Polysternon isonae, una nova espècie de tortuga que va conviure amb els dinosaures d’Isona

Reconstrucció de la tortuga Polysternon isonae, a partir de les restes fòssils recuperades a Isona. Oscar Sanisidro.

Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” la troballa i descripció d’una tortuga de finals de l’època dels dinosaures.

Josep Marmi, Àngel Luján, Àngel Galobart de l’ICP, Rodrigo Gaete del MCD i Violeta Riera i Oriol Oms de la UAB han batejat aquesta nova espècie com Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.

 És ben coneguda l’abundància de restes fòssils de dinosaures que van viure fa entre 65 i 70 milions d’anys a la zona que actualment ocupen els Pirineus. En aquesta serralada trobem desenes de jaciments amb restes òssies, petjades i ous dels darrers dinosaures que van habitar el nostre planeta, sent la Conca de Tremp una de les zones amb major concentració de fòssils.

Menys coneguts, però, són tota la resta d’organismes que completaven els ecosistemes del final del període Cretaci, consistents en altres vertebrats, invertebrats, plantes, fongs, etc. Un element habitual d’aquests ecosistemes eren les tortugues. En els jaciments pirinencs, els seus fòssils són relativament abundants i, en general, consisteixen en plaques de la closca aïllades o petits conjunts de plaques que ens poden ajudar a fer-nos una idea general de la morfologia i la mida de l’animal. En canvi, la troballa de closques senceres és poc freqüent i encara més excepcionals són les descobertes que conserven parts de l’esquelet dins la closca.

Imatge dels treballs d'excavació al Barranc de Torrebilles. Rodrigo Gaete. Museu de la Conca Dellà.

Durant els darrers anys, al municipi d’Isona i Conca Dellà s’han realitzat nombrosos descobriments de restes de tortugues, repartits per diferents jaciments. Un d’aquests jaciments, el de Barranc de Torrebilles, ha lliurat restes força complertes que han permès descriure una nova espècie: Polysternon isonae. Les restes trobades al Barranc de Torrebilles consisteixen en desenes de plaques aïllades derivades de la fragmentació de les closques a través de les seves sutures, i el que és més important:  un fragment de la part ventral d'una closca i una altra closca quasi sencera, que sense ser del tot complertes, mostren trets morfològics força interessants pels paleontòlegs i que han permès descriure aquesta nova espècie. Aquestes restes es van recuperar durant dues campanyes d’excavació dutes a terme durant els estius dels anys 2008 i 2009.

Fins ara es coneixien dues espècies del gènere Polysternon: P. provinciale i P. atlanticum (a més d’una possible tercera —P. mechinorum), distribuïdes únicament al que correspondria als actuals sud de França i la península ibèrica. Es tracta d’animals adaptats a la natació que vivien en aigües dolces, a les zones més profundes de rius i llacs. Concretament, la closca de la nova espècie P. isonae era ovalada, mesurant uns 50 centímetres de llarg i uns 40 d’ample. Les seves restes es van trobar conservades dins un estrat de gres molt dur que actualment aflora al Barranc de Torrebilles. Fa poc més de 65 milions d’anys, quan va morir l’animal, aquest gres no havia litificat i consistia en una sorra fina que era arrossegada pels corrents fluvials i que va quedar dipositada, juntament amb les restes de les tortugues del Barranc de Torrebilles, al fons d’un d’aquests rius.

A diferència d’altres gèneres de tortugues, sembla ser que Polysternon no va sobreviure al final del Cretaci i es va extingir juntament amb els dinosaures. La gran proximitat existent del jaciment de Barranc de Torrebilles al nivell geològic que ens marca aquesta extinció del final del Cretaci, ens indica que Polysternon isonae possiblement va ser una de les darreres  espècies del gènere Polysternon.

+ info Marmi J, Luján AH, Riera V, Gaete R, Oms O, Galobart A (2012) The youngest species of Polysternon: a new bothremydid turtle from the uppermost Maastrichtian of the southern Pyrenees. Cretaceous Research, 35: 133-142.

Recull d'impactes a mitjans i blogs

Last modified on Dilluns, 19 Març 2018 19:13
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b

xnxxarabsex

sexe libre

sexsaoy

sexjk

russian sex

aflam neek sex