L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Investigadors de l’ICP participen en el llibre Turtles: Anatomy, Ecology and Conservation, publicat per Nova Science Publishers, amb un capítol sobre l’evolució i situació actual de les tortugues. Partint del registre fòssil i contrastant amb les dades de les espècies actuals, els autors revisen la relació de les tortugues amb els seus parents més propers, l’evolució del seu peculiar patró corporal, la seva diversificació i també analitzen el risc d’extinció dels llinatges vivents. Les conclusions són que gran part de la diversitat actual de tortugues està en perill.

Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.

Dilluns 23, la paradeta de Sant Jordi de l’ICP serà plena de llibres de paleontologia. De 10 a 12 del matí, en Salvador Moyà, director de l’ICP i co-autor de dues de les obres a la venda, signarà llibres a la paradeta davant del Museu de l’ICP a Sabadell. A més a més, el Diumenge 22 un taller infantil pels petits, que podran fer el seu propi llibre de dinosaures. I divendres dia 27, la setmana de Sant Jordi tanca a l’ICP amb l’entrega de premis del concurs de contes “Històries Fòssils”.

La X Trobada de Joves Investigadors en Paleontologia (EJIP 2012) se celebra aquest any a Sot de Chera (València) del 18 al 21 d’abril. Aquestes jornades fomenten l’intercanvi d’experiències entre els joves paleontòlegs espanyols, especialment els que estan en procés de formació i els que volen consolidar-se com a investigadors.

L’organització parteix de la col·laboració d’un seguit d’investigadors de diferents institucions. Enguany, han liderat l’organització: Marc Furió, de l’ICP; Carlos Martínez-Pérez, de la Universitat de València ara de post-doc a la University of Bristol: i Andrés Santos-Cubedo, de l’Escola Taller de Restauració Paleontològica del Govern d’Aragó.

Hispanomeryx andrewsi és la nova espècie extinta de cérvol mesquer del Miocè mitjà, descrita a partir de fòssils de les col·leccions històriques del Museu Americà d'Història Natural (AMNH), recollits en unes excavacions a la Xina, en la Formació Tunggur, en els anys 30 del segle passat. El treball, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology el novembre de 2011, el signen diferents investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid juntament amb Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP.

“Si no tinguéssim aquests peus, no tindríem aquest cervell”, titulava ahir La Vanguardia en l’entrevista a Salvador Moyà, director de l’ICP i una de les veus expertes en l’origen del bipedisme. L’entrevista acompanyava la notícia de la troballa d’un peu de fa 3,4 milions d’anys. L’article publicat a la revista Nature confirma que Australopithecus afarensis no va ser l’única espècie d’hominí a l’Àfrica de fa uns 4 milions d’anys.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Pastisseries ArtBo han iniciat una col·laboració per donar a conèixer la paleontologia en un format ben dolç. Per això han convertit el titanosaure que s’exposa al Museu de l’ICP en una mona de xocolata. La imatge del titanosaure del Pirineu català, que va viure fa uns 70 milions d’anys al que ara és el Pallars Jussà, és obra del paleoil·lustrador Oscar Sanisidro.

De crisi en parlem tots, paleontòlegs o no. Però en les darreres setmanes la manera com l’ICP s’enfronta a la crisi ha despertat l’interès entre diferents públics. El periodista Antonio Madridejos signava fa poc una notícia a El Periódico per mostrar com diferents centres de recerca catalans combaten la crisi. I en una xerrada del director de l’ICP, Salvador Moyà, davant un grup paleontòlegs espanyols sorgia la discussió sobre com el model de gestió dels centres de recerca és una eina o un entrebanc més per afrontar aquesta crisi, que amenaça en convertir-se en una de les més llargues de la nostra història recent.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana al ‘Journal of Human Evolution’ la troballa de les úniques restes fòssils de plesiadapiforme a Espanya . L’estudi d’aquetes restes,  que es van trobar al municipi d’Àger i daten de fa més de 50 milions d’anys, no permeten resoldre l’enigma de l’afiliació dels plesiadapiformes.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.

Que un centre de recerca és també un lloc per a la formació d’investigadors, això no ho posa en dubte ningú. Però l’ICP sap que la tasca d’un paleontòleg no depèn només de saber fer recerca, sinó que requereix de professionals altament qualificats que fan possible extreure el màxim d’informació dels fòssils i jaciments, i fer-ho d’una manera eficient. Per això el programa formatiu de l’ICP es dota de tres eixos d’actuació: la formació d’investigadors, la formació de gestors del patrimoni cultural i la formació de restauradors especialitzats en paleontologia.

Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” la troballa i descripció d’una tortuga de finals de l’època dels dinosaures.

Josep Marmi, Àngel Luján, Àngel Galobart de l’ICP, Rodrigo Gaete del MCD i Violeta Riera i Oriol Oms de la UAB han batejat aquesta nova espècie com Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.

Durant molts anys, els paleontòlegs han classificat els mamífers fòssils com a consumidors d'animals o de plantes en funció d'un parell de mesures simples de distància de les seves dents. No obstant això, aquestes mesures podrien ser enganyoses, segons els resultats recentment publicats per Jan van Dam, Josep Fortuny i LJ Van Ruijven a la revista de 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology' (Palaeo3).

Durant les últimes jornades de la SEP, organitzades per l'ICP i celebrades l'octubre de 2011 a Sabadell, vam tenir l'ocasió de conversar amb dos dels més destacats paleontòlegs del nostre país. Jorge Morales és professor d'investigació al Museu Nacional de Ciències Naturals a Madrid, on és el responsable del Departament de Paleobiologia. Beatriz Azanza és professora de la Universitat de Saragossa i una de les expertes europees en mamífers del Cenozoic.

Els investigadors Arnau Bolet de l’ICP i Susan E. Evans del University College of London van publicar a finals de 2011 un treball sobre el llangardaix Scandensia ciervensis, descrit a partir de restes trobades a Las Hoyas (Cuenca), del que en aquest treball se’n presenta un segon espècimen. Les noves restes d’aquest llangardaix, malgrat no ser completes, aporten noves dades sobre aquest tàxon extint, entre les que destaca la presència d’osteoderms, les ossificacions de la pell o les escates típiques d’animals com els cocodrils.

L’ICP ha d’estrenar la seva seu a la UAB en un parell d’anys. Abans que els paleontòlegs puguin entrar, però, l’edifici ja és conegut arreu. La Plataforma Arquitectura, fòrum digital de referència en parla hispana, l’ha reconegut com un dels millors projectes arquitectònics del 2011.

L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.

Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.

En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.

La investigadora Miriam Pérez de los Ríos, del grup de recerca de Primatologia i paleontologia humana de l’ICP, ha realitzat durant 2011 una estada de tres mesos a Kenya . L'objectiu era revisar, mesurar i fotografiar els espècimens de hominoïdeus del Nairobi National Museum, que allotja una de les col·leccions de primats fòssils més importants del món. En aquest article Miriam ens explica en primera persona la seva experiència professional i vital a Nairobi.

L'ICP va tenir el plaer de rebre la visita de Lars van den Hoek Ostende, un investigador holandès i una de les veus expertes en insectívors fòssils a Europa. La raó de la seva visita era treballar amb Isaac Casanovas i Marc Furió, membres del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari, analitzant dades d’insectívors del Miocè per entendre les tendències en la diversitat d'Europa Central i Espanya.

Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.

Malgrat que moltes de les excavacions ens les que l’ICP ha participat aquest any són a Catalunya, també hem col·laborat en excavacions molt lluny de casa. Una d'aquestes ens l’explica en Marc Furió, investigador del Grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari. En Marc, des de fa ja molts anys, viatja tots els estius a Geòrgia per participar en les excavacions de Dmanisi. Tot va començar amb les investigacions de la seva tesi, la  musaranya verinosa, Beremendia fissidens. I des de llavors, allà que va, a la caça de las musaranyes a Geòrgia.