Pere Figuerola

The head of the research group on Neogene and Quaternary faunas at the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, is, since early this year, the new co-editor-in-chief of the Journal of Human Evolution (JHE), the most prestigious scientific journal in the field of human evolution and paleoprimatology. The editors-in-chief bear the greatest responsibility on the contents published in the magazine. Since 2013 Alba has been an associate editor.

El cap del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, és, des d’inicis d’any, nou coeditor en cap del Journal of Human Evolution (JHE), la revista científica més prestigiosa en el camp de l’evolució humana i la paleoprimatologia. Els editors en cap tenen la màxima responsabilitat sobre els continguts que publica la revista. Des del 2013 Alba n’era editor associat.

Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà).  És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

A fortuitous finding provides first evidence for the presence of a Permian captorhinid reptile in Southern Europe. Belongs to a group of early reptiles which is characterized by the possession of several distinctive tooth rows. Catalan and German researchers collaborated in the study of the fossil, which will be housed at the Museu Balear de Ciències Naturals, at Sóller (Mallorca). 

Una troballa fortuïta ha permès descriure la presencia per primer cop d’un captorhínid de fa uns 260 milions al sud d’Europa. El fòssil recuperat en una platja de la costa Nord de Mallorca pertany a un grup de rèptils basals que es caracteritza per la presencia de diverses fileres de dents.  Investigadors catalans i alemanys han col·laborat en l’estudi del fòssil que quedarà en dipòsit definitiu al Museu Balear de Ciències Naturals, a Sóller. 

Salvador Moyà, director de l’Institut Català de Paleontologia, ha rebut de mans del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, la petjada fossilitzada de rèptil que es va trobar el passat mes d’abril a Olesa de Montserrat. A l’acte de lliurament també hi era present Pilar Puidemon, alcaldessa d’Olesa de Montserrat i Belén Muñoz i Joan Soler, membres del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà descobridors de la troballa. La petjada, que correspon a un arcosaure d’entre 230 i 240 milions d’anys, és la millor conservada de totes les trobades fins ara a la península Ibèrica d'aquest període i s'incorpora així en dipòsit definitiu a la col·lecció de l'ICP.

There are no open vacancies at the moment

No hi ha posicions obertes en aquest moment

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b