L’estudi paleohistològic del seus ossos revela que tenia una longevitat d’uns 70 anys i que arribava a la maduresa sexual als 15. L’espècie és un exemple emblemàtic de com evolucionen les faunes a les illes. La recerca publicada a Scientific Reports està dirigida per personal investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).
Un equip investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i el Research Institute of Wildlife Ecology de Viena ha analitzat mitjançant fluorescència el patró de creixement dels ossos de cries del cérvol comú. L'estudi publicat a Scientific Reports revela que la taxa de creixement disminueix de forma gairebé contínua amb l'edat però que hi ha dos moments en la vida dels cervatells en què el creixement disminueix significativament o fins i tot s'atura per complet: en el naixement i el deslletament .
Guillem Orlandi, researcher at the Evolutionary Paleobiology group of the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), achieved an excelent for his doctoral dissertation to get his doctorate in biology from the Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi has focused his work on the life history of the hipparionins, a group of tridactyl equids highly diversified during the Miocene.
Guillem Orlandi, investigador del Grup de Paleobiologia Evolutiva de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha defensat avui el seu treball de tesi per obtenir el títol de doctor en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Orlandi ha centrat el seu treball en les històries de vida dels hipparionins, un grup d’èquids tridàctils molt diversificat durant el Miocè. El tribunal li ha concedit la màxima qualificació.
Researchers from the Universitat Autònoma de Barcelona and the Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont have evaluated the body size evolution of Mikrotia magna, a giant rat which dwelled in the paleoisland of Gargano during Late Miocene. The results show a clear increase of body size through its insular evolution. However, the fierce competition over resources would have prevented this aberrant size obtained in the results. That’s why researchers have concluded that this species had its origin in a neighboring island but it “jumped” to Gargano in a key moment allowing its survival in the insular ecosystem.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont han avaluat l’evolució de la mida corporal de Mikrotia magna, una rata gegant que va habitar a l’illa Gargano durant el Miocè tardà. Els resultats mostren que va tenir un clar augment de mida corporal al llarg de la seva evolució insular. Tanmateix, la ferotge competència pels pocs recursos existents a l’illa hagués impossibilitat aquesta mida tan gran. Els investigadors han conclòs que aquesta espècie va tenir un origen en una illa veïna però “va saltar” a l'illa de Gargano en un moment clau que li va suposar la supervivència en l’ecosistema.
La revista Scientific Reports publica avui un estudi encapçalat per Guillem Orlandi, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), que explica la presència de formes nanes de cavalls a les actuals Grècia i Espanya durant el Miocè superior, fa entre 10 i 5 milions d’anys. L’estudi revela que a la península Ibèrica els cavalls van evolucionar cap al nanisme perquè creixien més lentament i assolien la maduresa més tard que els grecs, que es van fer petits perquè aturaven el seu creixement abans, tot i créixer més ràpidament. Els investigadors han reconstruït els patrons de creixement d’aquests èquids a partir de l’anàlisi dels teixits ossis i les marques d’aturada de creixement que conserven els fòssils.
Los mamíferos que evolucionan en las islas tienden a adquirir un tamaño corporal muy superior a la de sus homólogos continentales. Este hecho -conocido como la "regla de islas" - ha sido el objeto de la tesis doctoral que ha defendido Blanca Moncunill. En su trabajo de tesis, la investigadora del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha analizado más de 170 especies actuales de micromamíferos (ratones, musarañas y conejos, entre otros grupos) para estimar el tamaño corporal de los individuos de 22 especies extintas.
