Secció histològica d’una dent de Myotragus balearicus analitzada en microscopia òptica de llum polaritzada.

Investigadors de l’ICP publiquen avui als Proceedings of the Royal Society B una de les primeres evidències a partir del registre fòssil que recolza la teoria evolutiva de l’envelliment, segons la qual les espècies que evolucionen en ecosistemes amb baixa mortalitat i amb limitació de recursos tendeixen a ser més longeves. Un paradigma d’aquests ambients són les illes.

El treball mostra que l’alçada de les dents de mamífers endèmics insulars és un indicador de la seva longevitat, i posa en qüestió l’ús d’aquest tret morfològic com un indicador exclusiu per inferir la dieta de les espècies fòssils, així com interpretar el clima en què vivien.

 

Colze i avantbraç

Aquesta setmana es publica en l’edició online de  la revista The Anatomical Record resultats d’una recerca que identifica característiques del disseny de l’húmer que permeten distingir, a partir de l’observació d’un fragment d’aquest os, si pertany a un humà o a un gran simi antropomorf . Aquest treball s’emmarca en una investigació sobre el disseny i eficiència de l’avantbraç dels homínids, liderat pel grup d’Antropologia Biològica de la UAB i que compta amb la col·laboració de l’investigador de l’ICP Xavier Jordana.

 

Reconstrucció titanosaure

Un estudi amb mamífers actuals descarta la hipòtesi sobre la qual se sustentava l’ectotèrmia dels dinosaures. La metodologia emprada permet observar en els ossos dels mamífers si els canvis medioambientals actuals poden posar en perill una població.

Les veus que demanen conèixer més i millor el registre fòssil per poder entendre què està passant avui, i tenir dades en les que fonamentar polítiques mediambientals més eficients, són cada cop més clares i nombroses. Aquesta relació entre el passat i el present, i sobretot el futur, és una línia de recerca en auge. 

 

Paisatge de l'Altai i una tomba escita abans d'excavar.

Un grup d’investigadors liderats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, ha trobat una de les primeres evidències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d’antics guerrers escites, que van viure fa més de 2000 anys a Mongòlia, a la serralada de l’Altai. Els resultats publicats a la revista PLoS ONE, indiquen, en contra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d’una migració europea cap a l’est, sinó d’una expansió demogràfica de la població local d’Àsia Central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita hi va comportar.

Reconstrucció de Myotragus balearicus, exposada al Museu de l'ICP a Sabadell. Laura Celià. ICP

Myotragus balearicus, la cabra nana endèmica de les Illes Balears, es demostra un altre cop com un organisme idoni per validar teories que relacionen el cicle vital de les espècies amb els trets morfològics. L’article publicat avui a PLOS ONE per investigadors de l’ICP demostra que aquest bòvid extint s’ajusta a la regla de Schultz, una norma que relaciona el ritme de creixement d’una espècie amb l’ordre amb el qual se substitueix la dentició de llet i apareixen els molars que configuren la seva dentició definitiva.

secció de dent d'una de les espècies analitzades en l'estudi vista amb llum polaritzada

Investigadors del grup de Paleobiologia Evolutiva de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han publicat un article a la revista Biological Journal of the Linnean Society on estudien els diferents factors que determinen el creixement de l’esmalt dental amb l’objectiu d’establir quin mètode permet fer inferències de forma més acurada sobre el cicle vital d’espècies de mamífers extintes. L’estudi conclou que la quantitat de cèl·lules productores d’esmalt que es diferencien en un moment donat és un millor indicador que la quantitat d’esmalt que produeix cada cèl·lula, ja aquest segon està condicionat per factors externs com adaptacions a la dieta.

Salvador Moya (director de l'ICP) i Giacomo Pignataro (rector de la universitat de Catania) durant la signatura del conveni

L’acord de col·laboració entre l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la Università degli Sutdi di Catania (Sicília) permetrà estudiar conjuntament els elefants nans que es troben en els jaciments d’aquesta illa amb l’objectiu de reconstruir el seu cicle vital. Aquesta setmana, Salvador Moyà, director de l’ICP i Giacomo Pignataro, rector de la universitat siciliana, han signat el conveni que té una durada prevista de dos anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b