Pere Figuerola

Durante este mes de noviembre, un equipo de investigadores y preparadores del ICP se ha desplazado en Prades, en los Pirineos orientales franceses, para preparar y estudiar en detalle fósiles provenientes de la Grotte de la Carrière, una cueva que durante los años 2015 y 2016 ha proporcionado una gran cantidad de restos fósiles de leones, leopardos o lince, entre otras faunas.

Esta semana, el director del ICP, David M. Alba, por un lado, y Miquel y Anna Crusafont, herederos del ilustre paleontólogo Miquel Crusafont, por otro, han firmado el acta de restitución de un conjunto de documentos que forman parte del archivo personal del científico sabadellense y que estaban custodiados en el archivo del Museo. La Generalitat de Catalunya ha autorizado la entrega, ya que se trata de correspondencia y fotografías de carácter familiar y no relacionadas con la investigación científica.

El programa “Sense ficció” emetrà el pròxim 28 de novembre en horari de màxima audiència (21:55h) aquest documental produït per TV3 i realitzat per Batabat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i l’assessorament científic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, sobre els darrers dinosaures que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys. El Museu de la Conca Dellà ha organitzat un passi previ divendres, 24, a Tremp.

L’eix conductor del documental són les restes d’un titanosaure que el paleontòleg alemany Walter Kühne va començar a excavar a la dècada dels 50 al jaciment d’Orcau (Pallars Jussà, Lleida). El jaciment, però, va caure en l’oblit i no va ser fins l’any 2014, que investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i la Universitat de Saragossa van acabar d’extreure el coll d’aquest animal, una peça de més de cinc metres de llarg. Posteriorment, els paleontòlegs van recuperar part del material excavat originalment que es trobava al Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid) per poder-lo estudiar.

La troballa del coll de titanosaure és de gran importància des del punt de vista científic, ja que mai fins ara s’havia recuperat una resta tan gran a Europa i, probablement, es tracti d’una espècie mai descrita.

A partir de la història de l’excavació, el documental, d’una hora de durada, explica quin és el coneixement actual sobre els dinosaures que van viure al Pirineu fa 70 milions d’anys i que es corresponen als darrers que van viure a Europa, molt pròxims en temps geològics a la gran extinció que va acabar amb aquests animals fa 66 milions d’anys arreu del planeta. Mitjançant reconstruccions del paleoambient, s’expliquen les principals faunes de dinosaures que van viure durant el Cretaci al que actualment són els Pirineus, i que en aquell moment era una zona de clima subtropical amb maresmes properes al mar.

A banda del d’Orcau, “L’últim gegant d’Europa” recorre altres jaciments de referència als Pirineus, com el d’icnites de Fumanya (Berguedà, Barcelona). Les petjades de titanosaures d’aquest jaciment que van quedar impreses a la roca permeten aportar informació sobre el seu comportament gregari, així com les dimensions dels titanosaures i la velocitat a la que es desplaçaven. Amb la visita als jaciments d’ous de la zona de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida), el documental explica quin és el coneixement actual sobre la reproducció d’aquests animals. A Vallcebre (també al Berguedà) es mostra la pell impresa a la roca d’un d’aquests titanosaures i que ha permès reconstruir-ne el seu aspecte extern.

A banda dels investigadors del grup de recerca de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Bernat Vila, Àngel Galobart (cap del grup i director del Museu de la Conca Dellà), Albert G. Sellès, Josep Marmi i Novella Razollini, al documental hi apareixen altres paleontòlegs de renom internacional com Emiliano Aguirre (exdirector del Museo Nacional de Ciencias Naturales i exdirector dels jaciments d’Atapuerca), Greg P. Wilson (Universitat de Washington), Steve Brussatte (Universitat d’Edimburg), Jose Ignacio Canudo (Universitat de Saragossa), Xabier Pereda (Universitat del País Basc), Antoni Lacasa (Institut d’Estudis Ilerdencs), Víctor Fondevilla i Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), o Rodrigo Gaete (Museu de la Conca Dellà), que expliquen diversos aspectes de la biologia d’aquests animals extints y de la geologia de la zona.

La part històrica del documental inclou entrevistes a persones que van treballar amb Walter Kühne durant les excavacions del segle passat com Josep Montané, excapatàs de les mines de de Suterranya. La recuperació de la llibreta de camp original del paleontòleg alemany, mort l’any 1991, porta els investigadors de l’ICP fins a Stuttgart (Alemanya) per conèixer Anna i Urs Klebe, fills de Kühne i que han conservat aquest document de l’any 1955 i que acaba proporcionant informació molt valuosa per a la investigació.

Jordi Portals és el director i guionista del documental que ha estat realitzat per Arnald Viladomat i produït per TV3 conjuntament amb Batabat i ha comptat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), l’Ajuntament d’Isona i la Conca Dellà i la Diputació de Lleida.

Preestrena divendres a Tremp

El documental s’emetrà el dia 28 a les 21:55h per TV3 dins del programa “Sense Ficció”, però el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha organitzat una preestrena a l’Epicentre (Passeig del Vall, 13) divendres 24, a les 19h. L’acte és obert al públic general, però l’aforament és limitat. Hi participaran Montse Armengou (Directora de “Sense ficció” de TV3), Constante Aranda (Alcalde d’Isona i la Conca Dellà i President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i Àngel Galobart i Bernat Vila (dos dels paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que participen en el documental).

Hasta el día 15 de marzo, el Museo del ICP acoge esta exposición itinerante que conmemora el centenario del primer hallazgo de restos de dinosaurio en Cataluña. La muestra, producida por la Asociació Geoparc Conca de Tremp-Montsec, el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y el Museu de la Conca Dellà pone de relieve la excepcional registro catalán en fósiles de dinosaurios y recorre los principales hitos científicas en estos 100 años.

Un equipo de investigadores del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) y el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) describe hoy en un artículo publicado en la revista PLOS ONE, la nueva especie de jirafa Decennatherium rex recuperada de un yacimiento del Cerro de los Batallones (Madrid). Esta especie es el miembro más antiguo y primitivo de un enorme linaje de jiráfidos de grandes dimensiones que presentaban cuatro osiconos, los apéndices que presentan los jiráfidos en la cabeza.

Investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), la Universidad Complutense de Madrid (UCM) y el Instituto de Geociencias (IGEO) publican esta semana en PLOS ONE un estudio que compara las asociaciones de mamíferos de distintas localidades de África y el sur de Asia con las que se encontraban en el centro a la península Ibérica durante el Mioceno. Los resultados revelan un paisaje de una sabana muy árida hace 14 millones de años.

In 2005, the European Commission issued the European Charter for Researchers and a Code of Conduct for the Recruitment of Researchers. These two documents, addressed to researchers as well as research employers and funders in both the public and private sectors, are key elements in the EU's policy to boost researchers' careers.

In December 2017, the ICP endorsed the 40 principles of the 'European Charter for Researchers and the Code of Conduct for the Recruitment of Researchers' and it is committed to implement a new Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) according to this Charter and Code.

From January to October 2017, the ICP HRS4R Implementation Committee and Working Group performed an internal Gap Analysis and planned 25 initiatives to improve our human resources policies. These initiatives were described in the ICP Action Plan that was presented to the European Comission in November 2017.

 

Related documents:

- ICP Action Plan

- Declaration of Endorsement of Charter & Code

Un estudio publicado hoy en la revista Scientific Reports por investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competencia entre especies habría sido la causa de los huevos de dinosaurio patológicos de hace 70 millones de años que se han recuperado en varios yacimientos del suroeste de Europa. El estrés sufrido por la población de titanosaurios habría provocado que las hembras retuviesen los huevos durante más tiempo de lo normal, provocando alteraciones en el proceso de formación de la cáscara.

A partir del análisis de la estructura tridimensional del oído interno de distintas especies actuales y extintas de ciervos, un equipo internacional de investigadores en el que ha participado el investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Daniel DeMiguel, ha revelado algunas claves hasta ahora desconocidas sobre el origen y la evolución de este grupo, que constituye una de las familias de mamíferos más diversificadas que se conocen.

Esta semana se ha inaugurado la primera edición de este nuevo máster que ofrece la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), con el Institut Catalá de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y la Universitat de Barcelona como instituciones colaboradoras.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b