Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Un estudi publicat a la revista Scientific Reports analitza la biomecànica del crani dels temnospòndils –un grup d’amfibis extints de grans dimensions– per aclarir quin era el paper d’aquests animals en els ecosistemes de fa 250 milions d’anys. Els resultats mostren una posició diferent a la que ocupen les salamandres actuals, però també diferent a la dels cocodrils, als que s’hi assemblen en mida i aspecte. La recerca, basada en tècniques de biomecànica computacional, està encapçalada per Josep Fortuny, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Espècimen de Colobodus giganteus d'OdènInvestigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit un nou espècimen d’un peix actinopterigi de l’espècie Colobodus giganteus trobat al jaciment d’Odèn, al Solsonès, de fa 230 milions d’anys. La troballa ha permès incloure dins del gènere Colobodus dues restes de peixos trobades anteriorment a Alcover que havien estat erròniament classificades. Durant el Triàsic, l’actual Catalunya era un mar poc profund i d’aigües calentes amb una gran biodiversitat.

Imatge 3D del contingut gàstric fossilitzat

L’estudi amb noves eines d’anàlisi tridimensional d’un contingut estomacal fossilitzat de fa uns 215 milions d’anys ha revelat que els ossos que es creia que pertanyien a un rèptil volador del grup dels pterosaures eren, en realitat, d’un petit rèptil del grup dels protorosaures que hauria estat menjat possiblement per un peix. La recerca està encapçalada per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i ha estat publicada a la revista PLOS ONE.

Crani del laberintodont del Montseny, vista dorsal i ventral.

Josep Fortuny lidera una recerca publicada a la revista ‘Acta Palaeontologica Polonica’ en la que es descriu un nou gènere i espècie de capitosaure. Aquests fòssils són les restes d’amfibi més antigues de Catalunya. La recerca, a més a més, proposa una nova filogènia per aquest grup d’amfibis extints.

L'equip de l'ICP durant la campanya de prospeccions al Permià i el Triàsic català.

Des del passat mes de maig, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha liderat i participat en una dotzena d’excavacions, moltes d’elles a Catalunya, però també en altres llocs de l’Estat i d’Europa.

En destaquen les prospeccions al Permià i al Triàsic de Catalunya, els registres més antics del país en vertebrats fòssils, i que són de gran interès ja que va ser a finals del Permià quan es va produir la major extinció que ha patit la Terra en la seva història.

Reconstrucció de Friularachne rigoi.

L’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Fabio M. Dalla Vecchia i Paul A. Selden de la Universitat de Kansas (KU) publiquen avui a l’edició en línia de la revista Acta Palaeontologica Polonica la descripció d’una nova espècie d’aranya migalomorfa, grup que inclou les actuals taràntules. Friularachne rigoi, el nom que els investigadors han donat a la nova espècie, visqué al nord d’Itàlia fa uns 215 milions d’anys, quan els primers dinosaures habitaven també aquesta zona,  i és una de les poques aranyes que es coneixen del Triàsic arreu del món.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b