Un equipo de investigadores del Departamento de Geología de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicado en la revista PLOS ONE la descripción de un gran conjunto de huellas de arcosauromorfos, reptiles que posteriormente dieron lugar a los cocodrilos y a los dinosaurios. Entre ellas, las de una nueva especie, Prorotodactylus mesaxonichnus, correspondiente a un reptil que vivió en el Pirineo hace entre 247 y 248 millones de años pero que no estaría emparentado con los dinosaurios.

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Un hallazgo fortuito ha permitido describir la presencia por primera vez de un captorhínido de hace unos 260 millones de años en el sur de Europa. Pertenece a un grupo de reptiles basales que se caracteriza por la presencia de varias hileras de dientes.  Investigadores catalanes y alemanes han colaborado en el estudio del fósil que quedará en depósito en el Museo Balear de Ciencias Naturales, en Sóller.

Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents.  Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller. 

Un estudio publicado en la revista Scientific Reports analiza la biomecánica del cráneo de los temnospóndilos -un grupo de anfibios extintos de grandes dimensiones del Triásico- para aclarar cuál fue el papel de estos animales en los ecosistemas de hace 250 millones de años. Los resultados muestran una posición diferente a la que ocupan las salamandras actuales, pero también distinta a la de los cocodrilos, a los que se parecen en tamaño y aspecto. La investigación, basada en la biomecánica computacional, está liderada por Josep Fortuny, investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

 (d'esquerra a dreta): Dr. Josep Fortuny (ICP), Dr. Jordi Marcé-Nogué (Universitat d'Hamburg) i Dr. Zupeng Zhou (Universitat Tecnològica de Guilin) a Guilin.

El investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Josep Fortuny, junto con Jordi Marcé-Nogué, investigador de la Universidad de Hamburgo, han sido invitados durante la primera semana de abril a la Universidad Tecnológica de Guilin (ciudad de la Región Autónoma de Guangxi) para impartir charlas y trabajar conjuntamente con el equipo liderado por el Dr. Zupeng Zhou en el ámbito de la biomecánica computacional.

 (d'esquerra a dreta): Dr. Josep Fortuny (ICP), Dr. Jordi Marcé-Nogué (Universitat d'Hamburg) i Dr. Zupeng Zhou (Universitat Tecnològica de Guilin) a Guilin.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Josep Fortuny, juntament amb Jordi Marcé-Nogué, investigador de la Universitat d’Hamburg, han estat convidats durant la primera setmana d’abril a la Universitat Tecnològica de Guilin (ciutat de la Regió Autònoma de Guangxi) a impartir xerrades i treballar conjuntament amb l’equip liderat pel Dr. Zupeng Zhou en l’àmbit de la biomecànica computacional.

Investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ( ICP ) y el Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera (CSIC) han identificado en el Valle de Manyanet (Pallars Jussà, Lleida) varios rastros de animales tetrápodos hace aproximadamente entre 280 y 290 millones de años, que representan las huellas fósiles más antiguas de Cataluña. Corresponden a diferentes grupos de anfibios y reptiles primitivos, entre los que se han identificado huellas de sinápsidos, el grupo que más adelante daría lugar a los mamíferos.

Página 1 de 3

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b