Pere Figuerola

An investigation in a quarry at Vale de Meios (Portugal) has revealed more than 80 tracks belonging to carnivorous dinosaurs of the Megalosauridae group. The 700 footprints found are the largest in the Iberian peninsula and could belong to a small number of individuals that consistently fished in the area taking advantage of the low tide. The research is led by Razzolini Novella , from the Catalan Institute of Paleontology Miquel Crusafont (ICP ) and has been published in a paper on Scientific Reports.

Una investigació en una pedrera del Vale de Meios (Portugal) ha revelat més de 80 rastres de dinosaures carnívors del grup dels megalosàurids. La concentració de més 700 petjades d’aquests caçadors solitaris suposa una excepcional troballa. Els rastres corresponen al recorregut que feien els dinosaures que aprofitaven la baixada de la marea per alimentar-se dels animals atrapats en les aigües superficials d’una llacuna interior. La recerca està encapçalada per Novella Razzolini, investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista Scientific Reports.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Los mamíferos que evolucionan en las islas tienden a adquirir un tamaño corporal muy superior a la de sus homólogos continentales. Este hecho -conocido como la "regla de islas" - ha sido el objeto de la tesis doctoral que ha defendido Blanca Moncunill. En su trabajo de tesis, la investigadora del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analizado más de 170 especies actuales de micromamíferos (ratones, musarañas y conejos, entre otros grupos) para estimar el tamaño corporal de los individuos de 22 especies extintas.

Els mamífers que evolucionen a les illes tendeixen a adquirir una mida corporal molt superior a la dels seus homòlegs continentals. Aquest fet -conegut com la “regla d’illes”- ha estat l’objecte de la tesi doctoral que ha defensat avui Blanca Moncunill. En el seu treball de tesi, la investigadora de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analitzat més de 170 espècies actuals de micromamífers (ratolins, musaranyes i conills, entre d’altres grups) per estimar la mida corporal dels individus de 22 espècies extintes.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports pel paleontòleg Daniel DeMiguel de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analitza el paper de la dieta en l'origen i diversificació de les espècies que arriben a una illa per primer cop. L'article se centra en l'evolució de Hoplitomeryx -un remugant fòssil que es caracteritza per tenir 5 “banyes” al cap- que va tenir lloc fa 6 milions d'anys a Gargano (Itàlia). L'estudi del desgast dental ha permès conèixer la seva alimentació i analitzar com van evolucionar les espècies fòssils al llarg del temps.

Un estudio publicado en la revista Scientific Reports por el paleontólogo Daniel DeMiguel del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) analiza el papel de la dieta en el origen y diversificación de las especies que llegan a una isla por primera vez. El artículo se centra en la evolución de Hoplitomeryx -un rumiante fósil que se caracteriza por tener cinco apéndices a modo de cuernos en la cabeza- que tuvo lugar hace 6 millones de años en Gargano (Italia). El estudio del desgaste dental ha permitido conocer su alimentación y analizar cómo evolucionaron las especies fósiles a lo largo del tiempo.

Un artículo publicado por el paleobotánico Josep Marmi, investigador del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analiza como las plantas con flor colonizaron los ambientes de finales del Cretáceo. El estudio define diferentes ambientes donde se observa como este grupo de plantas competía en los antiguos ecosistemas dominados por coníferas, helechos y algas. La reconstrucción de estas comunidades vegetales puede aportar información relevante para averiguar cómo los dinosaurios se adaptaron a estos cambios de vegetación y aportar información sobre las causas de su extinción.

Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), analitza com les plantes amb flor van colonitzar els ambients de finals del Cretaci. L’estudi defineix diferents ambients on s’observa com aquest grup de plantes competia en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació i aportar informació sobre les causes de la seva extinció.

David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b