L’exposició “Pau, Jordi i Laia: els nostres parents del Miocè” mostra per primer cop al públic els fòssils originals i les escultures de l’aspecte en vida de tres especies de primats hominoïdeus. Els fòssils han estat excavats i descrits per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en diversos jaciments de la conca del Vallès-Penedès. Les troballes han aportat informació clau sobre l’origen dels caràcters que defineixen el grup al que també pertanyen els humans i posen de relleu l’extraordinari registre fòssil del Miocè de Catalunya. CosmoCaixa amb aquests mostra, vol apropar i difondre la importància d’aquests esquelets que han servit per descriure noves especies.

Les investigadores Kelsey Pugh (City University of New York) i Miyuki Kagaya (Universitat d’Hiroshima) són a l’ICP aquesta setmana per estudiar diversos fòssils de la col·lecció de l’Institut. Pugh treballa en la sistemàtica dels hominoïdeus del Miocè i Kagaya estudia la morfologia funcional de les extremitats superiors dels grans antropomorfs. Alguns dels espècimens que han estudiat corresponen a l’esquelet post-cranial de Pierolapithecus catalaunicus (en Pau) i Hispanopithecus laietanus (en Jordi).

Imatge de la cara de Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com a Pau. Salvador Moyà. ICP

 

El descobriment d'un nou homínid fòssil en una petita localitat de Barcelona l'any 2002, més concretament en un abocador, va donar la volta al món. Impulsat per la seva publicació a la revista Science, Pierolapithecus catalaunicus, popularment conegut com Pau, ha protagonitzant la investigació sobre l'origen de la família dels homínids durant gairebé una dècada. Però després de més de 20 publicacions d'alt nivell sobre aquest simi fòssil, un nou article ens descobreix encara característiques de la seva anatomia, que confirmen a Pierolapithecus com un dels homínids més primitius que es coneixen.

Salvador Moyà sosté el crani de Pau

 El 4 de desembre de 2002 unes obres a l’abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, feien  sortir a la superfície les primeres restes d'un fòssil el nom del qual acabaria fent-se famós: Pau. Més de 10 anys després de la seva troballa, el Pierolapithecus catalaunicus (el nom científic de Pau) ha aportat una valuosa informació sobre l’origen de l’estructura corporal dels homínids. Plantegem a Salvador Moyà, investigador ICREA i director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 10 preguntes sobre en Pau.

Reconstrucció d'en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) al Museu de l'ICP. Albert Uriach. ICP.

Un equip internacional d’investigadors de la Universitat de Missouri i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen la pelvis d’en Pau (Pierolapithecus catalaunicus) trobada a l’Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola) l’any 2003, en un article publicat en línia a la revista Journal of Human Evolution. Més de 8 anys després de la publicació a la revista Science de la troballa d’en Pau, els seus fòssils encara són objecte d’estudi i donen lloc a noves publicacions científiques.

Lliurament de premis al Museu de l'ICP. Foto: Miriam Pérez de los Ríos

El passat divendres dia 26 es van lliurar els premis als guanyadors del segon concurs literari "Històries fòssils", organitzat per l'ICP. Nerea Morales Llamas (en la categoria de fins a 11 anys), Marina Perelló (categoria 12-17 anys) i Andrés Ruiz (en la categoria per majors de 18 anys) van ser els guanyadors de l'edició d'enguany que van tenir com a protagonista en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus. El jurat, format per l'investigador David M. Alba, l'escriptor Roc Casagran i Joaquim Carné, regidor de cultura de l'Ajuntament de Sabadell, va valorar molt positivament la participació i la qualitat de les obres presentades i va fer entrega dels guardons en un acte celebrat al Museu de l'ICP.

Diferents vistes de l'incisiu (fila superior) i molar superior (fila inferior) de La Grive. ICP.

Dues dents de fa uns 12 milions d’anys trobades al jaciment de La Grive Saint-Alban (França) van ser atribuïdes durant el segle XX a Dryopithecus fontani que, durant dècades, va ser l’única espècie de primat hominoïdeu del Miocè present a Europa. El descobriment recent de noves espècies a Catalunya va posar en dubte aquesta assignació que ara han confirmat investigadors de l’ICP en un article publicat a la revista American Journal of Pshysical Anthropology.

El recorregut va començar al cementiri dels Hostalets

El propassat 6 de juliol, un grup de 30 persones entre els que hi havia voluntaris, amics i personal de l’ICP, així com persones inscrites al curs “Gairebé Humans” de la Institució Catalana d’Història Natural, va participar de la sortida organitzada per l’Institut als Hostalets de Pierola per recórrer alguns dels jaciments propers al Barranc de Can Vila. El conservador de l’ICP, Jordi Galindo, va conduir les explicacions sobre la geologia de conca del Vallès-Penedès i sobre la història d’aquests jaciments, que s’estudien des de fa gairebé 100 anys.

Diferents vistes de dues falanges distals d'Oreopithecus bambolii

L’estudi de la falange distal del dit polze de l’hominoïdeu fòssil Oreopithecus bambolii ha revelat que aquesta espècie tenia la capacitat de subjectar objectes fent una pinça amb els dits semblant a la que fan els humans, amb una precisió molt superior a la d'altres hominoïdeus actuals i fòssils. Aquesta adaptació hauria millorat la seva capacitat d'obtenir i processar manualment aliments en l’ambient insular amb escassedat de recursos en el que va viure aquesta espècie fa uns 7 milions d’anys. La troballa ha estat publicada a l’American Journal of Physical Anthropology per Sergio Almécija, investigador associat de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Diferents vistes de la ròtula de Pierolapithecus catalaunicus

Pierolapithecus catalaunicus (conegut popularment com en Pau) presentava un genoll amb un ampli rang de moviments, semblant al que mostren els actuals ximpanzés, goril·les i orangutans. Aquesta troballa reforça la hipòtesi que aquest homínid podia desplaçar-se de manera ortògrada (amb el tronc erecte), adequada per a grimpar verticalment pels arbres de manera eficient. La recerca, liderada per la investigadora predoctoral de l’ICP Marta Pina, ha estat publicada avui a la revista PLOS ONE.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b