El Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) exposa la nova escultura de l’hominoïdeu Pliobates cataloniae, popularment conegut com a “Laia”.  L’escultura ha estat elaborada per l’artista i biòleg Ramon López i ha comptat amb l’impuls de l’Obra Social “la Caixa”.  La presentació s'ha fet coincidir amb l'emissió aquesta setmana del programa de divulgació científica “Quèquicom” del Canal 33 en el capítol “Laia, una branca en l’evolució humana”. A banda de l'escultura, també s'ha presentat la remodelació de l'exposició de la planta baixa posant a l'abast del visitant part de la col·lecció de l'ICP.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Pliobates cataloniae, la nova espècie d’hominoïdeu descrita a la revista Science per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de l’espècimen que els investigadors van batejar amb el sobrenom de “Laia”, ha estat inclosa dins de la llista de les 10 espècies més rellevants d’entre les més de 18.000 que es van descriure durant el 2015. El College of Environmental Science and Foresty de la universitat estatal de Nova York publica anualment aquesta llista que enguany també inclou la nova espècie d’humà Homo naledi, una tortuga gegant de Galàpagos o una planta carnívora del Brasil, entre d’altres noves espècies.

Reconstrucció del crani i de l’aspecte en vida del nou gènere i espècie d’hominoïdeu Pliobates cataloniae (Marta Palmero / ICP)

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriu a la revista Science el nou gènere i espècie, Pliobates cataloniae, a partir d’un esquelet procedent de l’abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Catalunya). Les restes corresponen a una femella adulta que ha estat batejada com a “Laia”. Pesava uns 4-5 kg, s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. Té 11,6 milions d’anys i, en termes de parentiu, tot just precedeix la divergència entre els homínids (grans antropomorfs i humans) i els hilobàtids (gibons), per la qual cosa té importants implicacions per a reconstruir el darrer ancestre comú de tots dos grups.

La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Reconstrucció del Myotragus balearicus 

Els investigadors de l’Institut Català de Paleontologia, Meike Köhler i Salvador Moyà han guanyat el premi ‘Paleonturología 10’ gràcies a l’article Physiological and life history strategies of a fossil large mammal in a resource-limited environment. El text referent a l’estudi del bòvid endèmic de les Illes Balears, el Myotragus balearicus, es va publicar a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Science, PNAS al 2009, EEUU.

Detall d'una molar del nou gènere de primat Barberapithecus.

Investigadors de l'ICP publiquen a la revista 'American Journal of Physical Anthropology' la descripció d'un nou gènere de primat pliopitècid, a partir de restes fòssils del jaciment Miocè de Castell de Barberà. Aquest nou gènere i espècie s'ha batejat com a Barberapithecus huerzeleri.

Les restes recuperades inclouen gran part de la dentició d'un individu femella, així com algunes dents soltes d'altres individus.

En una altre article publicat en aquesta mateixa revista, els investigadors de l'ICP donen a conèixer la resta fòssil de pliopitècid més antiga de la Península Ibèrica, en aquest cas una dent recuperada en un dels jaciments de l'Abocador de Can Mata.

Reconstrucció d'en Jordi exposada al Museu de l'ICP a Sabadell.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana en la prestigiosa revista ‘Journal of Human Evolution’ una reconstrucció acurada del paleoambient en el que va viure l’homínid fòssil Hispanopithecus laietanus, conegut popularment com a Jordi. Aquesta recerca s’endinsa en les causes que van portar a l’extinció els homínids que van poblar Europa durant el Miocè, fa entre 15 i 9 milions d’anys. Les restes fòssils d’aquest primat trobades a Catalunya són les més modernes que es coneixen de l’Europa occidental, i per tant són importants per entendre l’extinció dels grans antropomorfs europeus durant el Miocè superior.

Dibuix de dues de les dents de Pseudoloris cuestai trobades a Mazaterón. Marta Palmero. ICP

 

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.

L'alcalde dels Hostalets de Pierola, Sr. Daniel Vendrell i el director de l'ICP, Sr. Salvador Moyà després de la signatura de l'acord de col·laboració.

L’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont signen un conveni per dinamitzar el municipi a partir del seu ric patrimoni paleontològic.

El Centre Paleontològic dels Hostalets serà un centre de promoció, difusió i divulgació científica al voltant de l’extraordinària concentració de jaciments del Miocè que es coneixen en aquesta localitat. Entre els nombrosos fòssils recuperats, en destaquen les restes de Pierolapithecus catalaunicus –conegut com a Pau– un dels homínids fòssils més antics que es coneixen al món i del que se’n van recuperar 83 ossos. També serà una porta d’entrada al territori i als seus recursos culturals i naturals

La col·laboració de l’Ajuntament i l’ICP pretèn crear un programa dinàmic, que atregui a turistes, afeccionats i experts en paleontologia, per conèixer la història i l’actualitat de la recerca d’aquest conjunt patrimonial i científic únic al món.

Pols ferm a la crisi.

De crisi en parlem tots, paleontòlegs o no. Però en les darreres setmanes la manera com l’ICP s’enfronta a la crisi ha despertat l’interès entre diferents públics. El periodista Antonio Madridejos signava fa poc una notícia a El Periódico per mostrar com diferents centres de recerca catalans combaten la crisi. I en una xerrada del director de l’ICP, Salvador Moyà, davant un grup paleontòlegs espanyols sorgia la discussió sobre com el model de gestió dels centres de recerca és una eina o un entrebanc més per afrontar aquesta crisi, que amenaça en convertir-se en una de les més llargues de la nostra història recent.

Pàgina 1 de 2

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b