Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Algunes de les restes dentals d'Anchitherium nievei recuperades a l'Abocador de Can Mata.

L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.

Secció transversal d'una de les dents dels micromamífers estudiats, Ruscinomys schaubi

Durant molts anys, els paleontòlegs han classificat els mamífers fòssils com a consumidors d'animals o de plantes en funció d'un parell de mesures simples de distància de les seves dents. No obstant això, aquestes mesures podrien ser enganyoses, segons els resultats recentment publicats per Jan van Dam, Josep Fortuny i LJ Van Ruijven a la revista de 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology' (Palaeo3).

Reconstrucció de la tortuga Polysternon isonae, a partir de les restes fòssils recuperades a Isona. Oscar Sanisidro.

Investigadors de l’Institut Catatà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publiquen aquesta setmana a la versió digital de la revista “Cretaceous Research” la troballa i descripció d’una tortuga de finals de l’època dels dinosaures.

Josep Marmi, Àngel Luján, Àngel Galobart de l’ICP, Rodrigo Gaete del MCD i Violeta Riera i Oriol Oms de la UAB han batejat aquesta nova espècie com Polysternon isonae, en reconeixement al municipi d’Isona i Conca Dellà, on s’han trobat les restes fòssils de l’espècimen tipus.

Dibuix de dues de les dents de Pseudoloris cuestai trobades a Mazaterón. Marta Palmero. ICP

 

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.

L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Reconstrucció d'un plesiadapiforme del gènere Carpolestes.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana al ‘Journal of Human Evolution’ la troballa de les úniques restes fòssils de plesiadapiforme a Espanya . L’estudi d’aquetes restes,  que es van trobar al municipi d’Àger i daten de fa més de 50 milions d’anys, no permeten resoldre l’enigma de l’afiliació dels plesiadapiformes.

Pols ferm a la crisi.

De crisi en parlem tots, paleontòlegs o no. Però en les darreres setmanes la manera com l’ICP s’enfronta a la crisi ha despertat l’interès entre diferents públics. El periodista Antonio Madridejos signava fa poc una notícia a El Periódico per mostrar com diferents centres de recerca catalans combaten la crisi. I en una xerrada del director de l’ICP, Salvador Moyà, davant un grup paleontòlegs espanyols sorgia la discussió sobre com el model de gestió dels centres de recerca és una eina o un entrebanc més per afrontar aquesta crisi, que amenaça en convertir-se en una de les més llargues de la nostra història recent.

Imatge d'un mòsquid actual.

Hispanomeryx andrewsi és la nova espècie extinta de cérvol mesquer del Miocè mitjà, descrita a partir de fòssils de les col·leccions històriques del Museu Americà d'Història Natural (AMNH), recollits en unes excavacions a la Xina, en la Formació Tunggur, en els anys 30 del segle passat. El treball, publicat en el Journal of Vertebrate Paleontology el novembre de 2011, el signen diferents investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid juntament amb Daniel DeMiguel, investigador de l’ICP.

La X Trobada de Joves Investigadors en Paleontologia (EJIP 2012) se celebra aquest any a Sot de Chera (València) del 18 al 21 d’abril. Aquestes jornades fomenten l’intercanvi d’experiències entre els joves paleontòlegs espanyols, especialment els que estan en procés de formació i els que volen consolidar-se com a investigadors.

L’organització parteix de la col·laboració d’un seguit d’investigadors de diferents institucions. Enguany, han liderat l’organització: Marc Furió, de l’ICP; Carlos Martínez-Pérez, de la Universitat de València ara de post-doc a la University of Bristol: i Andrés Santos-Cubedo, de l’Escola Taller de Restauració Paleontològica del Govern d’Aragó.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b