Els ocells del Montseny, la descoberta d’un nou primat amb el sobrenom de “Laia”, la nanotecnologia, les noves formes de consum i la teoria del decreixement, els trastorns del son, l’exploració a Mart i la qüestió de les abelles i la pol·linització són els temes que es presentaran i debatran en la nova edició del programa de divulgació científica “Cafès Científics. Sabadell, 2016”, que organitzen set institucions de la ciutat dedicades a la recerca i a la seva divulgació, i que treballen per afavorir el coneixement de la ciència i els seus resultats.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) té la voluntat d’establir col·laboracions amb empreses que contribueixin a l’acompliment de la seva missió d'impulsar i promoure la recerca en paleontologia de vertebrats i humana al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.

Buscant establir amb relacions basades en la confiança i el benefici mutu, l’ICP sol·licita l’acceptació dels criteris recollits en aquest Codi Ètic per part de les empreses interessades en col·laborar en els seus projectes d’investigació, conservació i difusió.

  • Les empreses col·laboradores manifesten i demostren un compromís ferm amb els drets humans universals.
  • L’activitat de l’empresa i el seu capital no està directament relacionada amb la fabricació o el comerç d’armes i material bèl·lic.
  • Les empreses col·laboradores respecten les institucions i valors democràtics i no discriminen per raó de gènere, raça, religió, identitat cultural i opció sexual.
  • Les empreses col·laboradores promouen un ús eficient dels recursos naturals disponibles, la prevenció de la contaminació, la gestió dels residus generats i fomenten la utilització d’energies renovables i l’adopció de mesures d’eficàcia energètica.
  • Les empreses col·laboradores promouen polítiques d’igualtat d’oportunitats.
  • Cap empresa col·laboradora du a terme activitats que constitueixin una agressió directa o indirecta envers el patrimoni paleontològic.
  • Compleixen amb la normativa vigent de Prevenció de Riscos Laborals per a garantir la seguretat i la salut en el treball.
  • Les empreses col·laboradores adopten polítiques de transparència en la gestió econòmica i financera.

Àngel Galobart, el conseller Josep Huguet, el director general Jordi Roca i Bernat Vila durant la presentació al Palau Robert.

Avui dijous, al Palau Robert de Barcelona, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el director general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Jordi Roca han presentat els resultats de recerca de la niuada d’ous de dinosaure més gran d’Europa. La recerca l’han liderat Àngel Galobart i Bernat Vila, del Grup de recerca del Mesozoic de l’ICP, que han destacat la rellevància de la troballa a nivell internacional, atès que aporta dades inèdites sobre el comportament reproductiu dels sauròpodes. Actualment, la posta està dipositada al Museu de l’ICP, a Sabadell.

La posta d'ous de dinosaure al jaciment de Pinyes és la més gran recuperada a Europa i el seu procés d'excavació ha estat llarg i complex. El descobriment d'aquesta posta va tenir lloc l'any 2005. Els treballs es van fer conjuntament amb el grup ADAU “Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell”, i van permetre recuperar altres postes amb menor número d'ous. Una nova campanya d'excavacions, l'any 2007, va posar en relleu la importància d'aquesta posta i no és fins l’any 2009 que es va poder extreure el conjunt de sediments i ous sense malmetre la integritat del fòssil.

Niu amb ous de dinosaure

La riquesa dels jaciments de Pinyes, entre els més importants a nivell mundial per la seva abundància d’ous de dinosaure, i la utilització de tècniques d'excavació basades en l'adquisició de dades tridimensionals han permès obtenir resultats molt acurats en la interpretació de les postes i nius de dinosaures. Aquests resultats indiquen que les postes contenien entre 20 i 28 ous, molts més que els que fins ara s'havien citat a altres jaciments d'Europa i l’Índia. Els ous se situen en tres nivells sobreposats composant una morfologia de posta allargada, asimètrica i en forma de bol, quan s'observa en vista lateral. Els estudis tomogràfics donen suport al fet de que l'eclosió de les cries tenia lloc dins del substrat; és a dir, els dinosaures sauròpodes enterraven els seus ous.

Orígens del jaciment

Els jaciments amb ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent (Coll de Nargó, Alt Urgell) es coneixen des dels anys 70 del segle XX, però no ha estat fins a principis del segle XXI que s’han iniciat els treballs paleontològics. Després de les prospeccions de camp, els anys 2002 i 2003, es van fer dues excavacions durant els anys 2005 i 2007, en les que es varen recuperar diverses postes d'ous de dinosaure. Finalment, els anys 2008 i 2009 es va extreure el que és, fins al moment, el niu de dinosaure més gran d'Europa. Aquests treballs han estat possibles gràcies al finançament dels Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els Pirineus, terra de dinosaures

Il·lustració d’un titanosaure, com el que va pondre els ous trobats i molt característic de Terra de Dinosaures.  Oscar Sanisidro/Dinosaurios del Levante Peninsular, ICP.

Els jaciments del vessant sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers deu milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleògen. En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra. 

Atractiu turístic

Aquesta recerca es converteix en divulgació gràcies a la presència al territori d'una xarxa de museus i centres d’ interpretació que ha començat a ser realitat gràcies a la proposta “Terra de dinosaures” que engloba el Museu de la Conca Dellà, el centre Dinosfera de Coll de Nargó, el centre d'interpretació del jaciment de Fumanya (Fígols i Vallcebre), el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp i el Museu de l’Institut Català de Paleontologia.

En aquest sentit, el departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa actualment per promocionar els recursos turístics intangibles del territori, en el marc d’un pla d’actuacions turístiques de gran abast, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles a Catalunya. Aquest és el cas dels jaciments de dinosaures disseminats per diverses comarques pirinenques i que constitueixen una magnífica plataforma per potenciar un turisme arrelat en la història, en aquest cas la prehistòria, del nostre país.

Un dels intangibles que identifica el Pla agrupa sota la mateixa marca – Catalunya abans de la humanitat: els últims dinosaures- els recursos turístics associats al patrimoni paleontològic català i que tenen com a un important referent el nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia, a Sabadell.

Salvador Moyà, director de l’ICP, en el moment de la signatura del conveni.

Per aquest motiu, el conseller Huguet ha signat avui amb l’Ajuntament de Coll de Nargó i amb l’Institut Català de Paleontologia un conveni de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la zona vinculats a la temàtica dels dinosaures.

+ info a les Publicacions científiques

 

Els resultats de la recerca han estat publicats en dues revistes científiques incloses en el rànquing del Science Citation Index. La primera d'elles, a la prestigiosa revista Plos Ones, amb el títol, 3-D Modelling of Megaloolithid clutches: insights about nest construction and dinosaur behavior signat pels membres de Grup de Recerca del Mesozoic Bernat Vila, Josep Fortuny, Albert Garcia Sellés i Àngel Galobart, juntament amb Frankie Jackson de la Montana State University, aporta novetats sobre el comportament reproductiu dels dinosaures sauròpodes del final del Cretaci a partir dels fòssils de Catalunya. La segona, publicada a la revista Ameghiniana, amb el títol “ Dinosaur eggs and clutches from Pinyes locality (Upper Cretaceous, Southern Pyrenees): preliminary results”, signat per Bernat Vila i Àngel Galobart de l'ICP i Frankie Jackson de la Montana State University, aporta una visió global del jaciment d'ous de dinosaure de Pinyes, enquadrant la seva importància dins del registre mundial d'aquest tipus de jaciments.

 
 
 
 
 
 
 
 

Imatges de Beatriz Azanza i Jorge Morales.

Durant les últimes jornades de la SEP, organitzades per l'ICP i celebrades l'octubre de 2011 a Sabadell, vam tenir l'ocasió de conversar amb dos dels més destacats paleontòlegs del nostre país. Jorge Morales és professor d'investigació al Museu Nacional de Ciències Naturals a Madrid, on és el responsable del Departament de Paleobiologia. Beatriz Azanza és professora de la Universitat de Saragossa i una de les expertes europees en mamífers del Cenozoic.

D'esquerra a dreta: Salvador Moyà, director de l'ICP i David M. Alba, cap del grup de recerca de Faunes del Neògen i Quaternari (ICP / Laila Pilgren)

47 centres de recerca científica de Catalunya van presentar els seus principals projectes de recerca, equipaments i plataformes científiques en la primera edició de la Conferència CERCA que es va celebrar el passat 28 d’abril. La trobada va tenir lloc en el Born Centre Cultural amb l’objectiu de donar visibilitat internacional al sistema de centres català, així com facilitar el contacte d’investigadors de disciplines diverses.

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha publicat aquesta setmana la resolució de la convocatòria dels ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2014) d’universitats, centres i fundacions. En la convocatòria d’enguany ha reconegut com a Grups de Recerca Consolidats el de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, el de Paleoecologia i Ecologia Evolutiva i el de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Mamífer o rèptil? Investigadors de l’ICP descobreixen que el bòvid Myotragus balearicus tenia un metabolisme més propi d’un rèptil que d’un mamífer.

 

 

 

 

 

 


 

Els investigadors Meike Köhler i Salvador Moyà, de l’Institut Català de Paleontologia (ICP-UAB), han donat a conèixer els resultats d’una recerca molt innovadora en el camp de la paleontologia. Mitjançant l'ús de tècniques paleohistològiques han pogut inferir la fisiologia d'espècies extingides. L’estudi, basat en el bòvid endèmic de illes Balears Myotragus, es publica a la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Science, USA (PNAS).

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b