes fòssils i sub-fòssils de les espècies vives poden dir-nos sobre les antigues relacions entres els éssers humans i els animals. Per això sempre estic disposat a estudiar restes procedents de llocs arqueològics i paleontropològics. En alguns casos, com l’estudi de les restes de cocodril Trinil (a Java, on va ser descobert Pithecantropus erectus per Eugène Dubois el 1891), la meva contribució va resultar ser essencialment paleontològica. En altres casos les relacions humano-animal es van convertir en el nucli de la recerca.

Per exemple, vaig tenir el privilegi d’involucrar-me en l’estudi de les tortugues marines del Neolític tardà del Sultanat d’Oman. Fa uns 5.000 anys, la població humana que habitava una zona costanera del que avui és la capital d’Oman tenia una estreta relació amb les tortugues marines. No només se les menjaven, sinó que també un gran nombre dels seus caps els enterraren en les tombes, juntament a cadàvers de persones mortes, cosa que indica un paper especial de les tortugues marines en la ideologia funerària dels antics habitants d’Oman.

Gràcies a aquesta línia de recerca dedicada als amfibis i rèptils procedents de llocs amb restes de Homo-, he estat fent treballs de camp al Sudan i Eritrea des de 2002. L’hivern passat, mentre col·laborava amb el Projecte de Buya (al nord de la depressió de Danakil, Eritrea) vaig tenir la “sort” de trobar un fragment d’un crani humà datat en fa aproximadament 1 milió d’anys en una localitat que ja es coneixia “només” per una fantàstica quantitat d’eines de pedra i restes de fauna. Curiosament, fa exactament 15 anys, el meu antic responsable de recerca a la Universitat de Florència, el professor Lorenzo Rook, va descobrir les primeres restes humanes a l’àrea de Buya. De fet, jo no estic directament interessat en l’estudi de les restes humanes, però he estat treballant amb els cocodrils, tortugues d’aigua dolça, llangardaixos i serps pitó procedents d’aquesta i d’altres localitats.
Tant en els projectes d’Oman com els d’Eritrea encara hi estem treballant i estic segur que tindrem bones sorpreses en el futur.

Els companys de Massimo el feliciten per la trobada d'un crani a Buya.

P: I per acabar aquesta conversa, et demanem una mica sobre tu i l’ICP. Així, com si fos un joc, diga’ns en una paraula què penses sobre:

  • L’ICP: eficient
  • L’equip de Faunes del Neogen i Quaternari de l’ICP: sorprenent
  • La recerca a l’ICP: de primera qualitat 
  • El futur d’aquest institut de recerca: innovador 
  • La teva vida quan ens visites a Catalunya: prometedora


P: Recomanaries a altres col·legues venir a l’ICP per fer la seva recerca?

Definitivament sí!

Gràcies! I de ben segur seguirem i parlarem de la teva feina a www.icp.cat.

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 12:35
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

afdalsex