Adult i cria de P. falconeri (adaptat a partir de Larramendi et. al sota llicència CC BY-NC a doi:10.4404/hystrix-26.2-11478) L’estudi paleohistològic del seus ossos revela que tenia una longevitat d’uns 70 anys i que arribava a la maduresa sexual als 15. L’espècie és un exemple emblemàtic de com evolucionen les faunes a les illes. La recerca publicada a Scientific Reports està dirigida per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Tall histològic d'un os llarg de cérvol comú. La quantitat de teixit ossi dipositat en cada etapa pot quantificar-se gràcies a marcadors fluorescents. (Foto: Teresa Calderón / ICP)

Un equip investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Research Institute of Wildlife Ecology de Viena ha analitzat mitjançant fluorescència el patró de creixement dels ossos de cries del cérvol comú. L'estudi publicat a Scientific Reports revela que la taxa de creixement disminueix de forma gairebé contínua amb l'edat però que hi ha dos moments en la vida dels cervatells en què el creixement disminueix significativament o fins i tot s'atura per complet: en el naixement i el deslletament . 

Guillem Orlandi, investigador del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctor en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrat el seu treball en les històries de vida dels hipparionins, un grup d’èquids tridàctils molt diversificat durant el Miocè. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han avaluat l’evolució de la mida corporal de Mikrotia magna, una rata gegant que va habitar a l’illa Gargano durant el Miocè tardà. Els resultats mostren que va tenir un clar augment de mida corporal al llarg de la seva evolució insular. Tanmateix, la ferotge competència pels pocs recursos existents a l’illa hagués impossibilitat aquesta mida tan gran. Els investigadors han conclòs que aquesta espècie va tenir un origen en una illa veïna però “va saltar” a l'illa de Gargano en un moment clau que li va suposar la supervivència en l’ecosistema.

La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.

Carmen Nacarino, investigadora del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va defensar divendres passat el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctora en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Nacarino ha centrat el seu estudi en les life histories de les espècies del gènere Equus, que inclou els cavalls, ases i zebres actuals, a més de diferents espècies extintes. El tribunal li va concedir la màxima qualificació.

Un estudi publicat a la revista PLOS ONE encapçalat per Carmen Nacarino-Meneses, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), revela que el moment del naixement d’un mamífer queda reflectit en l’estructura dels seus ossos llargs formant una “línia neonatal”, de manera semblant a com les anelles concéntriques dels troncs dels arbres reflecteixen diferents etapes del seu creixement.

Los mamíferos que evolucionan en las islas tienden a adquirir un tamaño corporal muy superior a la de sus homólogos continentales. Este hecho -conocido como la "regla de islas" - ha sido el objeto de la tesis doctoral que ha defendido Blanca Moncunill. En su trabajo de tesis, la investigadora del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analizado más de 170 especies actuales de micromamíferos (ratones, musarañas y conejos, entre otros grupos) para estimar el tamaño corporal de los individuos de 22 especies extintas.

Els mamífers que evolucionen a les illes tendeixen a adquirir una mida corporal molt superior a la dels seus homòlegs continentals. Aquest fet -conegut com la “regla d’illes”- ha estat l’objecte de la tesi doctoral que ha defensat avui Blanca Moncunill. En el seu treball de tesi, la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat més de 170 espècies actuals de micromamífers (ratolins, musaranyes i conills, entre d’altres grups) per estimar la mida corporal dels individus de 22 espècies extintes.

El jurat ha concedit el premi a aquest investigador nord-americà a proposta de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona per reconèixer “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades en tota una generació d’ecòlegs”. L’empremta de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos de referència Ecology i The Economy of Nature.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Awards:

Excellence in research

With the support of:

logo icrea    logo ue

CERCA Center:

logo cerca