Pere Figuerola

La revista científica de paleontología Comptes Rendus Palevol ha publicado un número temático donde recoge varios artículos sobre las faunas de diferentes regiones de Eurasia durante el Oligoceno y el Mioceno. Isaac Casanovas, investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha sido uno de los editores invitados para elaborar este volumen especial que contiene información actualizada conjuntos de yacimientos tan relevantes como los del Vallès y Penedès, los de Siwaliks (en Pakistán) o de la Cuenca de Viena (Austria), muy interesantes desde el punto de vista científico para el estudio de la evolución a pequeña escala.

La revista científica de paleontologia Comptes Rendus Palevol ha publicat un número temàtic on recull diversos articles sobre les faunes de diferents regions d’Euràsia durant l’Oligocè i el Miocè. Isaac Casanovas, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha estat un dels editors convidats per elaborar aquest volum especial que conté informació actualitzada conjunts de jaciments tan rellevants com els del Vallès i Penedès, els de Siwaliks (al Pakistan) o de la Conca de Viena (Àustria), molt interessants des del punt de vista científic per l’estudi de l’evolució a petita escala.

El jefe del grupo de investigación de Faunas del Neógeno y Cuaternario del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, es, desde principios de este año, nuevo coeditor en jefe del Journal of Human Evolution (JHE), la revista científica más prestigiosa en el campo de la evolución humana y la paleoprimatología. Los editores en jefe tienen la máxima responsabilidad sobre los contenidos que publica la revista. Desde 2013 Alba era editor asociado.

El cap del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, és, des d’inicis d’any, nou coeditor en cap del Journal of Human Evolution (JHE), la revista científica més prestigiosa en el camp de l’evolució humana i la paleoprimatologia. Els editors en cap tenen la màxima responsabilitat sobre els continguts que publica la revista. Des del 2013 Alba n’era editor associat.

Microchoerus hookeri es el nombre de la nueva especie descrita por investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de más de 120 restos recuperados en Sossís (Pallars Jussà). Es un primate de tamaño relativamente pequeño que vivía en los densos bosques que cubrían Europa durante el Eoceno. Los yacimientos de Lleida han permitido describir varias nuevas especies de este grupo de primates primitivos lejanamente emparentados con los humanos.

Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà).  És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

Un hallazgo fortuito ha permitido describir la presencia por primera vez de un captorhínido de hace unos 260 millones de años en el sur de Europa. Pertenece a un grupo de reptiles basales que se caracteriza por la presencia de varias hileras de dientes.  Investigadores catalanes y alemanes han colaborado en el estudio del fósil que quedará en depósito en el Museo Balear de Ciencias Naturales, en Sóller.

Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents.  Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller. 

Salvador Moyà, director de l’Institut Català de Paleontologia, ha rebut de mans del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, la petjada fossilitzada de rèptil que es va trobar el passat mes d’abril a Olesa de Montserrat. A l’acte de lliurament també hi era present Pilar Puidemon, alcaldessa d’Olesa de Montserrat i Belén Muñoz i Joan Soler, membres del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà descobridors de la troballa. La petjada, que correspon a un arcosaure d’entre 230 i 240 milions d’anys, és la millor conservada de totes les trobades fins ara a la península Ibèrica d'aquest període i s'incorpora així en dipòsit definitiu a la col·lecció de l'ICP.

No hay posiciones abiertas en este momento

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b