Més de tres-centes persones han gaudit d’aquesta proposta emmarcada dins les activitats de l’Any Crusafont. Des del l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Cineclub Sabadell s’ha tractat d’acostar la ciència paleontològica a través de pel·lícules conegudes, i amb les presentacions de paleontòlegs de l’ICP i crítics de cinema de renom.

L’organitzador de l’ICP del Cicle de Cinema i Paleontologia Xavier Jordana exposa que ‘volíem aprofundir de quina manera el cinema, ha tractat el món de la paleontologia. Els films havien de tocar el món de la paleontologia, de forma directa o indirecta, i adaptar-se als criteris de qualitat de la programació habitual del Cineclub de Sabadell. La selecció última va anar a càrrec dels paleontòlegs'. Les presentacions les van realitzar paleontòlegs i crítics de cinema de renom com Àlex Gorina o Quim Casas, entre d'altres.

La primera de les sessions va comptar amb la presentació del director del nostre centre, Salvador Moyà, que va explicar la pel·lícula documental ‘Historia de un mundo perdido: paleontología española’ que té a Miquel Crusafont com a protagonista. Aquest dia es van acostar als cinemes Imperial de Sabadell prop de 70 persones, que a més van poder veure ‘Inherit the wind’ amb presentació d’Isaac Casanovas. L’Isaac va ressaltar el fet que es tracti d’una pel·lícula basada en fets reals i que plantegi temes encara avui dia d’actualitat com l’ensenyament de la teoria de l’evolució humana a les escoles d’alguns estats americans.

El següent dia el film ‘Bringing up baby’ va reunir més de 70 espectadors que van poder entendre de la mà de l’investigador de Faunes del Mesozoic de l’ICP, Àngel Galobart com la cultura popular pot passar davant d’estudis científics. A la pel·lícula traduïda com ‘La fiera de mi niña’ es parla tota l’estona d’un Brontosaure, quan en realitat l’animal va ser descrit sota el nom d’Apatosaure. Aquesta confusió és fruit d’una de les primeres exhibicions que es van fer d’un dinosaure complet als EEUU, en el 1879 i sense la descripció científica es va batejar com a Brontosaure. L’animal va tenir tant d’èxit que els americans en van arribar a fer segells amb la seva imatge, i va ser impossible canviar-li el nom a nivell popular.

El 16 de Juny la pel·lícula escollida tenia totes les condicions per ser una de les més vistes, i així va ser. 'King Kong' segueix atrapant als espectadors, l’oportunitat de tornar-la a veure a la gran pantalla i amb les explicacions del Dr. David M. Alba va ser seguida per molta gent. El paleontòleg de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP va explicar que la mida gegantina d'aquest goril·la és una exigència del guió. Com a científic en David va intentar aclarir perquè aquest goril·la gegantí es pura ficció: ‘la mida gegantina de Kong no només no seria explicable des d'un punt de vista d'evolució insular, sinó que les consideracions biomecàniques basades en les seves proporcions i les estimacions de massa corporal que vaig fer ens indiquen que no hauria sigut viable: els ossos són massa poc robustos i se li haurien trencat sota el seu propi pes, i mai no hauria sigut capaç de grimpar per l'Empire State, sinó que un animal de mida tan gran, a més de canviar les seves proporcions també hauria adquirit un tipus de locomoció quadrúpede i terrestre, més lent i segur’.

Després de la sessió del goril·la més famós del món va arribar el torn del paleontòleg de Faunes del Neogen i Quaternari, Daniel de Miguel amb la presentació de la pel·lícula ‘The Valley of Gwangi’. En aquest cas es va destacar que des del punt de vista paleontològic es tracta d’una pel·lícula molt interessant al parlar sobre un mamífer molt particular ‘es tracta d’un espècimen d’Eohippus, el primer i més antic representant de la família dels èquids que va viure fa uns 55 milions d’anys a Europa, Asia i al Nord d’Amèrica’ va explicar en Daniel.

I la darrera sessió del Cicle de Cinema ha estat la més multitudinària amb prop d’un centenar d’assistents. ‘El viaje al centro de la Tierra’ va ser presentada per Bernat Vila, paleontòleg de Faunes del Mesozoic de l’ICP que va trobar adient ressaltar que es tracta d’una ‘pel·lícula clarament de ficció, la ciència és un element que s'utilitza per justificar una història d'aventures sense pràcticament cap base científica. La història és plena de fets geològics certament increïbles, totalment impossibles en la dinàmica física i química dels processos geològics de la Terra. Podríem dir que qualsevol coincidència entre els fenòmens que es relaten a la pel·lícula i els processos geològics que tenen lloc a la realitat és pura casualitat’.