El jurat ha concedit el premi a aquest investigador nord-americà a proposta de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona per reconèixer “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades en tota una generació d’ecòlegs”. L’empremta de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos de referència Ecology i The Economy of Nature.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Restes del polze d'un simi fòssil de Castell de Barberà.

L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Jacques Gauthier amb l'investigador de l'ICP Arnau Bolet, expert del centre en llangardaixos del Cretaci.

 

Jacques Gauthier, professor de Geologia i Geofísica i conservador en cap de Paleontologia de Vertebrats i conservador de Zoologia de Vertebrats al Museu Yale Peabody d'Història Natural, va venir a l'ICP per consultar la col·lecció paleontològica. Estava interessat en els nostres llangardaixos fòssils, que van viure fa uns 125 milions d'anys al Cretaci primerenc.

Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge. 

 

Còpula d'ós bru a Cantàbria (Alberto Valenciano)

L’estudi del bàcul o os penià de cinc exemplars de l’ós extint Indarctos arctoides del jaciment de Batallones-3 (Madrid) ha permès deduir que aquesta espècie mantenia còpules llargues i que probablement les femelles s’aparellaven amb diversos mascles en el període fèrtil. L’estudi ha estat publicat avui per Juan Abella, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museo de Ciencias Naturales-CSIC a la revista PLOS ONE.

Imatge de gàlag actual (Robertsphotos1 http://www.flickr.com/photos/32357208@N08/3027712362/)

Un article publicat al Journal of Human Evolution de l’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat descriu per primer cop la presència del primat fòssil Microchoerus a l’oest dels Pirineus. La troballa al País Basc de restes d’aquest petit primat de característiques semblants pel que fa a la locomoció als actuals gàlags , confirma la connexió entre les faunes d’aquesta zona amb la resta d’Europa durant l’Eocè tardà, fa entre 38 i 34 milions d’anys.

Imatge tomogràfica del crani de Blanus mendezi

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) encapçalat per Arnau Bolet, publica avui un article a la revista PLOS ONE que descriu el primer crani intacte d’una amfisbena (un grup de rèptils conegut popularment com a serpetes cegues) fòssil a Europa. A la nova espècie se li ha donat el nom de Blanus mendezi en honor del tècnic de l’ICP Manel Méndez que va descobrir l’exemplar provinent del jaciment de l’Abocador de Can Mata (a Els Hostalets de Pierola), on aquest animal va viure fa 11.6 milions d’anys. La troballa aporta noves dades sobre l’evolució d’aquest grup.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b