Un equip de paleontòlegs liderat pel director de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David M. Alba, ha publicat al Journal of Vertebrate Paleontology un fèmur de pangolí de fa 16 milions d'anys del jaciment de Can Cerdà, a la conca del Vallès-Penedès (NE península Ibèrica). Els pangolins actualment viuen a Àsia i Àfrica, però en el Miocè van ser també presents a Europa. L'espècimen representa el primer registre de pangolins fòssils a la península ibèrica. Conserva diferents característiques primitives en comparació amb els actuals i s'ha estat assignat al gènere extint Necromanis.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han realitzat durant el mes de juny una campanya de mostratge de microfòssils a Sant Mamet, un jaciment de Sant Cugat del Vallès conegut des de mitjans del segle passat. Les troballes han de permetre datar el jaciment amb precisió que tindria una edat aproximada de 16 milions d’anys.

L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

La col·laboració de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) amb l’empresa Omya que explota la pedrera de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha permès extreure les 25 tones de sediment d’un jaciment molt ben conservat d’uns 16 milions d’anys d’antiguitat. Fins al moment, s’han recuperat restes de carnívors, bòvids i rosegadors, un fet que fa pensar als investigadors que proporcionarà moltes altres restes d’interès científic. El Miocè mitjà, temps geològic al que pertany el jaciment, és una època poc representada a Catalunya.

Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Algunes de les restes dentals d'Anchitherium nievei recuperades a l'Abocador de Can Mata.

L'article ‘A new species of Anchitherium (Equidae: Anchitheriinae) from the Middle Miocene of Abocator de Can Mata (Vallès-Pendès Basin, NE Iberian Peninsula’, publicat per investigadors de l’ICP, descriu una nova espècie d’èquid extint a partir de restes dentals trobades en diverses localitats de l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. L'article va ser publicat la passada tardor a la revista ‘Comptes Rendus Palevol’.

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

La reconstrucció de Tethytragus és del paleoil·lustrador Mauricio Antón.

Investigadors de l'ICP documenten les primeres restes del bòvid miocè Tethytragus al jaciment Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Barcelona) a la conca del Vallès-Penedès. Aquesta troballa reforça la hipòtesi d'un intercanvi de faunes entre les conques centrals de la Península Ibèrica i la Conca del Vallès-Penedès a través de l'àrea de Calataiud-Daroca (Saragossa). El treball s'acaba de publicar a la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

L'observació dels ossos actuals i fòssils a través de tècniques de tomografia computada es mostra, estudi rere d'estudi, com una font inesgotable de dades, que permeten confirmar teories i hipòtesis, o contrarestar-les. Aquest últim és el cas d'un treball liderat per investigadors de l'ICP, que estudia el gruix de l'os cortical al coll del fèmur de l'homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, a partir de les restes recuperades al jaciment de Can Llobateres a Sabadell. La distribució homogènia d'aquest gruix ha permès corroborar el comportament locomotor que s'havia proposat per a l'espècie, i alhora constitueix la primera evidència en el registre fòssil d'aquest patró de distribució, indicador d'una locomoció suspensora i / o grimpadora.

Cares d'hominoïdeus catalans.

L’investigador de l’ICP David M. Alba publica aquestat setmana a la prestigiosa revista Evolutionary Anthropology un article que revisa el conjunt de restes fòssils d’hominoïdeus del Vallès-Penedès i en perfila les seves implicacions pel que fa a l’evolució d’aquest grup. Malgrat que encara hi ha discussió científica al voltant d’alguns elements, els homínids catalans es mostren cada cop més com a formes primitives de la família Hominidae (grans antropomorfs i humans), tot i que no s’exclou un parentiu més proper amb orangutans que amb els antropomorfs africans i els humans.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b