Els dies 9 i 10 de juny es va celebrar a Madrid el II ISGM, el segon simposi sobre geometria morfomètrica de la Península Ibérica. Durant dos dies, experts d’aquesta disciplina van exposar els seus treballs recents i van debatre sobre les aplicacions d’aquesta potent eina, que s’ha revelat com a molt interessant per a l’estudi dels essers vius i espècies extintes.

Que un centre de recerca és també un lloc per a la formació d’investigadors, això no ho posa en dubte ningú. Però l’ICP sap que la tasca d’un paleontòleg no depèn només de saber fer recerca, sinó que requereix de professionals altament qualificats que fan possible extreure el màxim d’informació dels fòssils i jaciments, i fer-ho d’una manera eficient. Per això el programa formatiu de l’ICP es dota de tres eixos d’actuació: la formació d’investigadors, la formació de gestors del patrimoni cultural i la formació de restauradors especialitzats en paleontologia.

El fèmur d'Orrorin tugenensis s'ha estudiat amb tècniques de morfometria geomètrica 3D

L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Sergio Almécija, publica avui un article a Nature Communications on analitza el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya. L’estudi revela que el fèmur d’Orrorin presenta una combinació única de caràcters primitius i moderns, essent intermedi temporalment i morfològicament entre els antropomorfs fòssils del Miocè i altres membres més tardans del llinatge humà, els australopitecs. La troballa suposa un avenç important en la comprensió dels orígens del bipedisme.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b