L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Sergio Almécija, d’una banda, i Nathan M. Young, de la Universitat de Califòrnia, de l’altra, han intercanviat opinions aquesta a través de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) sobre com podria haver estat l’avantpassat comú entre humans i ximpanzés, el que es coneix com el LCA. Aquests tipus de debats científics permeten fer avançar determinades àrees de coneixement.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Demà dijous el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) inaugura l’exposició 'Gairebé humans: Origen i evolució dels hominoïdeus' que compta amb el patrocini de l’Obra Social d’Unnim Caixa. Entre els seus protagonistes en destaquen els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus; en Jordi, Hipanopithecus laietanus; i en Lluc, Anoiapithecus brevirostris.

Salvador Moyà sosté el crani de Pau

 El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien  sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres. Laura Celià. ICP

L’investigador de l’ICP Sergio Almécija publica aquesta setmana un article a la revista Journal of Human Evolution que confirma que l’espècie coneguda com Hispanopithecus laietanus, el representant més famós del la qual és conegut popularment com a Jordi, caminava d’una forma particular que no ha estat observada en altres primats actuals. A partir de l’estudi de la tíbia de Jordi s’ha confirmat que H. laietanus combinava la capacitat d’escalar i grimpar verticalment amb l’habilitat de caminar de quatre grapes per sobre dels arbres.

Diferents vistes de l'incisiu (fila superior) i molar superior (fila inferior) de La Grive. ICP.

Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.

El fèmur d'Orrorin tugenensis s'ha estudiat amb tècniques de morfometria geomètrica 3D

L’investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Sergio Almécija, publica avui un article a Nature Communications on analitza el fèmur d’Orrorin tugenensis, un membre molt primitiu del llinatge humà que va viure fa 6 milions d’anys a Kenya. L’estudi revela que el fèmur d’Orrorin presenta una combinació única de caràcters primitius i moderns, essent intermedi temporalment i morfològicament entre els antropomorfs fòssils del Miocè i altres membres més tardans del llinatge humà, els australopitecs. La troballa suposa un avenç important en la comprensió dels orígens del bipedisme.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b