Sergio Almécija investigador del  American Museum of Natural History de Nova York i investigador associat a l’ICP en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, ens explica en primera persona la seva recerca sobre els antecedents de la mà humana i la seva relació amb l’origen del bipedisme.

Sergio Almécija

Vaig volar cap a New York City l'1 de Juliol del 2010 per a realitzar una estància post-doctoral de dos anys a l'American Museum of Natural History concretament, al New York Consortium in Evolutionary Anthropology (NYCEP) amb el professor Eric Delson.

El meu projecte  'Neogene antecedents of the modern human hand and its relation to bipedalism', està dirigit a investigar com una estructura tan genuïnament humana com és la nostra mà, la qual ens permet manipular tot el necessari, va evolucionar, i també  saber si això va estar relacionat amb l'aparició del bipedisme. Els actuals ximpanzés, com els altres grans antropomorfs (goril·les i orangutans), tenen unes mans llargues adaptades, entre d'altres, a la suspensió sota les branques. Molts investigadors prenen els ximpanzés com a models ancestrals a partir dels quals van evolucionar els humans. Tot i així, l'evidència aportada pels homínids (= grans antropomorfs + humans + parents extingits) del Miocè suggereix que aquests no mostraven les mateixes adaptacions que els actuals. El que faig és analitzar la morfologia dels ossos de la mà en una gran mostra de primats actuals del quals coneixem el seu comportament i locomoció, per intentar fer inferències a fòssils catalans tant rellevants com Pierolapithecus, Pau o Hispanopithecus, Jordi. La mà dels primats està composada d'uns 27-28 ossos (depenen del grup), 19 són ossos llargs (falanges + metacarpians) i la resta (8-9) són els ossos del canell. Aquests darrers són particularment difícils d'estudiar des del punt de vista quantitatiu perquè la seva morfologia és molt irregular.

Així doncs, he començat a aplicar noves tecnologies com la quantificació i anàlisi funcional 3D basat en models virtuals dels espècimens a estudiar. Ho faig amb un làser escàner de superfície, que em permet obtenir models d'alta qualitat amb els que poder fer recerca.

NYCEP un centre preparat per la recerca

El NYCEP és un consorci en Antropologia física format per l'American Museum of Natural History, the City University of New York, Columbia University, Mount Sinai School of Medicine, New York University, i la Wildlife Conservation Society. Com ja he comentat, jo estic ubicat físicament al museu, en una sala plena d'ordinadors i làser escàners. Cap fòssil a la vista, tots estan en format digital en algun dels ordinadors.

El millor d'estar ubicat a l'American Museum és que tinc accés a tots els seus recursos: extenses col·leccions de primats actuals, ordinadors de grans prestacions, escàners de superfície, CT-escàners,...

Aquest grup està dirigit pel professor Eric Delson, especialista en cercopitècids fòssils, que coordina la recerca d'un exèrcit d'estudiants a la vegada. És la veu de l'experiència.

NY el cor de la primatologia i la paleoantropologia

El fet d'estar ubicat a New York obre les portes a grans oportunitats. Com en molts altres aspectes, els Estats Units és un dels països pioners en recerca, i tenen un gran nombre d'universitats i centres amb grups que treballen en paleontologia, primatologia i paleoantropologia. Un percentatge important de la ciència en aquest camp es realitza aquí, i molta està concentrada a New York. Això vol dir que el fet d'estar aquí em facilita conèixer molta gent amb la que poder discutir idees i establir col·laboracions.

Però al final la manera de fer recerca és similar a la nostra.  La gent té idees, intenta establir experiments per obtenir resultats i publicar el màxim d'ells. La diferència és que, no només publiquen sinó que també donen a conèixer la seva recerca en persona. Nosaltres estem acostumats a conèixer la feina dels altres només per les seves publicacions, però aquí sembla igual d'important presentar la recerca públicament i discutir-ho en persona als diferents centres de recerca.

Recentment he tornat d'un congrés internacional a Minneapolis, on juntament amb el meu col·lega David M. Alba hem presentat un parell comunicacions sobre recerques de l'ICP en paleoprimatologia. Molta gent estava interessada en com funcionaven les coses a l'ICP, quanta gent hi treballava,... Alguns investigadors i estudiants em van preguntar sobre la recerca que es duu a terme en el nostre centre . Em va donar la sensació que estan impressionats pel ritme de publicacions d’un centre tant petit i relativament nou.

I’m a newyorker

La vida aquí no es gaire diferent de la que duia a Barcelona (bé, a Terrassa). Al principi duia una vida més solitària, sobretot perquè vaig arribar a l'estiu i no hi havia ningú treballant. Fins i tot els meus companys de pis van marxar. Després vam –la meva xicota també és a NY-fer amics dins i fora del centre .  I com que sempre tenim amics i/o familiars de visita, no tens temps de sentir-nos lluny. Les converses via skype amb els meus amics i col·legues de l'ICP per discutir assumptes de feina fan que tot sigui més amè i proper.

A més, New York és una ciutat preciosa plena de coses per fer, i gràcies al programa Fulbright que em va convidar l'any passat a donar unes xerrades a la University of West Alabama, vaig poder viatjar pel sud del país.

Així doncs, a mode de resum, he de dir que l'experiència està sent excel·lent, tant a nivell personal com professional. Em queda un any i mig per aquestes terres, i tot i que tinc ganes de tornar algun dia a l'ICP, de moment m'ho passaré el millor que podré.