Reconstrucció de la mussaranya verinosa, Beremendia fissidens

Autor de la reconstrucció: Oscar Sanisidro

Els núvols de cendra volcànica són sinònim de imprevisibilitat. Els europeus actuals ho tenim ben present des de fa gairebé dos mesos. Però els imprevistos deguts a vulcanisme ja afectaven els nostres avantpassats fa gairebé 2 milions d'anys, quan van trepitjar per primera vegada Europa. Així ho demostren les capes de cendres volcàniques del jaciment paleoantropològics de Dmanisi (Geòrgia). En aquella època, l'erupció d'un volcà proper no es traduïa en la cancel.lació d'un vol, sinó en quelcom més greu: la manca d'aliment als voltants. I no només afectava els humans, sinó a tots els animals de la zona.

Un grup de paleontòlegs (*) ha donat resposta a com s’ho feia una musaranya verinosa que va viure entre fa 5 milions i 500.000 anys enrere per sobreviure davant les adversitats. Les seves capacitats verinoses van ser descobertes fa 3 anys per investigadors d'Atapuerca, però interpretades com una adaptació a la caça de grans preses. Gràcies als fòssils de Dmanisi (Geòrgia) i Almenara-Casablanca (Castelló), s'ha demostrat que aquest petit mamífer extingit s'alimentava d'invertebrats com cargols o escarabats. En aquest context, el verí en qüestió no era útil com a arma letal, sinó més aviat com anestèsia. Algunes musaranyes actuals utilitzen un mecanisme semblant (tot i que molt menys sofisticat) per dormir a les seves preses i mantener-les vives fins al moment d'ingestió. Això assegurava que els seus caus sempre comptessin amb un rebost de "aliments frescs" en forma d'animals paralitzats, possibilitant la supervivència davant la incertesa del medi, bé fos per les inclemències del temps, bé per pluges de cendres volcàniques. Tot un exemple a seguir com a espècie previsora, donats els temps que corren per als usuaris de les aerolínies europees.

(*)Furió M., Agustí, J., Mouskhelishvili, A., Sanisidro, Ó. & Santos-Cubedo, A. 2010. The paleobiology of the extinct venomous shrew Beremendia (Soricidae, Insectivora, Mammalia) in relation to the geology and paleoenvironment of Dmanisi (Early Pleistocene, Georgia). Journal of Vertebrate Paleontology, 30 (3): 928-942.