Una estranya parella: Mesopithecus i macacos fòssils a finals del Miocè

Macaco actual (Shawn Allen. Flickr)

Un estudi liderat per David M. Alba, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu per primera vegada l’associació dels gèneres Mesopithecus i Macaca durant el Miocè. La troballa ha estat publicada al Journal of Human Evolution i dóna suport a la hipòtesi que els macacos es van dispersar de l’Àfrica cap al continent europeu fa més de 5.3 milions d’anys, coincidint amb una extraordinària davallada del nivell del Mar Mediterrani.

La troballa de dues dents de macacos juntament amb altres restes fòssils que els investigadors han atribuït a l’espècie Mesopithecus pentelicus en el jaciment de Moncucco Torinese (proper a Torí, al Piemont, Itàlia) suposa que aquests dos gèneres van cohabitar a Europa a finals del Miocè, fa més de 5.3 milions d’anys. Malgrat que l’associació d’espècies dels gèneres Mesopithecus i Macaca durant el Pliocè (per exemple, a Montpeller, fa uns 5-4 milions d’anys) ja s’havia descrit anteriorment, aquest és el primer cop que trobem associada als macacos l’espècie miocena Mesopithecus pentelicus (en comptes de l’espècie pliocena Mesopithecus monspessulanus).

Diferents vistes d'una de les dents de cf. Macaca sp. (A) i de M.pentelicus (B) trobades a Moncucco Torinese

David M. Alba, Cap del Grup de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), conjuntament amb investigadors de la Universitat de Torí i de l’American Museum of Natural History de Nova York, descriuen aquesta associació en un article publicat aquest mes de febrer al Journal of Human Evolution. L’excepcionalitat de la troballa no resideix tant en la presència del gènere Mesopithecus, les restes del qual són bastant abundants en diversos jaciments europeus, sinó per la concurrència amb macacos, que són força més rars en el Miocè. De fet, aquest és només el segon cop que s’identifiquen restes fòssils de macacos miocens a tot Euràsia.

L’article dóna suport a la hipòtesi que els macacos es van dispersar des d’Àfrica cap a Europa a finals del Miocè superior (fa entre 5.9 i 5.3 milions d’anys), coincidint amb una davallada extraordinària del nivell del Mar Mediterrani que s’estima que va oscil·lar entre els 1.500 i els 2.500 metres. Aquest fenomen geològic va ser provocat pel tancament de l’estret de Gibraltar i es  coneix com la Crisi de Salinitat Messiniana, per la precipitació massiva de sal que es va produir. Això va provocar l’extinció massiva d’espècies marines, però, al mateix temps, va permetre la dispersió de plantes i animals terrestres per la conca mediterrània. A principis del Pliocè, fa uns 5 milions d’anys, l’aigua va tornar a omplir el Mediterrani.

La presència d’aquestes espècies de primats al Piemont italià és coherent amb les reconstruccions paleoambientals que s’havien fet anteriorment, a partir de la resta de fauna de vertebrats del jaciment de Moncucco Torinese, i que apuntaven cap a un ambient humit, amb aigua circulant i una elevada densitat d’arbres, però també amb alguns hàbitats més secs i oberts.

Mesopithecus, un vell conegut del registre fòssil

Mesopithecus és un gènere extint de cercopitècid (el grup de primats catarins que inclou les mones de l’Antic Continent, amb representants actuals com els babuins, els colobins o els mateixos macacos) que va viure al continent eurasiàtic fa entre aproximadament 9.5 i 2.5 milions d’anys. Els representants d’aquest gènere tenien una massa corporal d’uns 10-15 quilos i es movien tant per terra com pels arbres (essent per tant menys arboris que la majoria de colobins actuals), i la seva dieta també era força generalista (en comptes de menjar moltes fulles, com els colobins actuals, menjaven també fruits, sobretot durs).

Reconstrucció de l'esquelet de Mesopithecus

El gènere Mesopithecus va ser descrit l’any 1839 i a Europa s’han identificat restes fòssils en múltiples jaciments, que han permès descriure tres espècies diferents: Mesopithecus pentelicus, Mesopithecus monspessulanus i Mesopithecus delsoni, tot i que aquesta darrera es considera per molts autors només una subespècie de M. pentelicus. L’espècie típica del Miocè, M. pentelicus, difereix de M. monspessulanus sobretot per la mida, alguns detalls morfològics de les dents, i algunes adaptacions del postcranial a una locomoció més terrestre.

+ info: Alba, D. M., Delson, E., Carnevale, G., Colombero, S., Delfino, M., Giuntelli, P., Pavia, M. & Pavia, G. (2014). First joint record of Mesopithecus and cf. Macaca in the Miocene of Europe. Journal of Human Evolution 67: 1-18. DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.jhevol.2013.11.001

 

 

Last modified on Dijous, 05 Març 2015 13:19
Rate this item
(0 votes)

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b