La cara d'en Pau davant d'una cara humana.

El conjunt fòssil d’hominoïdeus descrits en recerques de l’ICP és una peça clau en la diferenciació evolutiva dels humans i dels grans simis antropomorfs. La importància d’aquests homínids, descrits a partir de diferents investigacions del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de l’ICP, ha portat David M. Alba a participar en una de les trobades científiques internacionals més importants del moment en aquest camp, celebrada al Turkana Basin Institute, a Kenya.

L’investigador de l’ICP, David M. Alba, va ser un dels investigadors convidats al IX Stony Brook Human Evolution Symposium and Workshop, celebrat al Turkana Basin Institute, a Kenya, el passat mes d’agost. Sota el tema “Our Ancestors’ Ancestors: the Miocene roots of the Hominin Tree”, el comitè organitzador d’aquest workshop va reunir a Kenya els principals especialistes mundials en hominoïdeus fòssils, per tal d’aprofundir en la comprensió de l’origen i evolució dels homininis. Els hominoïdeus són una superfamília de primats, que inclou la família dels hilobàtids (gibons) i els homínids (els grans simis antropomorfs i els humans). Els homininis els configuren el gènere Homo (els humans) i altres gèneres extints –com Australopithecus o Paranthropus.

L’objectiu de les jornades era afavorir un debat científic intens per avançar en el coneixement de les diferents etapes evolutives que ens porten des del homininis més antics fins els actuals humans. David M. Alba, convidat per Richard Leakey, director del Turkana Basin Institute i Catedràtic d’Antropologia de la Stony Brook University, aportava el coneixement dels hominoïdeus del Miocè mitjà i superior descrits en recerques fetes des de l’ICP: en Pau, Pierolapithecus catalaunicus d’uns 12 milions d’anys (Ma) d’antiguitat; Dryopithecus fontani (12 Ma); en Lluc, Anoiapithecus brevirostris (12 Ma); i en Jordi, Hispanopithecus laietanus (9 Ma). Aquest conjunt fòssil és clau per entendre l’etapa evolutiva comuna als humans i els grans simis antropomorfs. La participació en aquesta trobada suposa un reconeixement al treball del Grup de Recerca en Paleoprimatologia i Paleontologia humana de l’ICP, liderat per Salvador Moyà.

En David M Alba amb Richard i Meave Leakey.

A tall de crònica, en David, el primer investigador de l’ICP en participar en una d’aquestes trobades, comenta “ha estat per mi un privilegi poder participar en una reunió científica d’aquesta rellevància, que ens ha permès contrastar el treball que estem fent al nostre grup de recerca amb alguns dels millors experts del món. A més a més, la trobada es fa en un ambient distès, tot afavorint la conversa entre els diferents participants, que facilita encetar discussions de treball que de ben segur continuarem en els propers anys”. De fet, i també en paraules del mateix David, “malgrat les diferències d’opinió flagrants en alguns punts, l’atmosfera creada pels organitzadors ens permetia entrar en un debat gens dogmàtic, que trobo més productiu i interessant que el que sovint s’estableix a partir de les nostres publicacions, que resulta més contundent i polaritzat”.

El conjunt d’investigadors, una quinzena en total, han estat seleccionats pels organitzadors d’aquesta sèrie de trobades, Richard Leakey, John Fleagle, Frederick Grine, Lawrence Martin i John Shea, que en aquesta edició van comptar amb el suport dels paleoprimatòlegs David Begun i James Rossie. Als investigadors que participen en treballs de camp se’l va demanar de portar rèpliques dels principals fòssils amb els que treballen, per tal d’il·lustrar les diferents opinions davant les qüestions que els organitzadors proposaven debatre.

De les converses i discussions recollides aquest agost a Kenya s’observa el consens en les línies evolutives generals dels hominoïdeus, però també el gran desacord sobre la posició filogenètica i l’estatus taxonòmic de determinats fòssils. També va destacar la confusió existent hores d’ara sobre la posició filogenètica dels hilobàtids (gibons), que aparentment presenten un elevat grau d’homoplàsia (falsa homologia). El debat, doncs, haurà de continuar a partir de troballes i recerques futures.

http://turkanabasin.org/

Els Stony Brook Human Evolution Workshops responen a l’objectiu de debatre sobre els grans temes oberts en paleoantropologia, a partir de posar en comú el coneixement dels investigadors més punters en aquests camps. Les trobades sempre són en petit comitè i en escenaris i formats informals. En anteriors edicions s’han treballat temes com l’origen del gènere Homo, o la diversitat en Autralopithecus.

Molar inferior de Sant Cugat de Gavadons designat com a neotipus. ICP.

L’any 1967 el paleontòleg Miquel Crusafont va descriure una nova espècie de primat a partir d’una única dent: un molar trobat a Sant Cugat de Gavadons que va assignar a l’espècie Pseudoloris reguanti. Aquest fòssil únic va desaparèixer de la col·lecció de l’Institut de Paleontologia de Sabadell. Més de 40 anys després, investigadors de l’ICP han identificat diverses dents de Pseudoloris en les col·leccions del Museu d’Història Natural de Basilea (Suïssa) que han permès tornar a descriure l’espècie i sospiten que una de les molars estudiades podria ser la mateixa dent perduda de Crusafont.

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha publicat aquesta setmana la resolució de la convocatòria dels ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2014) d’universitats, centres i fundacions. En la convocatòria d’enguany ha reconegut com a Grups de Recerca Consolidats el de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana, el de Paleoecologia i Ecologia Evolutiva i el de Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Patrons:

logo generalitat        logo uab

Amb el suport de:

logo icrea    logo ue

Membres de:

logo cerca b