Descrit un nou i diminut llangardaix del jaciment cretaci de Las Hoyas a Conca

Reconstrucció de Jucaraseps grandipes.

Jucaraseps grandipes és el nom del nou gènere i espècie de llangardaix cretaci que ha publicat recentment la revista Palaeontology. Es tracta d'un llangardaix extint diminut, d'uns 27 milímetres de llargada (sense contar la cua) i menys d'un gram de massa, del que se'n va trobar l'esquelet fòssil articulat al jaciment de Las Hoyas, a Conca. El treball el signen l'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Arnau Bolet i la investigadora de la University College of London (UCL) Susan E. Evans.

 El jaciment cretaci de Las Hoyas, que data de fa uns 120 milions danys, és conegut internacionalment per la troballa de nombrosos esquelets articulats de vertebrats en un estat de preservació excepcional. El treball que ha publicat la revista Palaeontology en la seva edició online, i que signen Arnau Bolet de l'ICP i Susan E. Evans () de la UCL, descriu un nou gènere de llangardaix a partir de les restes d'un esquelet en connexió extremadament petit però força ben preservat.

Holotipus i dibuix de Jucaraseps grandipes.

La nova espècie ha estat batejada com a Jucaraseps grandipes. El gènere rep el seu nom a partir del riu Jucar, que passa a prop del jaciment, i del mot llatí seps que vol dir llangardaix o serp. grandipes, per la seva banda, deriva de les paraules llatines grandis i pes, que volen dir gran i peu. De fet, aquesta configuració que presenta Jucaraseps, en la que les potes són força reduïdes però els peus són proporcionalment molt grans, és única entre tots els llangardaixos, tant fòssils com actuals. L'holotip d'aquesta espècie es troba dipositat al Museu de les Ciències de Castella-la Manxa a Conca.

Si el comparem amb altres llangardaixos actuals i tenint en compte l'hàbitat de Las Hoyas en el Cretaci Inferior, probablement Jucaraseps era un llangardaix terrestre que caçava petits insectes, i que hauria estat presa d'altres petits vertebrats i, tal vegada, també de grans invertebrats.

Fins ara es desconeixien llangardaixos tan petits del període del Cretaci, malgrat que entre els amniotes actuals les espècies més petites són totes llangardaixos. Tenir una mida tan petita comporta un gran nombre d'avantatges com ara una maduració molt més ràpida, més agilitat, necessitats energètiques més reduïdes i el fet que facilita tenir poblacions més grans, amb una major reserva genètica.

Siluetes dels diferents llangardaixos fòssils de Las Hoyas.

Jucaraseps és el més petit dels cinc tipus de llangardaixos trobats a Las Hoyas. Fa uns mesos, els mateixos investigadors van publicar un treball sobre el segon espècimen de Scandensia ciervensis trobat en aquest jaciment. A més a més, del gènere Meyasaurus se n'han trobat diferents exemplars , sis dels quals ja s'han descrit i d'altres encara han d'estudiar-se. Fa uns anys es va descriure també el llangardaix Hoyalacerta sanzi, que només és conegut per l'exemplar tipus. Del cinquè llangardaix només s'en coneixen els osteoderms (plaques dèrmiques), que són força característics i permeten relacionar-lo amb els Paramacellodids, un tipus de llangardaix ampliament distribuït al Mesozoic.

Las Hoyas és una jaciment d'una riquesa excepcional, que ha lliurat també nombroses restes fòssils de peixos, amfibis (granotes i salamandres) i rèptils com cocodrils, tortugues i ocells, a més dels llangardaixos.

+ info Bolet, A. & Evans, S.E. (2012). A tiny lizard (Lepidosauria, Squamata) from the Lower Cretaceous of Spain. Paleontology 55: 491–500.

Last modified on Dimecres, 21 Març 2018 13:31
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b