La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Paisatge de l'Altai i una tomba escita abans d'excavar.

Un grup d’investigadors liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ha trobat una de les primeres evidències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d’antics guerrers escites, que van viure fa més de 2000 anys a Mongòlia, a la serralada de l’Altai. Els resultats publicats a la revista PLoS ONE, indiquen, en contra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d’una migració europea cap a l’est, sinó d’una expansió demogràfica de la població local d’Àsia Central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita hi va comportar.

Paisatge de Coll de Nargó, a la zona de Pinyes.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’Ajuntament de Coll de Nargó han signat recentment un acord de col·laboració en el marc de la posada en marxa del Centre Paleoambiental Dinosfera en aquest municipi de l’Alt Urgell. Aquest acord se suma a la llarga història de treball conjunt de les dues organitzacions en la recerca, conservació i difusió del ric patrimoni paleontològic de Coll de Nargó.

Imatge d’un panda gegant actual.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista PLOS ONE un treball que descriu un nou gènere d’úrsid, Kretzoiarctos, que situa l’origen del llinatge del panda gegant a Espanya fa entre 11 i 12 milions d’anys. 

El panda gegant Ailuropoda melanoleuca, que actualment només habita a la Xina, hauria evolucionat a partir de formes més basals, de les quals les restes més antigues s’han trobat a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia) i a Nombrevilla (Daroca, Saragossa).

L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.

http://www.flickr.com/photos/nik-hil/4905373947/

Tal dia com avui, ara fa 10 anys, es van descobrir les primeres restes del primat fòssil Pierolapithecus catalaunicus a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Al dia següent es va recuperar el crani i d’altres restes, que sumaren fins a 84 un cop acabades les excavacions uns mesos després. Des d’aquell 4 de desembre de 2002 han passat moltes coses en el món de la recerca i, tot plegat, consolida Pierolapithecus com l’homínid fòssil clau a l’hora d’entendre l’origen de l’anatomia moderna dels grans antropomorfs i els humans.

Imatge de Soledad De Esteban Trivigno

Soledad De Esteban Trivigno, investigadora associada del Grup de Recerca de Paleobiologia de l’ICP, va rebre dijous el Premi Florentino Ameghino, que atorga l’Asociación Paleontológica Argentina. Aquest guardó premia anualment als autors del millor article publicat a la revista Ameghiniana per investigadors joves.

 

Cares d'hominoïdeus catalans.

L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.

L’exposició "2013, Any del Patrimoni de Castellbisbal" mostra els diferents elements patrimonials del poble i dóna a conèixer el Mapa del Patrimoni, elaborat per l’Ajuntament de Castellbisbal i la Diputació de Barcelona. L'acte d'obertura se celebra avui divendres, dia 21 de desembre, a les 19:00 a la Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal. L'exposició es podrà visitar fins el dia 22 de gener a la Sala d'Exposicions d'Els Costals.

Bardenas Reales - Navarra

Malgrat que la presència de restes fòssils del Miocè es coneguda a la Conca de l’Ebre des de mitjans del segle XIX, són encara pocs els estudis publicats. El paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont va donar a conèixer dos nous jaciments, Tudela I i Tudela II, durant els anys 60 del segle passat, i a començaments dels 90 es van descobrir altres jaciments propers a Tudela i en altres zones de les Bardenas Reales de Navarra. Des d’aleshores el nombre d’excavacions i prospeccions ha anat en augment, i en els darrers anys s’han localitzat nombroses restes de vertebrats com peixos, amfibis, rèptils, aus i també mamífers. 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b