Microchoerus hookeri és el nom de la nova espècie descrita per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a partir de més de 120 restes recuperades a Sossís (Pallars Jussà).  És un primat de mida relativament petita que vivia als densos boscos que cobrien Europa durant l’Eocè. Els jaciments de Lleida han permès descriure diverses noves especies d’aquest grup de primats primitius llunyanament emparentats amb els humans.

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) publica un article sobre dues dents fòssils trobades a Sant Cugat de Gavadons (al Moianès) que l’any 1967 Miquel Crusafont va assignar a l'espècie de primat de l’Eocè Microchoerus ornatus. Aquesta troballa suposava l’única referència d’aquesta espècie fora de Suïssa, el lloc on va ser descrita. Els investigadors han revisat ara el material i han conclòs que les restes no corresponen a aquesta espècie però que el seu desgast no permet assignar-les de forma concloent a cap altra.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descrit la nova espècie Necrolemur anadoni a partir d’una mandíbula i diverses restes dentàries trobades al jaciment de Sant Jaume de Frontanyà-1 (al Berguedà). Corresponen a un petit primat de la família dels omòmids, d’aspecte semblant als tarsers actuals, que va viure en els frondosos boscos que durant l’Eocè Mitjà (fa entre 48 i 38 milions d’anys) cobrien aquesta zona. Suposa la primera cita d’aquest gènere a la Península Ibèrica.

Dibuix de dues de les dents de Pseudoloris cuestai trobades a Mazaterón. Marta Palmero. ICP

 

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont publiquen aquesta setmana a la prestigiosa revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ una nova espècie de primat, Pseudoloris cuestai. Les restes recuperades al Jacimet de Mazaterón a la Conca d’Almazán (Sòria) daten de l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys.

Reconstrucció d'un plesiadapiforme del gènere Carpolestes.

Investigadors de l’ICP publiquen aquesta setmana al ‘Journal of Human Evolution’ la troballa de les úniques restes fòssils de plesiadapiforme a Espanya . L’estudi d’aquetes restes,  que es van trobar al municipi d’Àger i daten de fa més de 50 milions d’anys, no permeten resoldre l’enigma de l’afiliació dels plesiadapiformes.

Imatge de la Cuenca de Guadix. Jorge Garzón

La Conca de Guadix, a la Serralada Bètica, és una de les zones privilegiades de la paleontologia de la Península Ibèrica. La formació de la conca i la seva evolució al llarg de milions d’anys han deixat exposats sediments marins i continentals del final del Miocè fins el Plistocè. És en aquesta època quan la zona mediterrània pateix importants canvis geològics fins a assolir la seva forma actual. L’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat és un dels paleontòlegs que coneix millor aquesta zona, i ens explica algunes de les troballes més importants que s’hi han fet, així com els resultats de la recerca que acaba de publicar. 

Reconstrucció d’adàpid. Óscar Sanisidro

Investigadors de l’ICP han descrit una nova espècie de primat de la tribu dels ancomomins del jaciment de Sossís, al Pallars Jussà. Es tracta d’un petit estrepsirí de fa uns 35 milions d’anys i que presenta una dentició molt particular. La recerca ha estat publicada en línia aquesta setmana a la revista Journal of Human Evolution i conjuntament amb altres troballes ha permès determinar les implicacions filogenètiques de diversos primats de l’Eocè de la Península Ibèrica.

Molar inferior de Sant Cugat de Gavadons designat com a neotipus. ICP.

L’any 1967 el paleontòleg Miquel Crusafont va descriure una nova espècie de primat a partir d’una única dent: un molar trobat a Sant Cugat de Gavadons que va assignar a l’espècie Pseudoloris reguanti. Aquest fòssil únic va desaparèixer de la col·lecció de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Més de 40 anys després, investigadors de l’ICP han identificat diverses dents de Pseudoloris en les col·leccions del Museu d’Història Natural de Basilea (Suïssa) que han permès tornar a descriure l’espècie i sospiten que una de les molars estudiades podria ser la mateixa dent perduda de Crusafont.

Imatge de gàlag actual (Robertsphotos1 http://www.flickr.com/photos/32357208@N08/3027712362/)

Un article publicat al Journal of Human Evolution de l’investigador de l’ICP Raef Minwer-Barakat descriu per primer cop la presència del primat fòssil Microchoerus a l’oest dels Pirineus. La troballa al País Basc de restes d’aquest petit primat de característiques semblants pel que fa a la locomoció als actuals gàlags , confirma la connexió entre les faunes d’aquesta zona amb la resta d’Europa durant l’Eocè tardà, fa entre 38 i 34 milions d’anys.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b