Un nou dinosauri d’Italia extraordinàriament complet

14 Dic 2009
2733 times

 

 

 

 

 

A diferència del que generalment es creu, els esquelets de dinosauri complets i articulats són summament rars perquè un cadéver, en general, s'acaba desmuntant i els seus ossos són dispersats abans de la deposició, el soterrament i la fossilització. Els esquelets de dinosauri exposats en els museus són, en la majoria dels casos, muntats utilitzant ossos d'esquelets parcials d'individus diferents o ossos trobats de forma dispersa i, sovint, algunes parts són reconstruccions artificials.

 Fa deu anys, un esquelet de dinosauri extraordinàriament complet i perfectament articulat va ser excavat a Itàlia, en un jaciment conegut com el Villaggio del Pescatore, prop de la ciutat de Trieste, al nord del mar Adriático. El fòssil, de 70 milions d'anys d'antiguitat, va ser anomenat "Antonio". Va resultar evident que pertanyia als Iguanodontids, un grup de dinosauris herbívors comuns durant el Període Cretaci de l'Era Mesozoica (145-65 Milions d'anys), però les seves relacions reals amb altres membres del grup no estaven clares a primera vista.

 L'estudi de l'espècimen pel paleontòleg del Institut Català de Paleontologia Fabio Dalla Vecchia (qui era també el director científic de l'excavació els anys 1998-1999), publicat en l'edició de desembre del Journal of Vertebrate Paleontology, finalment revela moltes particularitats d'aquell dinosauri excepcional. "Antonio" i sis espècimens parcials del mateix lloc representen una espècie abans desconeguda de dinosauri que ha estat anomenada Tethyshadros insularis que que vol dir "dinosauri hadrosauroide illenc de Tehtys". Tethys era un oceà que separava Àfrica del continent Euroasiàtic en l'època dels dinosauris. Els Hadrosauridos eren el grup de dinosauris iguanodontidos als quals Tethyshadros pertany. "Antonio", amb al voltant de 4 metres de llarg, és l'esquelet de dinosauri mig-gran més complet trobat a Europa des del descobriment del Iguanodon i el Dollodon el 1878 en Bernissart (Bèlgica) i un dels dinosauris més complets mai trobats en el món.

 Considerant l'evolució dels trets esquelètics en els dinosauris iguanodontids durant el Període Cretaci, la nova espècie se situa entre un Iguanodon més primitiu i vell (fa 125 milions d'anys) i els hadrosaurids més evolucionats propis del continent nord-americà i asiàtic, que van viure al voltant de fa 80-65.5 milions d'anys. Tethyshadros representa el primer descobriment d'un esquelet complet d'una forma tan intermèdia i revela per primera vegada la morfologia sencera del cos d'aquesta classe de dinosauri.

 A diferència dels seus "parents" nord-americans i asiàtics que van viure sobre amplis continents, Tethyshadros va habitar en una illa relativament petita en la part occidental de l'Oceà de Tethys, entre Àfrica i el continent del nord europeu. De fet, fa 70 milions d'anys, Europa del sud, occidental i central era un arxipèlag en les latituds subtropicales. No s'esperava trobar aquest tipus de dinosauri en aquella classe d'ambient com no s'esperaria avui el descobriment d'un ós polar en en una illa tropical. El nom científic Tethyshadros insularis subratlla aquesta característica insòlita del nou dinosauri.

 

 Sense arribar a ser un gegant, el tamany de Tethyshadros és considerable quan ho comparem amb un humà. Comparat amb els seus "parents" és més aviat diminut, probablement a causa del caràcter insular del seu hàbitat. De fet, animals suposadament grans desenvolupen grandàries més petites quan viuen aïllat en illes, un fenomen conegut com "enanism insular ". Exemples clàssics són els elefants que van poblar Sicília fa aproximadament cent mil anys i que mesuraven només un metre d'alt. Dinosauris hadrosaurids nord-americans contemporanis de Tethyshadros medeixen en general més de 8 metres de llarg, molt més gran que l'espècie italiana. Sabem que, igual que en aquest cas, l'enanisme insular havia afectat a altres dinosauris de l'Arxipèlag europeu.

 La morfologia de cos dels hadrosaurids nord-americans i asiàtics era bastant conservadora, en el sentit que es diferencien l'un a l'altre principalment per característiques concretes del cap, per exemple les crestes típiques d'alguna espècie. En canvi, Tethyshadros té una barreja curiosa de primitiu, evolucionat i trets estranys que permeten una clara diferenciació de qualsevol hadrosauroide conegut. El cap gran i allargat recorda el d'un cavall. En canvi, els membres del darrere s'asemblen molt més als d'hadrosauris nord-americans més evolucionats. No obstant això, la mà té només tres dits en comptes dels quatre habituals, i la mobilitat del dit estava limitada de manera que aquest no es pogués agafar. Així la mà probablement va ser utilitzada com un suport al moure's o al descansar. Els membres del darrere són més llargs i més robusts que els davanters, amb una tíbia molt més lliure que l'estret os que suggereix una actitud cursorial per a Tethyshadros. La cua mostra diverses característiques insòlites, mai observades en qualsevol altre hadrosaurid, incloent un final semblat a una tralla.

 La major part de modificacions de la cua podrien estar relacionades amb el desenvolupament de la musculatura connectada a la seva base que movia cap a enrere els membres del darrere. Això podrien ser remotes proves d'una actitud cursorial del nou dinosauri i hauria de ser investigat en major profunditat. També els trets insòlits de Tethyshadros poden ésser a causa de la seva vida en una illa, ja que trets peculiares sovint es desenvolupen en habitants illencs. L'evolució és més ràpida en illes i, curiosament, l'observació de diversos d'aquests casos per Charles Darwin, va ajudar a la formulació de la seva teoria sobre l'evolució de les espècies publicada fa exactament 150 anys.

 

Les relacions amb altres dinosauris hadrosauroides suggereixen que els avantpassats de Tethyshadros van arribar l'Arxipèlag europeu emigrant d'Àsia. Això també és veu suportat per la geografia del món tal i com els científics el suposen fa 70 milions d'anys. L'Oceà Tethys gradualment es tancava i les serralades Alpines començaven a formar-se a causa del moviment d'Àfrica cap al nord i la seva col·lisió incipient amb el continent Euroasiàtic. Una cadena d'illes es formava al llarg del marge del sud d'aquest a causa d'aquest esdeveniment, permetent la migració de dinosauris cap a l'oest saltant d'illa en illa.

Last modified on Viernes, 16 Marzo 2018 17:30
Rate this item
(0 votes)
Super User

Curabitur ultrices commodo magna, ac semper risus molestie vestibulum. Aenean commodo nibh non dui adipiscing rhoncus.

Website: www.themewinter.com

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b