Reconstrucció titanosaure

Un estudi amb mamífers actuals descarta la hipòtesi sobre la qual se sustentava l’ectotèrmia dels dinosaures. La metodologia emprada permet observar en els ossos dels mamífers si els canvis medioambientals actuals poden posar en perill una població.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres.

La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.

El passat dia 29 de juny l’Associació de Registres de Museus i Institucions Culturals Espanyoles (Armice) es va reunir a Barcelona, al CCCB, per escollir la seva nova junta. La Laura Celià, responsable de la col·lecció paleontològica de l’ICP, és un dels membres d’aquesta junta, que inclou a representants d’altres institucions catalanes.

Imatge del jaciment Costa de les Solanes.

 

Ahir van començar a Basturs (Isona i Conca Dellà) les excavacions en un nou jaciment de dinosaures, descobert per dos veïns: Pere Galceran, propietari de la formatgeria Villavella, i el seu fill lo Pere Xic. Les restes que afloraven eren d’una mida molt gran, i els primers treballs confirmen l’excepcionalitat del jaciment.

Els canals semicirculars de l'oïda de dos primats.

El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP. 

 

Imatge d'un jaciment de lignit a Vallcebre.

El carbó, com el petroli o el gas, és un combustible fòssil. Però de quin tipus de fòssils estem parlant? Un estudi paleontològic realitzat a les antigues mines de cel obert de Fígols i Vallcebre(Berguedà) ajuda a comprendre millor com es va formar el carbó en aquesta comarca fa entre 68 i 70 milions d’anys. 

La posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, a punt de marxar de l'ICP

Demà dimecres, dia 25 juliol, a les 13:00, l’Alcalde de Coll de Nargó, Il·lm Sr. Benet Fité i Vergé i el Consorci Paleontologia i Entorn presentaran la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa, recuperada al Jaciment de Pinyes (Coll de Nargó) l’any 2009, i que s’exposarà a partir d’ara al Centre Paleoambiental Dinosfera d’aquest municipi. Durant l’acte de presentació, l’Investigador Àngel Galobart, Cap del Grup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), explicarà la seva troballa i posterior estudi.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Els investigadors amb un dels fèmurs estuditats. D'esquerra a dreta, José Ignacio Canudo (UZ), Àngel Galobart (ICP) i Bernat Vila (UZ).

Investigadors de l'ICP participen en un estudi liderat pel grup Aragosaurus, en col·laboració amb altres investigadors catalans, francesos i italians, que ha trobat en els actuals Pirineus restes de dinosaures sauròpodes que van viure al final del Cretaci. Aquesta troballa demostraria que aquests exemplars van mantenir la seva diversitat fins a l'extinció final fa 65 milions d'anys i, per tant, el seu declivi no va ser gradual com plantegen certes tesis.

Vallparadís és una zona paleontològica d’un interès excepcional donat que presenta una de les seqüències més importants i més extenses cronològicament del Pleistocè inferior Europeu, moment en què els primers humans van arribar a la Península ibèrica.

Aquest nou jaciment, anomenat ‘Hortes dels Frares’, és el tercer jaciment que s’excava al Torrent de Vallparadís, després de Cal Guardiola i Vallparadís Estació. En aquests darrers dos jaciments s’hi recuperaren més de 35.000 restes fòssils de grans vertebrats i més d’un miler de restes vegetals. 

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b