Una nova investigació determina l'adaptació del canell en hominids primitius per tal de conèixer amb més exactitud com es va produir la transició cap el bipedisme.  L’estudi dirigt per una investigadora de l’ICP va ser publicat en el darrer número de la revista Folia Primatologica

Un equip internacional d’investigadors dirigit per Gabriele Macho de l’Institut Català de Paleontologia ha utilitzat una nova tècnica per determinar l’adaptació funcional dels òssos del canell en hominids primitius.  L’objectiu era conèixer de quina manera els Australopithecus anamensis i els A. afarensis feien servir les extremitats superiors, entenen la seva manera de moure’s.

El bipedisme és una de les característiques dels humans moderns, però no queda clar quan es va produir el canvi a caminar sobre les dues cames. No obstant, sabem que els primer australopitecus de l’Àfrica oriental, és a dir, el Austrolopithecus anamensis presenten una morfologia clara en les extremitas inferiors que indica que els nostres antepassats practicaven el bipedisme terrestre.

Però que passa amb les extremitats superiors? Doncs bé gràcies aquest estudi sabem que aquesta espècie seguia tenint la capacitat de grimpar pels arbres, les seves extremitats superiors presenten una forma primitiva.

Innovació tecnològica

Per tal d’obtenir aquesta informació, l’equip d’investigadors va utilitzar un enfocament innovador per tal d’esbrinar-ho. Van realitzar tomografies computeritzades d’alta resolució de l’òs capitatum (és l’òs de la part central del canell) de primats actuals amb diferents formes de locomoció i postura, i en hominids fòssils de Kenia els Australopithecus anamensis de Kanapoi (4,2 Ma) i Au. cf. Afarensis de South Turkwell (3,5 Ma).

Amb el resultat de les tomografies es van obtenir models virtuals que permeten realitzar proves biomecàniques gràcies a la ingenieria actual.  Amb tot això van poder concloure que les espècies amb comportaments arboris redirigeixen constanment la càrrega, o força cap el costat cubital de l’os central; mentre que les espècies terrestres i el biped Homo situan aquesta força cap el cantó radial, és a dir cap el polze.

Així sabem que l’Australopithecus anamensis segueix conductes arbories, mentre que el Australopithecus afarensis no. Aquesta transformació es va produir en un ínterval de fa 4,2 i 3,5 milions d’anys tal com apunta l’estudi.

+ info  Macho, G.A., Spears, I.R., Leakey, M.G., McColl, D.J., Jiang, Y., Abel, R., Nakatsukasa, M. & Kunimatsu, Y. (2011, published on line) An Exploratory Study on the combined effects of external and internal morphology on load dissipation in Primate Capitates: its potential for understanding of the positional and locomotor repertoire of early hominins. Folia Primatologica, 81: 292-304.