Secció histològica d’una dent de Myotragus balearicus analitzada en microscopia òptica de llum polaritzada.

Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.

Josep Marmi al seu despatx.

Investigadors de l’ICP participen en el llibre Turtles: Anatomy, Ecology and Conservation, publicat per Nova Science Publishers, amb un capítol sobre l’evolució i situació actual de les tortugues. Partint del registre fòssil i contrastant amb les dades de les espècies actuals, els autors revisen la relació de les tortugues amb els seus parents més propers, l’evolució del seu peculiar patró corporal, la seva diversificació i també analitzen el risc d’extinció dels llinatges vivents. Les conclusions són que gran part de la diversitat actual de tortugues està en perill.

Restes del polze d'un simi fòssil de Castell de Barberà.

L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Reconstrucció de Jucaraseps grandipes.

Jucaraseps grandipes és el nom del nou gènere i espècie de llangardaix cretaci que ha publicat recentment la revista Palaeontology. Es tracta d'un llangardaix extint diminut, d'uns 27 milímetres de llargada (sense contar la cua) i menys d'un gram de massa, del que se'n va trobar l'esquelet fòssil articulat al jaciment de Las Hoyas, a Conca. El treball el signen l'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Arnau Bolet i la investigadora de la University College of London (UCL) Susan E. Evans.

Restes fòssils del costellam d'un rinoceront.

Un equip de l’ICP ha recuperat desenes de restes fòssils a Gelida, en un jaciment descobert fa tot just un any al barri de la Valenciana. En destaquen ossos de tortugues gegants i les restes d’un gran mamífer: un rinoceront. Els treballs continuaran fins a mitjans del mes de juny, però l’excavació es tancarà aquest divendres. Aquesta tarda nens i veïns de la zona visitaran l’excavació.

Dibuix d'un capitosaure.

Els capitosaures eren depredadors actius, amb unes capacitats masticatòries similars a les d’alguns cocodrils actuals. Així ho explica el treball recentment publicat per la revista The Anatomical Record, que signen investigadors de  l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).  Els capitosaures van ser els amfibis més grans que mai han existit i van extingir-se fa uns 215 milions d’anys.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya engeguen aquest setembre un programa de pràctiques formatives dirigit als conservadors-restauradors en actiu o als alumnes del grau de Conservació i Restauració, que els permetrà especialitzar-se en paleontologia.

Imatge dents fòssils

Les restes fòssils d’Amphiperatherium frequens recuperades a la Conca Ribesalbes-Alcora a Castelló són les més meridionals d’Europa. Aquest marsupial, el darrer que va viure al nostre continent, es va extingir fa uns 14 milions d’anys. El treball es publica aquesta setmana en l’edició online de la revista Comptes Rendus Palevol.

Imatge de Mallorca i Menorca des de l'espai.

L’estudi de més de 4.000 restes fòssils de musaranyes Nesiotites de les Illes Balears indica que aquests petits mamífers van colonitzar primer Mallorca, des d’on haurien arribat a Menorca durant el període glacial de fa uns 2 milions d’anys. Aquestes musaranyes van extingir-se amb l’arribada de l’home a Ses Illes.

Imatge de la tortuga Testudo hermanni

Investigadors de l'ICP donen a conèixer per primera vegada detalls de la morfologia de Testudo lunellensis, la tortuga fòssil que es va descobrir al jaciment Cova de Gràcia durant les obres de construcció del Park Güell. La recerca que acaba de publicar la revista Amphibia-Reptilia mostra la plasticitat fenotípica de les tortugues i qüestiona la classificació de les espècies actuals.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b