El Patronat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha aprovat avui el nomenament de David M. Alba, cap del grup de recerca en Faunes del Neogen i Quaternari, com a nou director de l’ICP. Alba substitueix en el càrrec Salvador Moyà-Solà, fundador de l’Institut i qui n’ha estat al capdavant des de l’any 2006.

El cap del grup de recerca de Faunes del Neogen i Quaternari de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, és, des d’inicis d’any, nou coeditor en cap del Journal of Human Evolution (JHE), la revista científica més prestigiosa en el camp de l’evolució humana i la paleoprimatologia. Els editors en cap tenen la màxima responsabilitat sobre els continguts que publica la revista. Des del 2013 Alba n’era editor associat.

El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

David M. Alba, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), va rebre ahir a la nit el premi a millor article científic de l'any 2015 per la descripció de la nova espècie d'hominoïdeu Pliobates cataloniae publicada a Science el mes d'octubre passat. La Societat Catalana de Biologia -entitat organitzadora dels premis- va escollir l'article on es va descriure la “Laia” d'entre tres treballs finalistes.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Detall d'una molar del nou gènere de primat Barberapithecus.

Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.

Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.

En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.

Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Restes del polze d'un simi fòssil de Castell de Barberà.

L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Reconstrucció de l'espècimen fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes trobades a Can Llobateres.

La revista Plos ONE publicava la setmana passada la troballa de restes fòssils de l’homínid Hispanopithecus laietanus al jaciment de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), en un treball que signen investigadors de l’ICP. La recerca confirma que aquest homínid de fa uns 10 milions d’anys tenia una locomoció diferent a la de la resta de simis antropomorfs coneguts, tant fòssils com actuals.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

Pàgina 1 de 3

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b