Pols ferm a la crisi.

De crisi en parlem tots, paleontòlegs o no. Però en les darreres setmanes la manera com l’ICP s’enfronta a la crisi ha despertat l’interès entre diferents públics. El periodista Antonio Madridejos signava fa poc una notícia a El Periódico per mostrar com diferents centres de recerca catalans combaten la crisi. I en una xerrada del director de l’ICP, Salvador Moyà, davant un grup paleontòlegs espanyols sorgia la discussió sobre com el model de gestió dels centres de recerca és una eina o un entrebanc més per afrontar aquesta crisi, que amenaça en convertir-se en una de les més llargues de la nostra història recent.

El quart metarsià del peu de Burtele, a la mà de la seva descobridora Stephanie Melillo. © The Cleveland Museum of Natural History. Cortesia de Yohannes Haile-Selassie

“Si no tinguéssim aquests peus, no tindríem aquest cervell”, titulava ahir La Vanguardia en l’entrevista a Salvador Moyà, director de l’ICP i una de les veus expertes en l’origen del bipedisme. L’entrevista acompanyava la notícia de la troballa d’un peu de fa 3,4 milions d’anys. L’article publicat a la revista Nature confirma que Australopithecus afarensis no va ser l’única espècie d’hominí a l’Àfrica de fa uns 4 milions d’anys.

Restes del polze d'un simi fòssil de Castell de Barberà.

L’American Journal of Physical Anthropology publica aquesta setmana en la seva edició online el treball «The Thumb of Miocene Apes: New Insights From Castell de Barberà (Catalonia, Spain)», que signen tres investigadors de l’ICP i que mostra que les proporcions de la mà humana, especialment pel que fa al seu llarg polze, són més similars a les proporcions dels simis fòssils que no pas a les dels grans simis actuals. Els ximpanzés, goril·les i orangutans presenten una mà allargada amb un polze curt, ja que estan adaptats a suspendre’s sota les branques.

Imatge de Mallorca i Menorca des de l'espai.

L’estudi de més de 4.000 restes fòssils de musaranyes Nesiotites de les Illes Balears indica que aquests petits mamífers van colonitzar primer Mallorca, des d’on haurien arribat a Menorca durant el període glacial de fa uns 2 milions d’anys. Aquestes musaranyes van extingir-se amb l’arribada de l’home a Ses Illes.

Els canals semicirculars de l'oïda de dos primats.

El disseny dels canals semicirculars de l’oïda és molt sensible al tipus de locomoció dels homínids actuals. Aquests sistema detecta les rotacions del cap i permet coordinar la postura i els moviments del cos, juntament amb altres senyals acústiques, visuals o de percepció de l’entorn. L’estudi d’aquests canals en el registre fòssil es mostra com una via alternativa per a reconstruir els canvis evolutius en la locomoció dels primats antropomorfs. Així ho publica la revista Proceddings of the Royal Society B, en un article que signen investigadors de diferents paísos i institucions, entre els quals Meike Köhler i Salvador Moyà investigadors ICREA de l’ICP. 

Imatge gràfica exposició Gairebé Humans

La primera exposició temporal del Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), “Gairebé Humans: Origen i evolució dels hominoïdeus”, ens  descobrirà la història de la superfamília de primats de la que formem part els humans. La mostra s’inaugurarà durant la primera setmana de setembre i compta amb el finançament d’Unnim Obra Social. Alguns dels seus protagonistes destacats seran els homínids fòssils de la conca del Vallès-Penedès, entre els que Pierolapithecus catalaunicus n’és el més conegut.

http://www.flickr.com/photos/nik-hil/4905373947/

Tal dia com avui, ara fa 10 anys, es van descobrir les primeres restes del primat fòssil Pierolapithecus catalaunicus a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l’Anoia). Al dia següent es va recuperar el crani i d’altres restes, que sumaren fins a 84 un cop acabades les excavacions uns mesos després. Des d’aquell 4 de desembre de 2002 han passat moltes coses en el món de la recerca i, tot plegat, consolida Pierolapithecus com l’homínid fòssil clau a l’hora d’entendre l’origen de l’anatomia moderna dels grans antropomorfs i els humans.

Salvador Moyà sosté el crani de Pau

 El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien  sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.

La descripció del fèmur d'Orrorin tugenensis ha aportat noves claus sobre els orígens del bipedisme

La descripció del fèmur d’Orrorin tugenensis publicat a Nature Communications per diversos investigadors del Grup de Recerca de Paleoprimatologia de l’ICP o l’article a Cretaceous Research amb la troballa de 4 noves oospècies de dinosaures a Coll de Nargó del Grup de Recerca de Mesozoic, han format part d’alguns dels resums de notícies científiques d’aquest any 2013 de revistes tan prestigioses com Scientific American o de l’agència de notícies científiques SINC.

Imatge de llibres.

Dilluns 23, la paradeta de Sant Jordi de l’ICP serà plena de llibres de paleontologia. De 10 a 12 del matí, en Salvador Moyà, director de l’ICP i co-autor de dues de les obres a la venda, signarà llibres a la paradeta davant del Museu de l’ICP a Sabadell. A més a més, el Diumenge 22 un taller infantil pels petits, que podran fer el seu propi llibre de dinosaures. I divendres dia 27, la setmana de Sant Jordi tanca a l’ICP amb l’entrega de premis del concurs de contes “Històries Fòssils”.

 

L’Octubre de 2010 el Museu de l’ICP encetava una nova etapa amb una exposició interactiva i espais renovats per la col·lecció de fòssils, però també estrenava botiga. En aquesta, els llibres han estat des del primer dia un element destacat. I per Sant Jordi, l’ICP treu la paradeta al carrer. De 10 a 12 del matí, en Salvador Moyà signarà llibres a la paradeta de l’ICP situada davant del museu a Sabadell. En Salvador Moyà és director de l’ICP i co-autor de dues de les obres a la venda: “Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència” i “Myotragus: la economía energética en la evolución”. L’ICP s’uneix a aquesta festa popular amb una bona selecció de llibres sobre paleontologia.

 

Imatge Salvador Moyà.

Per anar fent boca, però, la celebració de Sant Jordi engega al Museu de l’ICP el diumenge 22 d’abril, amb un taller infantil que proposa als nens crear el seu propi llibre de dinosaures.  L’ICP hi posa els colors i els papers, i també ajuda en les il·lustracions, però les històries són les que els més petits inventin. Cada participant s’emportarà a casa el seu llibre, per llegir-lo o per regalar-lo.

I per tancar aquesta setmana dedicada a la lectura paleontològica, el divendres dia 27 es donaran a conèixer els guanyadors del concurs de contes “Històries Fòssils”. El concurs es va convocar el passat mes d’octubre per celebrar el primer aniversari del nou Museu de l’ICP. Més de 100 persones –nens, joves i adults- han participat en el concurs. A les 6 de la tarda, al Museu de l’ICP, el jurat farà públic les obres escollides. Els membres del jurat del concurs de contes “Històries Fòssils” són: Juan Carlos Sánchez, regidor de cultura de l'Ajuntament de Sabadell; Marc Furió, investigador de l'ICP; i Aura Costa, periodista de Ràdio Sabadell i directora del Programa A Bona Hora. Des de setembre de 2010, l’ICP col·labora tots els dilluns amb aquest programa de Ràdio Sabadell, en la secció el Viatger del Temps, donant a conèixer la paleontologia catalana i la recerca que es fa a l’ICP als milers de seguidors d’aquesta emissora.

Tots els participants del concurs que assisteixin a l’entrega de premis, rebran un obsequi per animar-los a seguir llegint i creant històries fòssils. Els tres autors guanyadors, un per cada categoria, estan convidats per l'ICP a una excursió per 4 persones per a visitar algun dels jaciments paleontològics més significatius de Catalunya.

Imatge d'en Jordi amb llibres al Museu de l'ICP.

Els llibres més destacats

Entre els llibres que podreu trobar a la paradeta del museu en destaquen els editats per l’ICP: el conte “Fa olor de dinosaure”, el llibre “Dinosaurios del Levante Peninsular” així com també l’edició en anglès publicada fa pocs mesos per Indiana University Press, o alguns llibres més especialitzats per als amants de la paleontologia. A més a més, s’hi podrà comprar en primícia a Catalunya el llibre “Myotragus: la economía energética en la evolución”, publicat recentment per la Fundación Conjunto Paleontológico de Teurel – Dinópolis, i escrit per Meike Köhler i Salvador Moyà. Finalment, hi podreu trobar el ja clàssic “Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència” en el que el periodista Josep Corbella entrevista als científics Salvador Moyà, Robert Sala i Eudald Carbonell.

Evidentment, tampoc hi faltaran tots aquells llibres de dinosaures que entusiasmen els nens. Us hi esperem!

 

+ info L’adreça del Museu de l’ICP a Sabadell és C/ de l’Escola Industrial, 23. I per saber més sobre les activitats al museu i inscripcions, seguiu aquest enllaç

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Guardons:

Excellence in research

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b