Col·lecció

Col·lecció (4)

Conservación

23 Feb 2015 Written by

Cuál es la tarea de los conservadores?

Los conservadores del ICP se encargan de preservar la colección del Instituto.
Es decir, de prolongar la vida de la colección de fósiles, para que las generaciones futuras la puedan disfrutar y conocer.
Por este motivo, buscan nuevos materiales para embalar, piensan como guardar mejor los fósiles, descartan materiales agresivos para las piezas, controlan el clima de los almacenes o se aseguran de la buena manipulación del material.

Por otro lado, los conservadores gestionan también cualquier movimiento de fósiles que se haga en el Instituto. Desde la entrada de nuevos especímenes al centro, el traslado de los fósiles al laboratorio, la salida de éste, la catalogación, siglarlos y etiquetarlos, embalarlos y almacenarlos.


También se encargan de las consultas por parte de los investigadores, los préstamos, las exposiciones, la creación de bases de datos, el regreso de materiales que otros centros han cedido al ICP, la gestión de regreso de materiales propios que se encuentran en préstamo por estudio en otras instituciones.


Otras tareas de los conservadores son garantizar las entradas de los restos fósiles provenientes de las diferentes intervenciones paleontológicas de las cuales el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont tiene el depósito provisional o definitivo para su estudio e investigación científica.


También son los responsables de crear unos estándares o protocolos para que los materiales provenientes de las intervenciones paleontológicas lleguen todos en condiciones óptimas para su conservación y gestión dentro el centro.


En último término, los conservadores del ICP llevan a cabo una tarea de formación; asisten a cursos como alumnos o como profesores, para estar siempre al día de las últimas técnicas y métodos.

 

¿Qué es una colección de fósiles?

La colección del ICP la hemos de entender como un conjunto de especímenes fósiles que se emplean para investigar y para dar a conocer aquello que se investiga.
Nuestra colección incluye las piezas que están catalogadas, pero también las que están expuestas, las que están en el almacén esperando a ser preparadas y las que están en el laboratorio, así como las réplicas de otros fósiles.
De ésta manera, todos y cada uno de los fósiles que se encuentran en el Instituto están catalogados en una única base de datos con toda la información de cada pieza; entrada al centro, fecha y procesos de preparación, catalogación, fotografías que se le han hecho, exposiciones en las que ha participado y publicaciones dónde aparece.
A parte del material paleontológico, la colección tiene una estrecha vinculación con el archivo histórico y los documentos que giran en torno a cada resto porque sin estos, no es posible entender la colección, puesto que contienen imágenes e información que nos explican la historia de la pieza.

 

¿Cuántos fósiles hay en la colección de l'ICP y de dónde provienen?

La colección del ICP, que no para de crecer, contiene más de ciento setenta mil fósiles con edades comprendidas entre los 240 millones de años y los 10.000 años. Está considerada como una de las colecciones de vertebrados fósiles más importantes de Europa.
Los ejemplares de vertebrados de la colección los podemos dividir en; macro-vertebrados, con casi sesenta mil fósiles preparados y catalogados, y micro-vertebrados, con más de cuarenta mil restos fósiles, mayoritariamente dientes de roedores e insectívoros.
Por otro lado, también hay una buena representación de vegetales fosilizados procedentes sobre todo de yacimientos catalanes, y la colección de invertebrados Vidal y Carreras, que comprende más de dos mil especímenes.
La procedencia de los ejemplares es diversa.
De Cataluña, destacan las faunas procedentes de las comarcas del Pallars, del Berguedà, del Vallès, del Penedès y l'Anoia.
Pero también hay ejemplares de la Comunidad Valenciana, las Islas Baleares, y varios puntos de la península Ibérica, como por ejemplo de la cuenca de Guadix-Baza, en Andalucía, Murcia, Madrid y la cuenca de Calatayud-Daroca, en Aragón.
Así como especímenes procedentes del Languedoc (Francia), del norte de África y del estado de Nebraska (EEUU).

 

¿Qué es una Tipoteca?

Otro valor añadido de la colección del ICP es su Tipoteca, que comprende aquellos fósiles que han servido para describir nuevas especies. Las doscientas piezas que la conforman son testigos inequívocos de la importante tarea de los investigadores del Institut y de la importancia patrimonial de la colección.

 

Consulta de material

La colección del IPC ha sido siempre objeto de múltiples estudios científicos y de otros usos divulgativos y pedagógicos. Hoy, los materiales de la colección se encuentran a disposición de los investigadores. Por eso el instituto dispone de un formulario de condiciones y una hoja de petición de consulta.
Por otro lado, los préstamos que implican la salida de material paleontológico están limitados a casos muy concretos y quedan regulados por una normativa específica.
Otra vía por dar a conocer nuestro patrimonio paleontológico es el intercambio de réplicas con otras instituciones o centros de búsqueda, a la vez que los fondos del Instituto se amplían con nuevos materiales.

 

Archivos relacionados:
Descarrega aquest arxiu (consulting.formulary.pdf)Política d'adquisicions de col·leccions i materials paleontològics
Descarrega aquest arxiu (formulari.consulta.coleccions.pdf)Formulari de consulta de col·leccions
Descarrega aquest arxiu (formulari.consulta.coleccions.pdf)Formulario de consulta de colecciones
Descarrega aquest arxiu (formulari.consulta.coleccions.pdf)Collection material request form
Descarrega aquest arxiu (normativa.consulta.materials.pdf)Normativa de consulta de materials per part d'investigadors externs
Descarrega aquest arxiu (normativa.consulta.materiales.pdf)Normativa de consulta de materiales por parte de investigadores externos
Descarrega aquest arxiu (rules.consultation.material.pdf)Material consultation rules
Descarrega aquest arxiu (rules.consultation.material.pdf)Condicions de prèstec de material per a exposicions temporals
Descarrega aquest arxiu (rules.consultation.material.pdf)Condiciones de préstamo de material para exposiciones temporales

Preparación

23 Feb 2015 Written by

Qué hacen los preparadores?

Los preparadores del ICP se encargan de la buena preservación de los restos fósiles aparecidos en las excavaciones y aportan soluciones a las diferentes problemáticas que van surgiendo desde el momento de la extracción de éstos, hasta su tratamiento en el laboratorio.


La misión de los preparadores es mantener las propiedades físicas y la estabilidad química de los fósiles a lo largo del tiempo. Es decir, evitar que, con el paso de los años, el fósil se deteriore. También se encargan de preservar su morfología en la medida de lo posible.

¿Por qué hace falta preparar un fósil?

Para dejarlo en condiciones de ser manipulado y investigado por los investigadores o expuesto al público, velando siempre por su conservación futura. Los restos fósiles, una vez extraídos de los yacimientos, empiezan a sufrir los efectos directos de diferentes agentes, sobre todo cambios de temperatura y humedad.


Para una buena conservación de los restos fósiles, es de primordial importancia evitar los cambios bruscos de estos factores. Por lo tanto, en un primer momento es esencial un buen sistema de embalaje a la hora de la extracción de los fósiles, que garantice las condiciones idóneas a la espera de ser preparados en el laboratorio.

¿Qué etapas sigue la preparación de un fósil?

 

Lo habitual, una vez el fósil ha llegado al laboratorio de preparación, es abrir la 'momia'. Es decir, sacarlo del envoltorio que los paleontólogos le han fabricado durante la excavación del yacimiento con poliuretano o yeso.
Acto seguido, el preparador separa el fósil de la matriz con mucho cuidado. Es un trabajo que puede durar semanas.


En caso de que el fósil esté fracturado, se procede a su reparación a menudo con la colaboración de un investigador, para reconstruir el ejemplar y dejarlo tal y como era en un principio.


También se limpia, y finalmente se consolida con productos químicos, se fortalece, para que cuando los investigadores necesiten la pieza para estudiarla o se haga un uso divulgativo, ésta esté en condiciones y no se rompa.


El trabajo de preparación de un fósil puede llegar a ser muy complejo. Depende en buena medida de la matriz dónde esté adherido. Si, por ejemplo, esta matriz es un material que se fragmenta con facilidad, la tarea de los preparadores deberá ser muy cuidadosa. Lo mismo que si la matriz es demasiada dura, entonces hará falta ir con cuidado para separar y limpiar el fósil sin dañarlo.

¿Como se preparan los fósiles de micro-vertebrados?

La obtención de fósiles de micro-vertebrados se lleva a cabo siguiendo una metodología diferente a la que se usa en el caso del macro-vertebrados.
En este caso, lo más importante no es la preservación y preparación de un resto en concreto, sino más bien obtener un número elevado de restos. Dada la pequeña medida de los elementos que se suelen recuperar, la técnica varía notablemente de la descrita en el apartado anterior. En este caso, para conseguir los restos, hace falta seleccionar un nivel geológico concreto, y con pico y pala llenar de sedimentos sacos de aproximadamente 25 kg.
Después, este sedimento se traspasa a un conjunto de cubetas con agua. El sedimento tiene que estar en remojo como mínimo unas veinticuatro horas, para que se deshaga la arcilla.
Una vez deshecho este sedimento, el barro y la agua se hace pasar por un conjunto de cedazos, con el fin de retener la fracción de medida de arena. Entre esta fracción se pueden encontrar restos óseos de reptiles, anfibios, aves o pescados y, principalmente, dientes de pequeños mamíferos. Todos estos restos están separados de la fracción arenosa (denominada "concentrado" por los paleontólogos), habiéndolo dejado secar previamente, y separándolo bajo el microscopio binocular.
La separación de restos fósiles de la fracción mineral inorgánica se lleva a cabo usando unas pinzas de precisión (microelectrónica), que proporcionan una relación óptima entre presión y precisión, dada la fragilidad y la medida de los fósiles tratados.
La limpieza de los dientes o fragmentos óseos más esmerada pasa por el tratamiento con ácidos débiles o la aplicación de ultrasonidos. En cualquiera de los dos casos, hace falta ir con mucho cuidado porqué un exceso en la concentración del ácido, el tiempo de inmersión o un producto inadecuado, pueden acabar por destruir parcial o completamente el resto.
Del mismo modo, unos cuantos segundos más de los necesarios bajo la exposición de los ultrasonidos, pueden romper los fósiles.

La realización de moldes y copias

La manipulación constante de los fósiles por parte de los investigadores, pese a hayan sido muy bien preparadas, puede poner en peligro las piezas, y en ocasiones éstas pueden ser de ejemplares únicos.
Para evitar malograr los originales, en el laboratorio de preparación también se fabrican moldes y copias de las piezas. De ésta manera, los investigadores pueden recrear hipótesis, hacer reconstrucciones de los individuos, hacer estudios comparativos, y realizar intercambios de materiales con otros centros sin poner en peligro los originales.
En ocasiones pueden encontrarse restos interesantes, que debido a su ubicación o naturaleza, no permiten ser extraídos de los yacimientos, o simplemente se quiere conservar su estado y posición original antes de ser extraída, puesto que pueden aportar información interesante para su estudio posterior o exposición. Es por este motivo que también se realizan moldes en los propios yacimientos.

La divulgación

Durante los años de funcionamiento del laboratorio de preparación del ICP se ha hecho un trabajo divulgativo importante, con la participación en congresos, artículos en diferentes publicaciones, realización de prácticas a alumnos de escuelas de restauración y jornadas de puertas abiertas para todos los públicos.

 

Conservació

03 Feb 2015 Written by

Els conservadors de l'ICP s'encarreguen de preservar la col·lecció de l'Institut, és a dir, d'allargar la vida de la col·lecció de fòssils, per tal que les generacions futures la puguin gaudir i conèixer. És per això, que cerquen nous materials per embalar, pensen com guardar millor els fòssils, descarten materials agressius per a les peces, controlen el clima dels magatzems o s'asseguren de la bona manipulació del material.

 

D'altra banda, els conservadors gestionen també qualsevol moviment de fòssils que es faci a l'Institut. Des de l'entrada de nous espècimens al centre, el trasllat dels fòssils al laboratori, la sortida d'aquest, la catalogació, donar-los unes sigles i etiquetar-los, embalar-los i emmagatzemar-los.
També tenen cura de les consultes per part dels investigadors, els préstecs, les exposicions, la creació de bases de dades, el retorn de materials que altres centres han cedit a l'ICP, la gestió de retorn de materials propis que es troben en préstec per estudi en altres institucions.


Altres tasques dels conservadors són garantir les entrades de les restes fòssils provinents de les diferents intervencions paleontològiques de les quals l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont en té el dipòsit provisional o definitiu pel seu estudi i investigació científica.
També són els responsables de crear uns estàndards o protocols per tal que els materials provinents de les intervencions paleontològiques arribin tots en les mateixes condicions òptimes per la seva conservació i gestió dins el centre.


En darrer terme, els conservadors de l'ICP fan una tasca de formació; assisteixen a cursos com a alumnes o com a professors, per estar sempre al dia de les darreres tècniques i mètodes.

Què és una col·lecció de fòssils?

La col·lecció de l'ICP l'hem d'entendre com un conjunt d'espècimens fòssils que s'empren per investigar i per donar a conèixer allò que hom investiga. La nostra col·lecció inclou les peces que estan catalogades, però també les que estan exposades, les que són al magatzem esperant a ser preparades i les que estan al laboratori, així com les rèpliques d'altres fòssils. D'aquesta manera, tots i cadascun dels fòssils que es troben a l'Institut estan catalogats en una única bases de dades amb tota la informació de cada peça; entrada al centre, data i processos de preparació, catalogació, fotografies que se li han fet, exposicions en les que ha participat i publicacions on apareix.

A banda del material paleontològic, a la col·lecció té un estret lligam amb l'arxiu històric i els documents que giren entorn de cada resta perquè sense aquests, no és possible entendre la col·lecció, ja que contenen imatges i informació que ens expliquen la història de la peça.

Quants fòssils hi ha a la col·lecció de l'ICP i d'on provenen?

La col·lecció de l'ICP, que no para de créixer, conté més de cent setanta mil fòssils amb edats compreses entre els 240 milions d'anys i els 10.000 anys. Està considerada com una de les col·leccions de vertebrats fòssils més importants d'Europa. Els exemplars de vertebrats de la col·lecció els podem dividir en; macrovertebrats, amb gairebé seixanta mil fòssils preparats i catalogats, i microvertebrats, amb més de quaranta mil restes fòssils, majoritàriament dents de rosegadors i insectívors.

D'altra banda, també hi ha una bona representació de vegetals fossilitzats procedents sobretot de jaciments catalans, i la col·lecció d'invertebrats Vidal i Carreras, que comprèn més de dos mil espècimens.

La procedència dels exemplars és diversa. De Catalunya, destaquen les faunes procedents de les comarques del Pallars, del Berguedà, del Vallès, del Penedès i l'Anoia. Però també n'hi ha del País Valencià, les Illes Balears, i diversos punts de la península Ibèrica, com per exemple de la conca de Guadix-Baza, a Andalusia, Múrcia, Madrid i la conca de Calataiud-Daroca, a l'Aragó. Així com espècimens procedents del Llenguadoc (França), del nord d'Àfrica i de l'estat de Nebraska (EEUU).

Què és una Tipoteca?

Un altre valor afegit de la col·lecció de l'ICP és la seva Tipoteca, que comprèn aquells fòssils que han servit per descriure noves espècies. Les dues-centes peces que la conformen són testimonis inequívocs de la important tasca dels investigadors de l'Institut i de la importància patrimonial de la col·lecció.

Consulta de material

La col·lecció de l'ICP ha estat sempre objecte de múltiples estudis científics i d'altres usos divulgatius i pedagògics. Avui, els materials de la col·lecció es troben a disposició dels investigadors. És per això que l'institut disposa d'un plec de condicions i un full de petició de consulta.

D'altra banda, els préstecs que impliquen la sortida de material paleontològic estan limitats a casos molt concrets i queden regulats per una normativa específica.

Una altra via per donar a conèixer el nostre patrimoni paleontològic és l' intercanvi de rèpliques amb altres institucions o centres de recerca, alhora que els fons de l'Institut s'amplien amb nous materials.

 

Preparació

03 Feb 2015 Written by

Els preparadors de l'ICP tenen cura de la bona preservació de les restes fòssils aparegudes en les excavacions i aporten solucions a les diferents problemàtiques que van sorgint des del moment de l'extracció d'aquestes, fins al seu tractament en el laboratori.

La missió dels preparadors és mantenir les propietats físiques i l'estabilitat química dels fòssils al llarg del temps. És a dir, evitar que, amb el pas dels anys, el fòssil es deteriori. També s'encarreguen de preservar la seva morfología en la mesura del possible.

Per què cal preparar un fòssil?

Per deixar-lo en condicions de ser manipulat i estudiat pels investigadors o exposat al públic, vetllant sempre per la seva conservació futura. Les restes fòssils, una vegada extretes dels jaciments, comencen a patir els efecte directes de diferents agents, sobretot canvis de temperatura i humitat.

Per a una bona conservació de les restes fòssils, és de primordial importància evitar els canvis bruscs d'aquests factors. Per tant, en un primer moment és essencial un bon sistema d'embalatge a l'hora de l'extracció dels fòssils, que garanteixin les condicions idònies a l'espera de ser preparades en el laboratori.

Quines etapes segueix la preparació d'un fòssil?

 

L'habitual, una vegada el fòssil ha arribat al laboratori de preparació, és obrir la mòmia. És a dir, treure'l de l'embolcall que els paleontòlegs li han fabricat durant l'excavació del jaciment amb poliuretà o guix.

Tot seguit, el preparador separa el fòssil de la matriu amb molta cura. És un treball que pot durar setmanes.

En cas que el fòssil estigui fracturat, es procedeix a la seva preparació, sovint amb la col·laboració d'un investigador, per reconstruir l'exemplar i deixar-lo tal i com era en un principi.

També es neteja, i finalment es consolida amb productes químics, se l'enforteix, per tal que quan els investigadors necessitin la peça per estudiar-la o se n'hagi de fer un ús divulgatiu, aquesta estigui en condicions i no es trenqui.

El treball de preparació d'un fòssil pot arribar a ser molt complex. Depèn en bona mesura de la matriu on estigui adherit. Si, per exemple, aquesta matriu és un material que s'esmicola amb facilitat, la tasca dels preparadors haurà de ser molt curosa. El mateix que si la matriu és massa dura, llavors caldrà anar en compte per separar i netejar el fòssil sense malmetre'l.

Com es preparen els fòssils de microvertebrats?

 

L'obtenció de fòssils de microvertebrats es du a terme seguint una metodologia diferent a la que es fa servir en el cas del macrovertebrats.

En aquest cas, no prima la preservació i preparació d'una resta en concret, sinó més aviat obtenir-ne un nombre elevat. Donada la petita mida dels elements que es volen recuperar, la tècnica varia notablement de la descrita en l'apartat anterior. En aquest cas, per aconseguir les restes, cal seleccionar un nivell geològic concret, i amb pic i pala omplir de sediments sacs d'aproximadament 25 kg.

Després, aquest sediment es traspassa a un seguit de cubetes amb aigua. El sediment ha d'estar en remull com a mínim unes vint-i-quatre hores, per a que es desfaci l'argila.

 

Un cop desfet aquest sediment, el fang i l'aigua es fa escolar per un conjunt de sedassos, amb la finalitat de retenir la fracció de mida sorra. Entre aquesta fracció s'hi poden trobar restes òssies de rèptils, amfibis, aus o peixos i, principalment, dents de petits mamífers. Totes aquestes restes són separades de la fracció sorrenca (anomenada "concentrat" pels paleontòlegs), havent-lo deixat assecar prèviament, i mitjançant la tria sota el microscopi binocular.

La separació de restes fòssils de la fracció mineral inorgànica es du a terme fent servir unes pinces de precisió (microelectrònica), que proporcionen una relació òptima entre pressió i precisió, donada la fragilitat i la mida dels fòssils tractats.

La neteja de les dents o fragments ossis més acurada passa pel tractament amb àcids febles o l'aplicació d'ultrasons. En qualsevol dels dos casos, cal anar amb molta cura perquè un excés en la concentració de l'àcid, el temps d'immersió o un producte inadequat, poden acabar per destruir parcial o completament la resta.

De la mateixa manera, uns quants segons més dels necessaris sota l'exposició dels ultrasons, pot trencar els fòssils.

La realització de motlles i còpies

 

La manipulació constant dels fòssils per part dels investigadors, malgrat hagin estat molt ben preparades, pot posar en perill les peces, i en ocasions aquestes poden ser d'exemplars únics.

Per evitar malmetre els originals, en el laboratori de preparació també es fabriquen motlles i còpies de les peces. D'aquesta manera, els investigadors poden recrear hipòtesis, fer reconstruccions dels individus, fer estudis comparatius, i realitzar intercanvis de materials amb d'altres centres sense posar en perill els originals.

En ocasions poden trobar-se restes interessants, que degut a la seva ubicació o naturalesa, no permeten ser extretes dels jaciments, o simplement es volen conservar el seu estat i posició originals abans de ser extretes, ja que poden aportar informació interessant pel seu estudi posterior o exposició. És per aquest motiu que també es realitzen motlles en els propis jaciments.

La divulgació

Al llarg d'anys de funcionament del laboratori de preparació de l'ICP s'ha fet una feina divulgativa important, amb la participació en congressos, articles en diferents publicacions, realització de pràctiques a alumnes d'escoles de restauració i jornades de portes obertes per a tots els públics.

 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b