La exposición "Pau, Jordi y Laia: nuestros parientes del Mioceno" muestra por primera vez al público los fósiles originales y las esculturas del aspecto en vida de tres especies de primates hominoideos. Los fósiles han sido excavados y descritos por investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en distintos yacimientos de la cuenca del Vallès-Penedès. Los hallazgos han aportado información clave sobre el origen de los caracteres que definen el grupo al que también pertenecen los humanos y ponen de relieve el extraordinario registro fósil del Mioceno de Cataluña. Con esta muestra, CosmoCaixa quiere acercar y difundir la importancia de estos esqueletos que han servido para describir nuevas especies.

L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

El Museo del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) expone la nueva escultura del hominoideo Pliobates cataloniae, popularmente conocido como "Laia". La escultura ha sido elaborada por el artista y biólogo Ramon López y ha contado con el impulso de la Obra Social "la Caixa". La presentación se ha hecho coincidir con la emisión esta semana del programa de divulgación científica "Quèquicom" del Canal 33 en el capítulo "Laia, una branca en la evolució humana". Aparte de la escultura, también se ha presentado la remodelación de la exposición de la planta baja poniendo al alcance del visitante parte de la colección del ICP.

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nueva especie de hominoideo descrita en la revista Science por un equipo del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir del espécimen que los investigadores bautizaron con el apodo de "Laia", ha sido incluida dentro de la lista de las 10 especies más relevantes de entre las más de 18.000 que se describieron durante el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universidad estatal de Nueva York publica anualmente esta lista que este año también incluye la nueva especie de humano Homo naledi, una tortuga gigante de Galápagos o una planta carnívora de Brasil, entre otras nuevas especies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equipo de investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont describe en la revista Science el nuevo género y especie, Pliobates cataloniae, a partir de un esqueleto procedente del vertedero de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Cataluña). Los restos corresponden a una hembra adulta a la que los paleontólogos han llamado “Laia”. Pesaba unos 4-5 kg, se alimentaba de frutos blandos y trepaba por las copas de los árboles colgándose eventualmente de las ramas. Tiene 11,6 millones de años y, en términos de parentesco, apenas precede la divergencia entre los homínidos (grandes antropomorfos y humanos) y los hilobátidos (gibones), por lo que tiene importantes implicaciones para reconstruir el último ancestro común de ambos grupos.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b